Línia del temps_Fonaments de les Arts (T.1-T.4)_Judit Gallego Ballesteros 2A Batxillerat
By JuditGallego
-
Moviment artístic que busca reflectir els principis intel·lectuals de la Il·lustració a les Arts. És l'oposició a l'estil Rococó. Busca els principis de simplicitat i simetria característics de l'Antiga Roma i Grècia, arts que consideraven definició de la perfecció artística. La línia preval sobre el color, es busca una composició perfecta i la temàtica és històrica i al·legòrica, fent referència a fets o mitologia romana i grega. També hi ha escultura i arquitectura d'inspiració clàssica.
-
Pintor i gravador espanyol que va fer de pont artístic entre el Neoclassicisme i el Romanticisme. Les seves temàtiques acostumen a ser històriques, fent crítiques als episodis polítics i socials que va viure. Això vol dir que el seu estil i les seves obres suposen un dels punts d’inflexió entre els segles XVIII i XIX. Les seves obres no només van influenciar el Romanticisme, sinó que també la resta d'avantguardes pictòriques, com ara l'expressionisme, i també la pintura contemporània. -
Moviment literari desenvolupat a Europa a l'últim terç del segle XVIII en total oposició al Neoclassicisme y principal estètica de la Il·lustració. Posteriorment, serà substituït pel moviment artístic i literari del Romanticisme.
-
Obra de Johann Heinrich Füssli (1741-1825), dibuixant, pintor, historiador d'art i escriptor suec, que representa l'aparició d'un dimoni als somnis d'una dona i l'aparició d'un cap de cavall de caràcter fantasmal observant l'escena. Reflecteix temes com el satanisme, l'horror, la por, la soledat i l'erotisme, ja que el dimoni és un "incubus", amb contrast lumínic marcat. Tot això provoca que aquesta obra sigui una antecedent de la pintura simbolista del segle XIX i principis del segle XX. -
Obra neoclàssica de Jacques-Louis David (1748-1825), pintor francès, de gran importància al Neoclassicisme a causa de la seva perfecció, ja que compleix tots els aspectes neoclàssics. La seva temàtica tracta una obra de teatre romana, "Horacis", que són tres bessons que s'enfronten a uns altres tres, els Curiacis. És per això que juren al seu pare la lluita fins a la mort amb els seus rivals. Amb això David vol donar importància al compliment del deure davant qualsevol sentiment personal. -
Conflicte social i polític d'idees revolucionàries, il·lustrades i liberals que va prendre lloc a França, creant una sensació d'alarma a la resta de països absolutistes d'Europa. Va ser culminada amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte. Aquest esdeveniment serà molt important per a les obres del Romanticisme francès. -
Moviment artístic que sorgeix del Neoclassicisme, desenvolupat al llarg del segle XIX, on se segueixen una sèrie de normes imposades per una Acadèmia d'Art a l'hora de fer obres. Aquestes obres, partint d'aquestes normes, demostren una gran qualitat tècnica per arribar a aquesta perfecció que es demana. L'antiacademicisme, en canvi, busca la rebel·lia i la renovació d'aquestes normes a causa de no seguir-les. Aquesta actuació davant l'Academicisme es veurà present en aspectes del Romanticisme. -
Moviment artístic i literari contra la Il·lustració i el Neoclassicisme que dona prioritat als sentiments respecte a la raó. Això provoca que la seva tècnica sigui menys calculada, amb pinzellades més llargues i més valor al color sobre la línia. És un moviment influenciat per les revolucions de caràcter liberal, com ara la Revolució Francesa, però també revolucions industrials, com ara la Primera Revolució Industrial que suposava un canvi en què abans només podia ser una vida agrària.
