-
Declaració de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya pel Papa Lleó XIII
L’11 de setembre de 1881, el Papa Lleó XIII declara oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, en resposta a la gran devoció popular i a la petició de l’Església catalana. Aquest reconeixement reforça el paper de Montserrat com a centre espiritual i identitari de Catalunya. Des d’aleshores, el 27 d’abril es converteix en el dia de la seva festivitat oficial.
Aquest fet l'han representat a la porta de la basílica. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Durant la dictadura de Primo de Rivera, la protecció de l’abat marcet a la cultura catalana va generar l’animadversió de les autoritats, que el consideraven “separatista”. Es va arribar a l’absurd de prohibir Introducció a la Paleografia Musical Gregoriana, una obra del pare Sunyol escrita en català, per considerar-la tendenciosa. L’abat es va acabar veient obligat a deixar Montserrat per un temps i, al tornar va haver de rebre una visita d’Alfons XIII i de Primo de Rivera. -
Period: to
República
Durant la República, l’abat Marcet va mantenir bones relacions amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Va percebre que la nova situació exigia una renovació en la vida cristiana, més reflexionada i sòlida, allunyada de la superficialitat de qui vivia sota la protecció oficial, com va escriure ell mateix al pròleg d'El valor educatiu de la litúrgia catòlica del cardenal Gomà. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Durant la Guerra Civil Espanyola, Montserrat va ser protegit pel govern de la Generalitat per evitar la seva destrucció i saqueig. Es va crear un cartell amb el missatge que Montserrat ja no era només un monestir de monjos, sinó un lloc del poble, amb la intenció de persuadir els milicians perquè no l'ataquessin. -
Montserrat, hospital militar i refugi polític
Sense la presència dels monjos, el monestir es converteix en hospital militar per atendre ferits de guerra i en refugi per a polítics republicans, com el president de la República Manuel Azaña i el president de la Generalitat Lluís Companys. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Galícia
L'1 de febrer de 1938 Montserrat va ser la seu d'una sessió de les corts republicanes en la qual aproven l’Estatut d’Autonomia de Galícia. -
Els monjos recuperen el monestir
Amb la fi de la guerra, els monjos tornen al monestir, però han de negociar amb el nou règim franquista per mantenir l’autonomia i la continuïtat de Montserrat. -
Visita de Heinrich Himmler a Montserrat
El cap de les SS nazis, Heinrich Himmler, visita Montserrat el 23 d’octubre de 1940, buscant informació sobre el Sant Greal inspirat en la llegenda medieval de Parzival. L’abat i els monjos eviten fer-se una foto amb ell i li neguen l’existència de documents que puguin interessar-lo. Aquesta trobada forma part de les relacions entre el règim franquista i la Alemanya nazi. -
L'Abat Marcet a Madrid
L'Abat Marcet, el 1940, es va desplaçar a Madrid per entrevistar-se amb Franco amb l'objectiu d'aclarir malentesos i resoldre problemes, sobretot pel que fa al català. Era necessari superar les seqüeles de la Guerra Civil i afrontar l'intent franquista de genocidi cultural, que va incloure la prohibició de la impressió de qualsevol llibre escrit en català, incloent-hi fins i tot aquells de tema religiós i de pietat. -
Jocs Florals clandestins
El 1943, es van celebrar els Jocs Florals per segona vegada amb l'Abat Marcet com a president. Aquesta edició va tenir lloc en la intimitat del monestir per evitar problemes, ja que eren clandestins i es feien en català. -
Les festes de l’Entronització
Les festes de l’Entronització de la Mare de Déu, a través de les quals es va iniciar el primer moviment de reconciliació cívica al país després de la Guerra Civil. -
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
La imatge de la Moreneta va ser portada a Barcelona durant la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional de 1952. El règim franquista, influenciat pel nacionalcatolicisme, volia projectar una imatge d'Espanya com a país fermament compromès amb la fe catòlica a nivell internacional. -
Primera publicació de la revista "Serra d'Or"
