-
La Bíblia de Montserrat
L’any 1926 s’inicia un projecte liderat pel monjo Bonaventura Ubach per traduir la Bíblia al català seguint fidelment els textos originals. Aquest treball, desenvolupat per diversos monjos de Montserrat, es va completar el 1970 i destaca per la seva precisió filològica i el seu ric acompanyament fotogràfic. -
Inauguració de l’aeri de Montserrat
La creació de l'Aeri de Montserrat, iniciada l'octubre de 1928 per un grup d'empresaris catalans, va representar una nova forma d'arribar al monestir, alternativa al tren cremallera. Aquest nou mitjà de transport, que utilitzava tecnologia moderna per a l'època, va ser tot un èxit després de la seva inauguració i va esdevenir un element clau en l'experiència de visitar Montserrat. -
Festes del IX centenari del monestir de Montserrat
Amb motiu dels 900 anys de la fundació del monestir, es van organitzar celebracions destacades d’àmbit litúrgic, cultural i social. Aquestes festes van tenir una gran importància en la continuïtat del culte a la Mare de Déu de Montserrat, malgrat les dificultats del context històric en què es van celebrar. -
Publicació de "La Història de Montserrat"
Anselm M. Albareda, que anys més tard seria cardenal, va publicar el 1931 una obra essencial sobre el monestir de Montserrat. Aquesta història, basada en fonts primàries, descriu el recorregut del monestir des dels seus orígens fins al segle XX. El llibre ha estat considerat una referència i ha estat reeditat i actualitzat per altres monjos, com Josep Massot i Muntaner. -
Creació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya
Amb la proclamació de la II República, el president Francesc Macià va visitar diverses vegades Montserrat. Aquell mateix any es fundà la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOCC), presidida per Fèlix Millet. L'entitat va arribar a reunir fins a 14.000 membres l’any 1936, molts dels quals van ser perseguits o executats durant la Guerra Civil. -
Visita de Manuel Azaña a Montserrat
Manuel Azaña, aleshores president del Govern de la Segona República, va visitar l'abadia amb motiu de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. L'acompanyaven autoritats com Joan Moles, governador civil de Barcelona. Aquesta visita va ser significativa, ja que mostrava el suport institucional a la cultura i identitat catalanes, i reconeixia Montserrat com a símbol nacional. -
Guerra Civil, persecució i refugi a Montserrat
Durant la Guerra Civil Espanyola, els monjos de Montserrat es veuen obligats a fugir a causa de la persecució religiosa, i vint-i-tres d’ells són assassinats. Malgrat el conflicte, la Generalitat protegeix el monestir de la destrucció, convertint-lo en hospital i refugi per als ferits. Un cop acabada la guerra, els monjos tornen el 1939, iniciant la reconstrucció de la comunitat. -
Declaració de convivència pública del Monestir de Montserrat
Amb l’objectiu de preservar el monestir dels atacs, la Generalitat el va declarar d’utilitat pública el 21 de juliol de 1936. L’endemà, els mossos d’esquadra van entrar al recinte i van evitar que fos atacat per grups anarquistes. Dos dies després, s’hi va establir un hospital de tuberculosos per protegir l’espai. Carles Gerhard va ser designat com a comissari per dirigir la seva protecció i reactivar l’economia local. -
Primera pedra de la nova façana del monestir
Durant l’any 1942 es va col·locar la primera pedra de la nova façana del monestir de Montserrat, en el marc de la seva reconstrucció després dels estralls de la Guerra Civil. Aquesta iniciativa s’inscriu dins d’un conjunt de projectes per recuperar i modernitzar el recinte, considerat un símbol d’esperança i de resistència pel poble català. -
Retorn dels monjos a Montserrat
Després de la victòria franquista, els monjos van tornar a Montserrat. El 29 de gener, el pare Escarré i altres membres de la comunitat van reobrir les portes del monestir, fet que va sorprendre les autoritats franquistes. L'1 de febrer, es va reprendre la vida monàstica amb la imatge de la Mare de Déu col·locada a l’altar, tot i les limitacions imposades pel nou règim. -
