-
Primer rei borbó a Espanya, amb model centralista francès. -
La seva mort sense descendència directa provoca la Guerra de Successió Espanyola -
El decret de Carles II proclama a Felip V com a rei, marcant l’inici de la monarquia borbònica a Espanya.
-
Les potències europees (Anglaterra, França, Àustria, Països Baixos) es barallen pel control d’Espanya i les seves colònies.
-
Posa fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança; Espanya retira les tropes de Sardenya i Sicília, renuncia a drets sobre territoris italians i consolida la successió dels fills de Felip V a Parma i Toscana. -
El pacte simbolitza la lluita per preservar privilegis i furs davant la centralització borbònica, que posteriorment s’imposaria amb els Decrets de Nova Planta -
Suprimeixen els furs i institucions pròpies de Catalunya, Aragó, València i Balears, i centralitzen l’administració.
-
Espanya perd territoris europeus: Països Baixos, Nàpols, Sardenya, Gibraltar i Menorca.
-
Política de neutralitat europea i consolidació de l’administració borbònica. -
Projecte de reforma fiscal i cadastral amb l’objectiu de uniformitzar impostos i millorar la recaptació a tota Espanya
-
Considerat el rei reformista per excel·lència del segle XVIII espanyol. -
fundada durant el regnat de Carles III amb l’objectiu de impulsar la indústria, l’agricultura i el comerç a Espanya (representa els principals esforços de la Il·lustració espanyola per modernitzar l’economia i la societat). -
Revolta popular a Madrid contra el ministre italià Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, motivada per la carestia dels aliments i les reformes urbanes. -
Augment de l’activitat econòmica colonial.
-
Govern marcat per la influència del seu ministre Manuel Godoy en un context internacional situat a la revolució Francesa i guerres napoleòniques. -
-
Conflicte entre Espanya i la França revolucionària, motivat per la por de l’expansió revolucionària
-
Fi de la Guerra del Gran amb Espanya cedint la part dreta de Hispanoamèrica a França i establint una pàtria neutralitat respecte als conflictes europeus de l’època. -
Acord entre Espanya i França que permet l’entrada de tropes napoleòniques al territori espanyol per envair Portugal; tot i ser inicialment pactat, serveix a Napoleó per ocupar Espanya i imposar Josep Bonaparte com a rei. -
Carles IV i Ferran VII són forçats a abdicar, Napoleó nomena Josep Bonaparte, el seu germà, com rei. -
Formación para dirigir el país y cordinar la resistencia contra los franceses
-
Conflicte derivat de la invasió napoleònica d’Espanya, amb resistència popular i guerrilles, que culmina amb la retirada de les tropes franceses i el retorn de Ferran VII al tron.
-
Primera constitució liberal espanyola, que estableix una monarquia constitucional amb sufragi limitat i separació de poders. També se enfatitza les llibertats individuals i drets dels ciutadans. -
Acord entre Napoleó i Ferran VII, pel qual l’emperador francès reconeix el monarca espanyol com a rei legítim i posa fi oficialment a la Guerra del Francès, tot i que la seva aplicació efectiva fou limitada. -
Retorn al tron i aboliment dels avanços liberals (absolutisme restaurat). -
El retorn de Ferran VII després de la Guerra del Francès, es deroga la Constitució de Cadis (1812)
-
Inici del Trienni Liberal, forçant Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. -
Període iniciat amb el pronunciament de Riego, en què Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de Cadis i governar sota un règim liberal; acaba amb la intervenció de la Santa Aliança i el retorn de l’absolutisme.
-
Revoltes de sectors absolutistes i contraris al liberalisme durant el Trienni Liberal, especialment a zones rurals, que buscaven restaurar el poder absolut de Ferran VII i van desestabilitzar el règim constitucional. -
Reconeixement de la independència de Mèxic per la incapacitat d’Espanya de mantenir la colònia.
-
Últim període del regnat de Ferran VII, marcat per la restauració de l’absolutisme amb forta repressió dels liberals, crisi econòmica i política, i el conflicte successori que desembocarà en la Primera Guerra Carlina.