-
Lluita del poble espanyol a la ciutat de Madrid contra la invasió dels francesos al país, causada pel trasllat dels últims individus de la monarquia a Espanya a Baiona per part de les tropes franceses. Això va causar la revolta del poble, que es va enfrontar a l'exèrcit de França. Goya va fer un quadre al 1814 sobre aquest aixecament i posteriorment va fer el quadre del "3 de maig a Madrid", on retracta les conseqüències d'aquesta oposició al control francès. -
Obra majoritàriament romanticista, tot i que té aspectes neoclàssics, per Francisco de Goya (1748-1828), pintor i gravador espanyol, que representa els afusellaments al poble espanyol per part dels francesos en la seva invasió al país. Considerada mínimament neoclassicista, ja que fa de pont d'aquest moviment al Romanticisme. La il·luminació recau en l'home de blanc, accentuant el missatge d'innocència i puresa del poble espanyol davant les invasions franceses, d'una manera dramàtica i crua. -
Obra d'Eugène Delacroix (1798-1863), un pintor i litògraf francès, la qual és una interpretació pictòrica del poema dramàtic "Sardanapalus", on es narra el tràgic episodi del suïcidi del rei d'Assíria Sardanàpal davant l'assetjament de la ciutat, juntament amb l'execució del harem, els cavalls i els gossos. Té una composició de diagonals encreuades molt dinàmiques i fa ús de colors llampants, com ara el vermell. L'obra demostra la inspiració en el món oriental i l'exotisme al Romanticisme. -
Obra d'Eugène Delacroix, que simbolitza la Revolució de 1830, on el poble de París es rebel·la contra el rei Carles X de França. Delacroix representa la Llibertat amb la figura d'una dona com a guia del poble de classes socials mitjanes i baixes. La seva composició és triangular, amb la bandera com a cim. Té contrasts de color i de llum i busca expressar el sentiment de lluita i valentia del poble contra les injustícies d'una manera dramàtica. -
Obra de William Turner (1775-1851), pintor paisatgista anglès, que tracta de l'incendi del Parlament del Regne Unit. Les seves pintures representen la naturalesa amb unes pinzellades que donen una atmosfera vaporosa amb moltes variacions de la llum. Aquest estil influenciarà obres Impressionistes, com ara a Monet a l'hora de fer "Sol ixent. Impressió". -
Moviment pictòric originat a França a mitjans del segle XIX. Rep aquest nom després de la qualificació de les obres de Courbet com a antiacademicistes i crues, considerades obscenes. Defensa la representació exacta de la realitat, sense intel·lectualitzar-la i ocultar-la sota l'academicisme i el romanticisme. Dignifica el treball i dona protagonisme a les classes populars amb una intenció testimonial i de denúncia. Juga un gran paper a l'arquitectura l'urbanisme i l'ús d'estructures passades.
-
Obra de Gustave Courbet (1819-1877) sobre una escena costumista. Va ser molt polèmica a la seva època, ja que es van utilitzar unes de 6,68 x 3,15 m, mesura que només s'usava per a temes mitològics o religiosos de gran importància. A més, pinta a persones rurals amb una colorimetria fosca contrastada amb clarobscurs, cosa que era impensable en el moment. No es dramatitza l'enterrament, només l'ensenya des d'un punt de vista objectiu, sense cap mena de missatge sentimental més enllà de l'escena. -
Obra d'art d'Édouard Manet (1832-1883), pintor i gravador francès que va influir als impressionistes. Rebutjada pel saló oficial per la nuesa injustificada sense mitologia, la representació d'una escena costumista i la seva perspectiva gòtica, va ser exposada al Saló dels Rebutjats. La seva composició és triangular formada per la perspectiva lineal. El punt de fuga es troba al trosset de cel i fa ús de gradacions tonals. Tot això inspirarà als impressionistes a anar contra l'academicisme. -
Obra d'art de Marià Fortuny (1838-1874), pintor, aquarel·lista i gravador espanyol, que forma part de les pintures preciosistes dins del realisme espanyol i és l'expressió d’un realisme burgès exempt del caràcter de crítica social. Es pot admirar l'objectivitat de la pintura, que capta amb precisió el moment sense adular-lo o influir de cap manera sentimental, i la gran quantitat de detalls, que és una de les principals característiques de les obres preciosistes. -
Moviment artístic que rep el seu nom a través d'una crítica despectiva del crític d'art Louis Leroy (1812-1885) a l'obra "Sol ixent. Impressió" de Claude Monet. Els seus trets definitoris van ser l'estudi de la llum, el color, amb la utilització de colors complementaris en comptes del negre per a fer les ombres, i la pinzellada solta. També es caracteritzava per la pintura a l'aire lliure, amb l'objectiu de captar el moment que es veia i enfocar la pintura tan sols a l'instant.
-
Moviment cultural que va començar amb la poesia de premisses estètiques. A la pintura, és un estil fantàstic i oníric que va sorgir com a reacció al naturalisme del corrent realista i impressionista, que oposaven la subjectivitat i la plasmació de l'ocult i irracional. La línia i el color expressen idees. Feien èmfasi en somnis, misticisme, la contracultura, la marginalitat, com l’esoterisme, el satanisme, el terror, la mort, el pecat, el sexe, la perversió i la figura de la "femme fatale".
-
Obra de Claude Monet (1840-1926), pintor francès, que plasma els reflexos de la llum i representa la presència i influència de l'atmosfera. Fa ús de pinzellades, brillants i dinàmiques amb intencions purament sinuoses. Respecte als colors, contrasta la gran quantitat de blau amb taronja (sol i llum), utilitzant la llei del contrast simultani descoberta l'any 1839 per Eugène Chevreul que demostra la complementació del que ara anomenem colors complementaris. S'evita també el negre per ombres. -
Obra de Gustave Moreau (1826-1898), pintor francès, que és la viva representació de les característiques generals del simbolisme. La temàtica és fantàstica i d'estil ornamental, amb composicions recarregades densament poblades de tota mena d'objectes i elements vegetals, amb un erotisme suggeridor que reflecteix les seves pors i obsessions, en què retrata un prototip de dona ambigua, entre la innocència i la perversitat. En aquest cas fa ús de la religió per expressar el seu missatge. -
Estil pictòric a finals del segle XIX i principis del XX, marcat per la seva visió subjectiva del món. Respecte a l'Impressionisme, van continuar utilitzant colors vius, emprant l’aplicació espessa de pintura i pintant del natural, però s’inclinaven més a emfatitzar les formes geomètriques, distorsionar la forma per aconseguir un efecte expressiu i fer servir colors poc naturals o modificats. A més, eren més individualistes, ja que buscaven expressar els seus propis sentiments.