Es va començar a publicar la revista Serra d’Or, una publicació cultural editada per l'Abadia de Montserrat. Aquesta revista ha estat una eina fonamental per a la difusió de la cultura i el pensament català al llarg de les dècades. -
L’abat Escarré s’enfronta al règim franquista
Tot i que l’abat Aureli M. Escarré intentava mantenir els monjos allunyats de la política, el règim franquista el va situar en una posició de conflicte. El 1958, Escarré es va enfrontar per primera vegada amb les autoritats franquistes quan el governador civil de Barcelona va atacar l’escoltisme català, acusant-lo de fomentar el separatisme entre la joventut amb el suport d’alguns sectors de l’Església. -
Informe d'Acedo Colunga
Un dels informes d'Acedo Colunga a Alonso Vega de 1959 deia: "Montserrat mai no s'ha identificat pel seu amor a la unitat d'Espanya, però mai, de manera tan descarada, ha aixecat la bandera del catalanisme-separatista. Aquesta posició, suïcida per a la terra catalana, és deu al seu abat Don Aurelio Mª Escarré." -
Carta a Maties Vega
L'Abat Escarré va enviar una carta al governador civil Maties Vega el 1962, queixant-se per la prohibició d'editar en català un petit disc amb fragments del Nou Testament. -
Trobada de Franco amb l'abat Marcet a Montserrat
En plena dictadura franquista, el general Francisco Franco va visitar Montserrat i es va reunir amb l’abat Aureli M. Escarré. Aquesta trobada, carregada de simbolisme polític, formava part de la relació tensa entre el règim i el monestir, que sovint donava suport a la cultura catalana i a les reivindicacions nacionals. -
Escarré i les declaracions contra el règim
El 1963, l'Abat Escarré va rebre grups polítics a Barcelona i es va entrevistar amb Josep Tarradelles. El 14 de novembre, "Le Monde" va publicar unes declaracions contràries al règim, on demanava llibertat per a Catalunya i llibertat de premsa. Franco va preferir que no es fes pública, però Fraga Iribarne va impulsar la seva publicació a El Español. -
Exili d'Escarré
Escarré marxa a l'exili, a Itàlia, després de posicionar-se en contra del franquisme. -
El tancament de tres-cents intel·lectuals
El tancament de tres-cents intel·lectuals reclamant a la dictadura de Franco el respecte pels drets humans, amb el monestir assetjat per la policia i la Guàrdia Civil durant dos dies. -
Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat
El 7 de novembre de 1982, el Papa Joan Pau II va visitar Montserrat enmig d’un fort temporal de pluja i vent. Va ser la primera i única visita oficial d’un Papa de Roma al santuari, un esdeveniment històric que va reforçar la rellevància espiritual de Montserrat a nivell mundial. -
Creu de Sant Jordi
L'Abat Emèrit Cassià M. Just va ser guardonat el 1991 amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva destacada contribució social i humanitària. -
Medalla d'Or
L'Abadia de Montserrat va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement al seu paper fonamental en l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Aquesta distinció va ser concedida a proposta del Conseller de Cultura, Joan Maria Pujols i Vallvè, i amb l’acord del Govern presidit per Jordi Pujol. -
Cadena humana
El 28 d'abril de 2018, es va realitzar una cadena humana a Montserrat en suport als presos i exiliats polítics de la Generalitat, com a part de les mobilitzacions per reclamar la seva llibertat i els drets polítics. -
Il·luminació de 131 agulles
El 30 de setembre de 2019, es van il·luminar 131 agulles de Montserrat en record dels presidents de la Generalitat des de l'any 1359 fins a l'actualitat. L'acte va comptar amb la col·laboració d'uns 500 escaladors, sense cap vincle amb partits polítics. -
Lliurament de la Medalla d’Or del Parlament
Aquest any es commemora el Mil·lenari de Montserrat i s'ha celebrat amb diferents actes especials, entre ells, el lliurament de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seva importància històrica i cultural. Més de dos milions de persones van visitar Montserrat. -
celebració del mil·lenari del Monestir
Aquest any se celebra el Mil·lenari del Monestir de Montserrat, commemorant els 1.000 anys de la seva fundació per part de l'Abat Oliba l'any 1025. Per marcar aquesta fita històrica, s'han organitzat diverses activitats religioses, culturals i socials.