-
Conflicte entre forces liberals i absolutistes a Catalunya, dins del context de tensions post-Trienni Liberal, on grups absolutistes locals (malcontents) van oposar-se a les reformes liberals i van provocar episodis de violència i desordre. -
Amb la Pragmàtica Sanció promulgada per Ferran VII, es permet que la seva filla Isabel pugui succeir-li al tron, anul·lant la llei sálica i provocant la Primera Guerra Carlina entre carlins i isabelins.
-
Amb la seva defunció, Isabel II accedeix al tron d’Espanya, desencadenant la Primera Guerra Carlina per les disputes successòries entre carlins i isabelins. -
Govern provisional després de la mort Ferran VII (el seu matrimoni) amb Isabel II menor d’edat, marcat per la Primera Guerra Carlina i la Desamortització de Mendizábal. -
Conflicte dinàstic entre carlins absolutistes i isabelins liberals per la successió al tron.
-
Procés de transformació política i social a Espanya, iniciat amb Isabel II, marcat per la implantació de constitucions liberals, desamortitzacions, centralització administrativa i conflictes entre liberals i absolutistes, consolidant gradualment un estat modern malgrat les guerres civils i inestabilitat política.
-
Confiscació i venda de béns eclesiàstics per finançar la guerra i modernitzar l’economia. -
Establerta durant la regencia de María Cristina de Borbón, consolida un règim liberal progressista amb sobirania nacional, separació de poders, ampliació dels drets civils i limitació de l’absolutisme reial. -
Regència militaritzada amb intent de consolidar el liberalisme moderat, marcada per revoltes i oposició carlina.
-
Organització creada durant les revoltes populars i el malestar social contra el govern moderat d’Isabel II, amb l’objectiu de defensar els interessos liberals i locals davant de la centralització estatal i les polítiques repressives.
-
Monarquia amb fases de govern liberal moderat, Bienni Progressista i estabilitat relativa però augment de corrupció i descontentament social. -
Aprovada durant el regnat d’Isabel II, estableix un règim liberal moderat amb monarquia centralitzada, sufragi restringit i poders limitats per als liberals progressistes, consolidant l’alternança política entre moderats i moderats-centristes. -
Partit polític català fundat per O’Donnell amb l’objectiu d’unir moderats i progressistes moderats per estabilitzar el regnat d’Isabel II i fomentar un govern liberal centrista. -
Inici del Sexenni Democràtic i derrocament d’Isabel II
-
Període revolucionari amb derrocament d’Isabel II, regència provisional, regnat d’Amadeu I i Primera República, finalitzant amb el Cop d’Estat de Pavía.
-
Regència provisional durant el Sexenni Democràtic, després de la revolució que derroca Isabel II, amb l’objectiu d’implantar reformes liberals i preparar l’arribada d’un nou monarca.
-
Dirigent progressista i protagonista del Sexenni Democràtic, que participa en la redacció de la Constitució de 1869 i prepara la coronació d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya, promovent reformes liberals i estabilitat política. -
Monarca italià triat durant el Sexenni Democràtic, amb un govern liberal constitucional que afronta inestabilitat política, revoltes carlines i resistència republicana, i que finalitza amb la seva abdicació davant la impossibilitat de consolidar l’autoritat. -
El monarca italià renuncia al tron d’Espanya davant la inestabilitat política, les revoltes cantonalistes i la pressió social, provocant la proclamació de la Primera República. -
Revoltes durant la Primera República, impulsades per sectors que defensaven un model federal de l’Estat, especialment als cantons, que van generar inestabilitat política i conflictes armats fins a la seva repressió i la restauració borbònica.
-
Govern republicà breu i inestable marcat per conflictes interns, revoltes regionals com les carlines i cantons, inestabilitat política i econòmica, que no aconsegueix consolidar-se i finalitza amb la restauració borbònica amb Alfons XII. -
Fi de la Primera República i retorn de la monarquia amb Alfons XII. -
Cop militar que posa fi a la Primera República i permet la restauració borbònica amb Alfons XII, consolidant novament la monarquia constitucional a Espanya.