-
Obra de Vincent van Gogh (1853-1890), pintor neerlandès, que representa un poble imaginat. Aquesta obra es va pintar al manicomi de Saint-Paul-de-Mausole on estava Van Gogh ingressat. El paisatge va ser inspirat per la visió de la finestra del seu dormitori i és estilitzat. Les ones donen moviment i els colors es contrasten entre si, càlid de la llum i fred de la foscor. Es diu que Van Gogh només va voler representar la nit d'aquell dia de manera estilitzada, ja que considerà l'obra un fracàs. -
Thomas A. Edison (1847-1931), inventor, científic i empresari estatunidenc, va donar el concepte, però el seu ajudant William K. L. Dickson (1860-1933) va ser el creador. El kinetoscopi és el precursor del projector cinematogràfic, que permetia pel·lícules de 20 segons gràcies a 40-46 fotogrames per segon. Aquestes pel·lícules es podien veure als nickelodeons, anomenats així pel preu, un nickel, que equival a cinc centaus. -
-
Toulouse-Lautrec va ser un pintor i cartellista francès que va revolucionar l'ús dels cartells, abans només publicitaris, en una nova expressió de l'art. El seu estil es caracteritzava per les seves aparences caricaturesques, la ironia i la inquietud mitjançant formes senzilles. Destaca el cartell "Moulin Rouge: La Goulue", amb detallisme i èmfasi en la vedet, amb siluetes negres dels espectadors de fons. -
Obra de Paul Cézanne (1839-1906), pintor francès, que mostra una escena costumista on la taula fa d'eix compositiu. La composició consta de moltes línies, com ara la vertical del cos esquerrà i l'horitzontal del fons, però també de triangles, com ara el triangle invertit de les mirades dels personatges com a base i les cartes com a final. Es pot apreciar molt l'aparició de figures geomètriques, que influenciaran al cubisme, moviment que tindrà molt en compte a Cézanne. -
Obra d'Edvard Munch (1863-1944), pintor i gravador noruec, abundant de colors càlids de fons, pinzellades sinuoses, llum fosca i la figura andrògina basada en mòmies peruanes en primer pla cridant amb desesperació mentre un grup de persones marxen. Aquesta obra està basada en la tempestuosa vida de l'artista i les seves inquietuds, ansietats i pors. La pintura va passar a formar part de l'expressionisme, però també una de les seves inspiracions. -
Inventat pels germans, Louis (1864-1948) i Auguste (1862-1954), Lumière. A diferència del kinetoscopi, la visualització del cinematògraf és col·lectiva. Els seus primers films van ser "Arribada d'un tren a l'estació de La Ciotat" i "Sortida dels obrers de la fàbrica" al mateix any de la patent de l'invent. Aquests films eren de caràcter realista, sense elements de ficció, amb una càmera fixa que només grava des d'un pla general i que en tota la duració mai es canvia de lloc. -
Moviment cultural sorgit d'Alemanya que va fer la seva primera aparició al terreny de la pintura. Sorgeix com a reacció a l’impressionisme, davant del naturalisme i el caràcter positivista d’aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l’artista, l’“expressió” davant de la plasmació de la realitat, la “impressió”. Deformen la realitat per expressar subjectivitat.
-
Film de Georges Méliès (1861-1938), il·lusionista i cineasta francès. Aquest tipus de film va revolucionar el cinema i l'objectiu del cinematògraf. Després d'haver patit un error de gravació, Méliès va observar que es podien fer salts, donant pas a trucs i il·lusions per tal de crear contingut de ficció. D'aquí van sorgir els efectes especials i tècniques com "stop trick". A més, es van fer pel·lícules a color amb l'acoloriment manual dels films. Això va permetre l'aparició del gènere fantàstic. -
Film dirigit per Edwin S. Porter (1870-1941), pioner del cinema nord-americà, més conegut com a productor, director, gerent i director de fotografia de l'empresa manufacturera de Thomas Edison. Aquest film té una combinació de diferents plans en benefici de la narració, cosa que va revolucionar el cinema una altra vegada. De totes maneres, els relats continuaven sense tenir massa complexitat, que no va ser descoberta fins a David W. Griffith (1875-1948).