-
És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC; amb l'aparició de l'escriptura.
-
El foc es va descobrir de manera casual, es diu que va caure un raig i així van descobrir que existia el foc, es feia picant dues pedres, i així sortia foc. -
Fa uns 30.000 anys a.C va aparèixer l'art rupestre fet pels paleolítics, van començar a pintar en les parets de la cova, en el terra..., van pintar diferents coses, escenes de caça persones, rituals, etc.. -
L’agricultura va aparèixer a partir del moment que els humans van adonar-se que les llavors colgades sota terra germinen i donen lloc a una nova planta.
La remaderia apareix quan s'adonen que podn domesticar animals -
Era una diosa, la gent li resava per poder tenir fills, destacava perquè li marcaven molt el pit i la part de a baix. -
Es van crear en l'edat dels metalls, el coure, bronze i plata, gràcies a això van poder crear moltes noves coses. -
L'edat antiga és una etapa que va començar amb la creació de l'escriptura fa uns 5.000 anys aC, i aquesta etapa va acabar amb la caiguda de l'imperi romà l'any 476 dC. Podem destacar 3 fets/esdeveniments:
· Naixement de ciutat-estat.
· Unificació de l'alt i baix Egipte (Narmer)
· Aparició/naixement de la democràcia atenesa. -
El zigurat va ser un tipus de temple que servia per resar, era comú en la gent babilònica, somers i assiris, el zigurat estava format per escalera principal, escalera secundària, temple central, sortida d'aigua i a dalt de tot estava el temple on es resava. -
A l'Egipte eren politeistes, cada ciutat o província tenia els seus deus, però en tot l'Egipte tenien uns deus en comú que eren: Ra, Amon, Isis, Horus, Mut, Osiris, Toth i Anubis. -
Narmer va ser una persona que va unificar l'alt i el baix Egipte i així es va convertir en la primera persona a ser el primer faraó. I així va començar l'història de l'antic Egipte. -
Els gregs eren politeistes, que vol dir que creien en més d'un deu, es diu que les divinitats estaven a l'Olimp, que és una muntanya situada en Olímpia, cada poli tenia la seva pròpia divinitat protectora, per exemple Atenes=Atenea. -
Els egipcis tenien el seu propi calendari, hi havia 3 fases:
Inundació: Durava de juny a setembre i no es podia cultivar res.
Sembra: Durava d'octubre a gener, i el terra estava ple de llim/ terra fèrtil.
Collita: Durava de febrer a maig i es recollia la collita. -
Esparta és una ciutat-estat, que vol dir que té la seva pròpia moneda, lleis, exèrcit i govern. I té a tenir una part alta i una baixa. -
Molts habitants de grecia van tenir que marxar per pobresa, augment demogràfic, i manca de terres, van marxar en embarcacions a les costes de diferents llocs. -
La primera ciutat estat va ser en Mesopotàmia (Riu Tigris i Eufrates). Es va dividir en dues zones: Alta Mesopotàmia (Poble assiri) i baixa Mesopotàmia ( Poble Sumeri i Acadi). Cada ciutat estat te:
-El seu propi govern.
-El seu propi monarca.
-Els seus propis déus.
-Les seves pròpies lleis.
-Els seus propis temples (zigurat).
-La seva pròpia moneda. -
En les polis la gent es dividia en ciutadans i no ciutadans, els ciutadans eren els que naixien allà i eren homes, els no ciutadans eres les dones, els estrangers i els esclaus. Allà eren politeistes, que vol dir que creien en més d'un deu. -
Alexandre va ser un noi que en 12 anys va aconseguir concerir diferents parts de diferents llocs, desde Grècia fins a l'India, per exemple va concerir Egipte, Mespotamia..., quan va morir va repartir totes aquestes parts entre els seus generals. -
Es una etapa històrica que comença al 476 d.C amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i finalitza l'any 1492 amb l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica.
Podem destacar 3 esdeveniments:
·Pesta negra s.XIV.
· Naixement de les ciutats.
· Aparició d'estils arquitectònics, com: preromànic, andalús, romànic gòtic. -
L'any 409, els sueus, vàndals i alans es van assentar a la península Ibèrica, però un temps després els visigots els hi van fer fora amb l'ajuda de l'imperi romà d'Occident. -
Quan van arribar els pobles bàrbars, la gent va deixar les ciutats i va anar a viure al camp.
Les ciutats van perdre gent, el comerç va quasi desaparèixer i la moneda ja no s’usava gaire.
La majoria vivia en poblets petits amb cases de fusta.
També van aparèixer els primers monestirs, on els monjos seguien normes com la regla de Sant Benet. -
L’any 711, amb la mort del rei visigot Roderic a la batalla de Guadalete i un exèrcit visigot molt dèbil, els musulmans liderats per Tàriq van començar a conquerir la península Ibèrica. La conquesta va ser molt ràpida: en menys de set anys controlaven gairebé tota la península, excepte les zones muntanyoses i menys poblades com la Serralada Cantàbrica. -
La capital era Aquisgrà, que era on vivia l’emperador.
L’imperi es dividia en més de 200 comtats, i a cada comtat hi havia un comte que s’encarregava de governar i mantenir l’ordre. A les zones de frontera hi havia les marques, que eren com comtats especials per defensar l’imperi dels enemics. Allà manaven els marquesos, que eren triats directament per l’emperador. -
Un cop controlat el territori, es va anomenar al-Àndalus i es va convertir en un emirat sota la dinstia omeia. La capital va ser Coòrdova, i el seu governant rebia el títol de valí o emir, amb poders polítics, econòmics i militars. -
Va ser el creador de l'imperi carolingi, i el 25 de desembre el van coronar com a emperador de l'imperi romà d'Occident, també va expandir el cristianisme per diferents zones. -
Quan va morir Lluís el Piadós, el regne va quedar en mans de Lotari, el seu fill gran, però els altres dos fills també volien tenir el seu regne, i al final van arribar al tractat de Verdun, que era que van decidir dividir-se l'imperi, i tots tres van passar a ser reis. -
L’any 755, els abbàssides van destruir la dinastia omeia i volien matar tots els seus membres, inclòs Abd-ar-Rahman I. Ell va fugir i va arribar a Còrdova, on va crear un emirat independent de Bagdad, tot i que encara reconeixia l’autoritat religiosa del califa. Tot i així, dins l’emirat hi havia molts conflictes entre famílies nobles, i això causava molta inestabilitat. Malgrat les crisis, a partir del segle X l’emirat va començar a tenir un bon creixement econòmic. -
L’any 929, Abd ar-Rahman III va fer que l’emirat es convertís en califat per tenir més poder i assegurar el comerç i l’or. Va ser l’etapa més esplendorosa d’al-Àndalus, amb construccions com Medina al-Zahrà i la gran biblioteca d’Al-Hakam II. Quan va morir Al-Hakam II, el seu fill Hixam II era massa petit per governar i els regents el van manipular, començant la decadència del califat. Mentrestant, el visir Almansor va agafar el control i es va fer conegut per les seves ràtzies. -
Es divideix en tres etapes:
1rs taifes - 1031 - 1090
Almoràvits - 1090 - 1145
2es taifes - 1145 - 1172
Almohades - 1172 - 1231
3es taifes - 1231 - 1238
A partir del 1031, al-Àndalus es va dividir en moltes taifes i això el va fer més dèbil. Els cristians i també els almoràvits i els almohades van aprofitar aquesta debilitat i van acabar controlant o conquerint totes les taifes. Al final, els regnes cristians se les van repartir. -
-