-
És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza el 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura.
-
L'Homo erectus va descobrir el foc fa 1.500.000 d'anys, sense voler. Va veure caure un llamp, i fixant-se en les utilitats que tenia, va intentar mantenir el foc.
L'Homo neanderthalensis va aprendre a encendre el foc colpejant dues pedres. -
L'agricultura i la ramaderia van aparèixer entre l'any 10.000 i 8.000 aC.
L'agricultura va aparèixer quan els humans van descobrir que les llavors enterrades sota terra germinen i donen lloc a una nova planta, i la ramaderia va aparèixer quan es van adonar que podien domesticar animals.
Aquests dos grans avenços van fer que el Paleolític finalitzés i que comencés el Neolític. -
L'any 5000 aC es va acabar el Neolític amb l'aparició dels primers metalls i això va marcar l'inici de l'Edat dels Metalls.
Aquesta etapa està dividida en 3 etapes:
- L'Edat de Coure.
- L'Edat de Bronze.
- L'Edat de Ferro. La metal·lúrgia és la tècnica que té la funció d'extreure i transformar els minerals i modelar-los. -
La roda la van inventar a l'Edat dels Metalls.
Al principi la van fer de grans roques tallades i després de fusta. Això va permetre construir carros i transportar les collites i mercaderies més fàcilment. -
A l'Antic Egipte, van inventar un calendari per tal de controlar les crescudes del Nil.
Van fer que el Riu Nil tingués 3 fases:
LA INUNDACIÓ: (juny - setembre)
- El Nil experimenta la seva major crescuda i no es pot cultivar res.
LA SEMBRA: (octubre - gener)
- El riu torna al seu cabal normal i els camps estan coberts de llim (terra fèrtil/terra negra) per conrear.
LA RECOL·LECCIÓ: (febrer - maig)
- Agricultors poden recollir la collita. -
La Prehistòria va acabar amb l'aparició de l'escriptura i va donar pas a la Història.
Els dos sistemes més antics van ser l'escriptura cuneiforme a Mesopotàmia i els jeroglífics a Egipte. -
És una etapa històrica que comença l'any 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura, i finalitza l'any 476 aC amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
Podem destacar 3 fets:
- Naixement de ciutats - estats
- Unificació de l'Alt i Baix Egipte (Narmer)
- Aparició de la democràcia atenesa -
El faraó Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipte i es va coronar amb els atributs de tots dos regnes. Així va començar la història de l’antic Egipte que va durar més de 2500 anys. -
(3100 aC - 2050 aC)
Es van establir les bases de l'estat i la societat egípcies. El faraó, considerat un déu, controlava el poder polític i religiós. Van destacar Keops, Kefren i Micerí, els faraons que van edificar les piràmides de Gizeh. Cap a l'any 2200 aC, va començar una crisi política i social que va provocar el final d'aquesta etapa. -
La falta de pedreres o de jaciments de marbres, va fer que la societat mesopotàmica per tal d’unir dues columnes desenvolupessin l’arc i la volta. -
Creta va tenir un paper molt poderós en el mar Egeu, ja que tenia una situació que li era capaç de dominar el comerç entre Orient i Occident. Un dels reis més importants era Minos, i per això es diu civilització minòica. Va començar al 3000 aC i va acabar el 1400 aC. -
És una etapa que comença el 3000 aC amb la civilització Minòica i que acaba el 30 aC amb l'època hel·lenística.
-
El poble aqueu, que venia del nord es va allotjar als Balcans i va construir ciutats emmurallades com Micenes.
Aquesta societat estava feta principalment per guerrers que eren governats per un rei. Al principi l'economia constava de l'agricultura i la ramaderia, però de mica en mica els micènics van prendre'ls als cretencs el control de l'activitat comercial al mar Mediterrani.
Va començar el 1400 aC i va acabar el 1150 aC. -
La civilització micènica va decaure i va començar una etapa de crisi. Després va passar un temps de què no hi ha escrits històrics.
La població es va ajuntar en poblats fets per grups familiars i els seus esclaus i esclaves. Va començar el 1150 aC i va acabar el 800 aC. -
El primer mil·lenni aC la península Itàlica l'habitaven 3 pobles i cultures diferents: — Al centre hi vivien els llatins.
— Al nord i vivien els etruscos.
— Al sud estaven els grecs. -
753 - 509 aC Es va fundar Roma i va començar la monarquia. El màxim representant del poder de Roma era un rei. Aquest tenia el poder militar (“Pontífex Maximus”). Roma en total va tenir 7 reis, els primers 4 van ser llatins i els altres etruscos. -
A partir del segle VIII aC les persones que vivien a l'Hèl·lade es van anar ajuntant en polis (ciutats-estat). Cada polis tenia el seu codi de lleis, la seva moneda, exèrcit i el seu govern. Algunes de les més importants van ser Atenes i Esparta.
