-
És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC, amb l'aparició de l'escriptura.
-
El foc va apareixa fa un milió d'anys. Els humans el van descobrir gràcies a un llamp que va caure a un arbre, l'arbre es va cremar i els humans el van descobrir i després d'un temps xocant pedres i amb pals van saber dominar-lo. -
-
-
-
-
Mesopotàmia/Creixement Fèrtil (Terra entre dos rius) és el concepte amb el qual els grecs van anomenar per primer cop a una de les primeres civilitzacions i ciutat estat de la història de la humanitat que geogràficament se situa entre els rius Eufrates i Tigris.
Geogràficament i històricament, aquesta zona es va dividir en dues zones:
L’Alta Mesopotàmia o Assiria on es va establir el poble assiri.
La Baixa Mesopotàmia o Caldea on es va establir el poble sumeri i acadi. -
-Fase 1: Comença al juny i acaba al setembre. El riu Nil arriba a la seva màxima crescuda i no es pot cultivar res.
-Fase 2: Comença a partir d’octubre fins al gener. El riu torna al seu cabal normal. Els camps estan coberts de llim per conrear.
-Fase 3: comença a partir de febrer fins al maig quan els agricultors poden recollir la collita -
Durant l’edat dels metalls, es van formar dos grans regnes al voltant del Nil. Segons la llegenda, el rei Menes o Narmer els va unificar, convertint-se en el primer faraó d’Egipte. Al voltant del 3000 aC, Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipte. L’estat egipci era dirigit pel faraó, que tenia poder absolut, comandava l'exèrcit, era amo de les terres i era considerat un Déu. Les dones normalment no eren faraons. -
La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven a més d’una divinitat. Cada ciutat o província tenia els seus, però en l'àmbit de tot Egipte en tenien uns en comú -
La manca de pedreres o de jaciments de marbres, va fer que la societat mesopotàmica per tal d’unir dues columnes desenvolupessin l’arc i la volta. Mostra d’aquest fet el trobeu en la porta d’Itxar. -
A la antiga grecia creian que a l'olimp (la montanya mes gran de grecia) hi havien deus. -
Roma va ser fundada, segons la llegenda, el 753 aC per Ròmul, qui va matar el seu germà Rem. L’origen real es troba en la unió de petits pobles llatins i sabins a la zona del riu Tíber, creant una ciutat que esdevindria el centre d’un gran imperi. -
Les polis gregues eren ciutats-estat independents amb el seu propi govern, sovint centrades en una acròpoli i una àgora. Les més conegudes són Atenes i Esparta. -
L’època de la monarquia de Roma va anar del 753 aC al 509 aC. Durant aquest període, Roma va ser governada per set reis, començant per Ròmul. Els primers reis van ser llatins i sabins, i els últims, etruscs. Van establir institucions com el Senat i van impulsar obres públiques. L’etapa va acabar quan l’últim rei, Tarquini el Superb, va ser expulsat, donant pas a la República. -
La democracia es va crear cuan el ciutadants van fer una revelio perque volian un sistema de govern, i al final van crear la democracia un sistema de votacio per votar als que governaven, sol podien votar els homes de aquella ciutat, estrangers, dones i esclaus no tenien drets. -
Per culpa de el abus del poser de Atenes de La Lliga de Delos, la guerra del Pelopones va començar l'any 431 i va acavar a l'any 404 aC. La guerra la va guanyar Esparta. -
Alexandre el Gran va ser un conqueridor macedoni del segle IV aC que va crear un dels imperis més grans de l'antiguitat, estenent-se des de Grècia fins l'Índia. -
Roma va conquerir tots els territoris al voltant del mar Mediterrani entre els segles III aC i I dC.
Va derrotar pobles com els cartaginesos, grecs i egipcis, convertint el Mediterrani en el seu mar —el Mare Nostrum.
Això va permetre l’expansió de la cultura, la llengua i el comerç romans per tota la regió. -
Va començar amb August el 27 aC, quan Roma es va convertir en un imperi.
Va viure un gran període de pau i expansió (Pax Romana), amb avenços culturals i tecnològics.
El 395 dC es va dividir en Imperi Romà d’Occident i d’Orient. -
L’any 409 dC alguns pobles com els sueus, vàndals i alans van entrar a la Península Ibèrica. Però els visigots, amb l’ajuda dels romans, els van fer fora i es van quedar amb el territori. -
L’any 415 dC els visigots van fer fora els vàndals i els alans cap al nord d’Àfrica i van deixar els sueus només a Galícia. Més tard, també van expulsar els sueus i els bizantins. Primer van tenir el seu regne al sud de França, però els francs els van guanyar a la batalla de Vouillé i els van fer marxar a la Península Ibèrica. Allà van crear el Regne Visigot amb capital a Toledo, que va durar uns dos-cents anys. -
Després de la caiguda de Roma, els pobles germànics van formar regnes com els visigots, francs i ostrogots. Aquests regnes van barrejar la cultura romana amb la seva i van començar l’edat mitjana.
Regne dels Ostrogots (Gots de l’est).
Regne dels Visigots (Gots de l’oest).
Regne dels Francs.
Regne dels Burgundis.
Regne dels Alamans.
Regne dels Anglosaxons. -
L’Imperi d’Occident va caure l’any 476 dC, quan el cabdill germànic Odoacre va deposar l’últim emperador, Ròmul Augústul.
Les causes principals van ser les invasions bàrbares, la crisi econòmica, i la debilitat interna.
Això marca el final de l'antiguitat i l’inici de l’edat mitjana a Europa. -
-
-
A inicis del segle VIII hi va haver problemes perquè els emperadors van prohibir fer servir icones o imatges religioses (iconoclàstia). Els monjos i la gent van pressionar i van aconseguir que s’aturés la prohibició. Amb el temps, les diferències entre l’Església de Roma i l’Església de Constantinoble van créixer i l’any 1054 van trencar-se definitivament, fet que es coneix com el Cisma d’Orient. -
La capital de l’imperi va ser Aquisgrà. Es va dividir en més de 200 comtats i en marques, que eren zones de frontera. Els comtes i marquesos que governaven aquests llocs eren escollits directament per l’emperador. -
-
-
-