-
Puig i Cadafalch reforma el refectori.
L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, destacat exponent del modernisme i noucentisme català, va dur a terme la reforma del refectori de Montserrat. Aquesta obra formava part d’un conjunt de millores arquitectòniques impulsades per modernitzar el monestir. -
Period: to
1925-1936 – Abans de la Guerra Civil
-
Segona República: canvis Església-Estat.
Amb l’arribada de la Segona República, es van implementar mesures de laïcització que van afectar l’Església. Es van suprimir privilegis eclesiàstics i es va restringir el paper de l’Església en l’educació, generant tensions amb institucions religioses com Montserrat. -
Aprovat l’Estatut amb suport intel·lectual i religiós.
L’Estatut d’Autonomia va ser un pas clau en l’autogovern de Catalunya. Alguns sectors eclesiàstics, incloent Montserrat, van donar suport a la seva aprovació perquè defensava la identitat catalana i la seva cultura. -
Inici de la Guerra Civil: saqueig i 23 monjos assassinats.
Quan esclata la Guerra Civil, Montserrat és saquejat per grups anticlericals i molts dels seus béns són destruïts. 23 monjos són assassinats per la seva condició religiosa, enmig d’una onada de persecució eclesiàstica. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
La Generalitat protegeix Montserrat, però hi ha destrucció d’arxius i art.
El govern de la Generalitat intenta protegir el monestir, considerant-lo part del patrimoni cultural català. Tot i això, molts documents històrics i obres d’art són destruïts o espoliats. -
El govern republicà vol reobrir Montserrat
Es va celebrar al monestir de Montserrat una sessió secreta de les Corts de la República, amb la presència de Negrín i Dolores Ibárruri. El govern republicà, amb el suport del ministre Manuel de Irujo, volia reobrir Montserrat al culte per demostrar que a Catalunya la religió no era perseguida. -
Fi de la guerra: Montserrat sota el franquisme.
Amb la victòria de Franco, Montserrat passa a estar sota el control del règim, que utilitza la religió com a instrument polític. Tot i això, el monestir es manté com un focus de resistència cultural. -
Period: to
Dictadura franquista
-
Abat Escarré defensa l'indepèndencia de Montserrat
L’abat Escarré va defensar la independència de Montserrat durant el franquisme, tot reconstruint la comunitat monàstica, renovant l’art i l’arquitectura del santuari, i millorant-ne la gestió. Entre les seves accions més destacades hi ha la creació del Patronat Nacional de la Muntanya de Montserrat i la resolució del problema històric de l’abastiment d’aigua. -
Castellà, llengua oficial a Montserrat
Tot i mantenir una relació de cooperació amb el règim franquista, que li va permetre aconseguir recursos i privilegis per al monestir, l’abat Escarré va ser objecte de crítiques per part del governador civil Felipe Acedo Colunga, que l’acusava d’utilitzar l’Església com a eina de propaganda separatista. Aquesta situació va provocar friccions amb sectors de la joventut catalana, especialment sensibilitzats amb la identitat nacional. -
Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, 100.000 persones, resistència cultural.
Aquest esdeveniment religiós aplega una gran multitud i esdevé un símbol de resistència catalana en plena repressió franquista. El règim intenta aprofitar l’acte, però la societat catalana l’interpreta com una reafirmació de la seva identitat. -
El cardenal Roncalli, futur papa Joan XXIII, visita Montserrat
Inauguració del monestir de monges benedictines de Sant Benet de Montserrat. -
Primera publicació de Serra d'Or, referent en cultura catalana.
Montserrat impulsa Serra d’Or, una revista cultural escrita en català que es converteix en un espai de debat intel·lectual i de preservació de la llengua en ple franquisme. -
Creació d’Editorial Estela per a publicacions en català.
L’editorial Estela, nascuda al monestir, fomenta la publicació de llibres en català, ajudant a mantenir viva la llengua en un context de censura. -
Escarré adopta una actitud política més extrema i dura
S’aprova el nomenament de Gabriel M. Brasó i Tulla com a coadjutor, mentre que Escarré conserva el càrrec d’abat. S’inicia així una nova etapa en la direcció del monestir. -
L’entrevista d’Escarré a Le Monde i l’exili forçat (1963–1968)
L'any 1963, l’abat Aureli Maria Escarré va criticar durament el franquisme en una entrevista al diari Le Monde, denunciant la repressió i la manca de llibertats a Espanya. Les seves paraules van causar un fort impacte i van provocar la reacció del règim, que el va pressionar fins que es va exiliar a Itàlia el 1965. No va poder tornar fins poc abans de morir, el 1968. -
Montserrat impulsa Qüestions de Vida Cristiana, revista sobre democràcia i societat.
Aquesta publicació planteja reflexions sobre la societat i la fe, abordant temes com els drets humans i la democràcia, en una època en què el règim no permetia llibertat de pensament. -
Procés de Burgos: 300 intel·lectuals es tanquen a Montserrat contra el règim.
Davant les condemnes de mort dictades pel règim franquista contra militants antifranquistes, 300 intel·lectuals es tanquen al monestir com a protesta, convertint Montserrat en un símbol de lluita per les llibertats. -
Period: to
Democràcia i actualitat
-
Montserrat dona suport a la recuperació de l’autonomia catalana.
Montserrat es posiciona a favor del restabliment de l’autonomia de Catalunya i esdevé un espai de debat i reflexió política. -
Visita del Papa Joan Pau II
El Papa visita Montserrat en una mostra de suport a la tasca espiritual i cultural del monestir. L’esdeveniment reforça el paper internacional del monestir. -
Josep M. Soler és elegit nou abat
En un moment marcat pel relleu diocesà i els estralls provocats per una forta tempesta a Montserrat, s’hagueren d’afrontar nous reptes per al monestir. -
Condemna la repressió policial de l’1 d’octubre.
Davant els fets de l’1-O, Montserrat es pronuncia contra la violència policial i en defensa dels drets humans i les llibertats democràtiques. -
Actes previs al Mil·lenari de Montserrat.
El monestir prepara esdeveniments per commemorar els seus 1.000 anys d’història, destacant el seu llegat espiritual, cultural i polític. -
Reconeixement institucional a Montserrat en el seu mil·lenari
Amb motiu del mil·lenari del monestir, el Parlament de Catalunya va concedir la Medalla d’Honor en categoria d’Or a Montserrat per la seva contribució a la cultura, la llengua i la llibertat. Durant l’acte, l’abat Manel Gasch va admetre errors del passat i va refermar el compromís amb la pau i la justícia. Tot i les protestes d’algunes víctimes d’abusos, que van demanar la retirada del guardó, el Parlament va mantenir la distinció pel valor històric i col·lectiu del monestir. -
Celebració del Mil·lenari de Montserrat, destacant el seu paper històric i cultural.
Montserrat arriba al seu Mil·lenari, reivindicant el seu paper en la història de Catalunya i la seva contribució a la cultura, la religió i la defensa dels drets humans.