Estaven governades per aristòcrates. Tenien dues parts ben diferenciades:
- La part baixa (Àgora)
- La part alta (Acròpoli) -
Entre els segles VII - VI aC molts habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a diferents llocs del mar Mediterrani i de mar Negre, a causa de:
— La pobresa que patia el poble Grec.
— La sobrepoblació.
-- La falta de terres. -
509 - 27 aC Hi havia els patricis, els de classe privilegiada i els plebeus, que estaven al servei dels patricis i no tenien gaires drets. Després de moltes revoltes, al voltant del s. 509 - 27 aC V aC van començar a tenir drets, tot i això, les dones es van quedar al marge. -
eren l'imperi amb més territori, i la capital era Persòpolis. -
Alexandre va morir a Babilònia amb 31 anys estava planejant conquerir la península Aràbiga. A causa de la seva mort l'Imperi va ser dividit entre els seus generals, que es van convertir en reis i van crear les monarquies hel·lenístiques. -
L'any 48 aC, un militar, Juli Cèsar va ser anomenat dictador etern i va adquirir els majors poders. Amb aquest fet es va posar fi a la República romana. -
L'any 395 dC, l'emperador Teodosi, per fer més fàcil la defensa de l'imperi, el va dividir entre els seus dos fills; Arcadi i Honori. Arcadi es va quedar amb l'Imperi Romà d'Orient on la capital era Roma, mentre que Honori es va quedar amb l'Imperi Romà d'Occident on la capital era Constantinoble. -
L’any 409 dC, durant les invasions dels pobles bàrbars, diversos pobles germànics (sueus, vàndals i alans) es van establir a la península Ibèrica, però ben aviat van ser desplaçats pels visigots, que van rebre l’ajuda de l’Imperi romà d’Occident per expulsar-los. -
És una etapa que comença 476 dC amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i finalitza l'any 1492 amb l'arribada de Cristobal Colom a Amèrica.
Podem destacar 3 esdeveniments:
- Pesta Negra
- Naixement de les ciutats
- Aparició estils arquitectònics com:
· Preromànic
· Romànic
· Gòtic
· Andalusí -
Els francs, situats més al nord i amb la intenció d’estendre el seu regne cap al sud, van lluitar contra els visigots a la batalla de Vouillé i els van fer fora més enllà dels Pirineus, on van fundar el seu regne. -
Amb la mort de Roderic a la batalla de Guadalete, al juliol del 711 i en conseqüència el debilitament de l'imperi visigot, incapaç de parar l'expansió de l'exèrcit del califat omeia de Tariq. Així va començar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. La conquesta va ser ràpida i en menys de 7 anys ja dominaven una gran part de la Península, menys algunes zones muntanyoses i despoblades. -
711-756
Un cop el territori peninsular es va estabilitzar, va rebre el nom d’al-Àndalus i es va convertir en un emirat dependent de la dinastia omeia. La capital d’aquest emirat va ser Còrdova i la persona que representava el govern de la província rebia el títol de valí o emir, amb poders polítics, econòmics i militars. -
L'any 732 dC l'Imperi Merovingi, amb Carles Martell (un majordom) al capdavant, va vèncer als musulmans a la batalla de Poitiers. -
L'any 756 una revolta de la dinastia abbàssida va abatre la dinastia omeia i va demanar la mort de tots els seus membres, un d'ells Abd ar-Rahman I. El príncep per no morir va marxar cap a l'altra banda de l'imperi i es va establir a l'emirat de Còrdova i el va declarar emirat independent de Bagdad, però tenint en compte l’autoritat religiosa del califa. -
Carlemany, es va convertir en el defensor de la cristiandat, i va difondre el cristianisme entre els pobles conquerits. El 25 de desembre de l'any 800, el papa el va coronar emperador d'Occident. -
Lluís el Piadós, va tenir 3 fills, i ja que no tenien bona relació entre ells va decidir dividir l'imperi en 3.
- Carles el Calb (part occidental)
- Lotari (part central i títol d'emperador)
- Lluís el Germànic (part oriental)
Tots 3 es van enfrontar per eixamplar els seus dominis, fins que van firmar el tractat de Verdun, en el que van acordar el repartiment de l'imperi. -
L'any 929 Abd ar-Rahman III va declarar la independència religiosa de l'emirat i l'emirat es va convertir en califat. -
La fitna va ser causada, primer de tot per la mort d'Almansor (1002) i, d'altra banda, perquè els seus fills, que feien de regents de Hixam II, van abusar del seu poder.
Causes de l'inici de la fitna:- Cop d’estat d’un besnet d’Abd-ar-Rahman III
- Elimina el regent de Hixam II.
- Acaba també amb el mateix Hixam II.
- Disputes pel poder entre: nobles, omeies i berbers
-
-