-
El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències europees després de la derrota de Napoleó per restaurar les monarquies, equilibrar el poder i reorganitzar fronteres. Es van crear estats com la Confederació Germànica i s’uniren Països Baixos i Bèlgica. França va recuperar les fronteres de 1792 i Anglaterra va reforçar el seu poder marítim. Aquest sistema conservador va mantenir una relativa pau a Europa fins a les revolucions de 1848. -
La Jove Itàlia, fundada per Giuseppe Mazzini el 1831, va ser una organització secreta amb l’objectiu de promoure la unificació italiana i la instauració d’una república. Defensava ideals nacionalistes i republicans, buscava mobilitzar el poble contra els governs conservadors i inspirar revoltes que aconseguissin la independència i la unitat d’Itàlia. -
La Guerra del Piemont contra Àustria (1859) va ser una guerra per expulsar Àustria del nord d’Itàlia. El Piemont, aliat amb França, va guanyar batalles com Magenta i Solferino. Com a resultat, el Piemont va obtenir la Llombardia, mentre Àustria conservava el Vèneto, i el Piemont es va convertir en el motor de la unificació italiana. -
El 1860, després de les revolucions i la derrota austríaca, Parma, Mòdena i la Toscana van expulsar els seus governants i van celebrar plebiscits per decidir el seu futur. La majoria va votar unir-se al Regne del Piemont-Sardenya, governat per Víctor Manuel II. Aquesta incorporació va ser clau per a la unificació italiana i va preparar el camí per a la proclamació del Regne d’Itàlia el 1861. -
L’Expedició dels Mil Camises Roges (1860) va ser una acció dirigida per Giuseppe Garibaldi amb l’objectiu d’alliberar el Regne de les Dues Sicílies i unir-lo al procés d’unificació italiana. Garibaldi i uns mil voluntaris, anomenats camises roges, van desembarcar a Sicília, van derrotar les tropes del rei Francesc II i van ocupar Nàpols. Després, Garibaldi va lliurar els territoris conquerits a Víctor Manuel II, contribuint decisivament a la unitat d’Itàlia. -
El Regne d’Itàlia va néixer el 17 de març de 1861, després que el Regne del Piemont-Sardenya annexés diversos territoris italians (Parma, Mòdena, Toscana i Nàpols) gràcies a plebiscits i a les campanyes de Garibaldi. Víctor Manuel II es va convertir en el primer rei d’un Itàlia unificada, marcant el final del procés d’unificació iniciat dècades abans. Aquest fet va establir les bases del nou Estat italià modern. -
L’Annexió del Vèneto (1866) va ser el resultat de la Guerra austro-prussiana, en què el Regne d’Itàlia s’alineà amb Prússia contra l’Imperi Austríac. Tot i que les forces italianes van tenir dificultats militars, la victòria prussiana va permetre que el Vèneto fos cedit a Itàlia mitjançant un tractat amb Àustria. Així, el Vèneto es va incorporar al Regne d’Itàlia, ampliant encara més el territori del país. -
El 1870, Roma va ser annexada al Regne d’Itàlia, després que les tropes italianes entressin a la ciutat en un episodi conegut com la “presa de Roma”. Això va posar fi al domini dels Estats Pontificis i va establir Roma com a capital d’Itàlia, completant així el procés d’unificació del país.