Primera visita del dictador Franco a Montserrat
En aquesta data, Franco va fer una visita carregada de simbolisme a Montserrat. L’acte, que presentava Franco com a defensor de la fe i de la pàtria, va ser interpretat per molts com una instrumentalització de la religió per legitimar el règim. Va generar un gran malestar entre els sectors catalanistes, que hi van veure una negació de la identitat i llibertats de Catalunya. -
Festes de l’Entronització de la Mare de Déu
Amb una gran mobilització popular, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser col·locada solemnement al seu tron. L’acte, promogut per l’abat Aureli M. Escarré i la Comissió Abat Oliba, va ser viscut com un moment d’esperança i de recuperació després de la guerra i la postguerra. La jornada simbolitzà una represa de la vida religiosa i cultural catalana. -
Creació del Patronat de la Muntanya de Montserrat
Amb l’objectiu de gestionar adequadament l’entorn natural i patrimonial del monestir, es va constituir aquest patronat. L’organisme integra representants de la Generalitat, dels municipis propers i del monestir mateix. El president de la Generalitat n’ocupa la presidència, mentre que el Pare Abat n’és el vicepresident. -
Visita del cardenal Roncalli, futur papa Joan XXIII
El cardenal Roncalli, que posteriorment esdevindria el papa Joan XXIII, va visitar Montserrat i va inaugurar el monestir de monges benedictines de Sant Benet. Més endavant, ell i el papa Joan Pau II, que també peregrinà al monestir, serien reconeguts per la seva defensa dels drets humans i pel paper renovador dins de l’Església. -
Publicació del primer número de la Serra d’Or
La revista Serra d’Or va néixer com a portaveu del “Chor Montserratí”, grup format per treballadors del monestir. Malgrat la repressió franquista, la revista es convertí en un espai de trobada per a la cultura i el catalanisme, especialment entre els joves. -
Consagració del nou Altar Major de la Basílica
Es va consagrar l’Altar Major de la Basílica de Montserrat, que esdevingué el centre del culte i símbol de la fe cristiana del poble. L’acte, carregat de solemnitat, reforçava la importància espiritual del santuari en la vida religiosa i cultural del país. -
Projecte de restauració de la Santa Cova
Amb motiu dels canvis litúrgics impulsats pel Concili Vaticà II, es va reformar la Santa Cova per adaptar-la a les noves pràctiques. El presbiteri es va modificar per celebrar la missa de cara al poble, i l’espai va ser simplificat, quedant pràcticament nu, amb només una petita imatge de la Mare de Déu. -
Declaracions de l’abat Escarré al diari Le Monde
Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat, va fer públiques unes dures crítiques al règim franquista en una entrevista al diari Le Monde. Va defensar la democràcia i els drets de Catalunya, fet que el convertí en una figura icònica de l’oposició. Davant la pressió, es va exiliar a Itàlia el 1965 i va morir a Barcelona el 1968. -
Period: to
La Tancada de Montserrat
Uns 300 intel·lectuals i representants del món cultural es van tancar al monestir durant tres dies en protesta pel Procés de Burgos. S’hi va elaborar una declaració que denunciava la repressió franquista, reclamava l’amnistia, l’abolició de la pena de mort i la instauració de la democràcia. Va marcar un punt d’inflexió en la lluita antifranquista i va impulsar la creació de l’Assemblea de Catalunya. -
Inauguració del nou complex de serveis per a pelegrins
Amb la voluntat de modernitzar els serveis del santuari, es va construir un nou complex per atendre els nombrosos pelegrins i turistes. Aquest nou espai d’acollida responia a l’augment de visitants i reforçava la vocació oberta i d’acollida de Montserrat. -
Centenari de la coronació de la Mare de Déu i proclamació com a Patrona de Catalunya
En commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya, el papa Joan Pau II va visitar Montserrat. Aquesta celebració va reforçar els vincles espirituals i culturals entre la Verge de Montserrat i el poble català, consolidant la Moreneta com a símbol de devoció i identitat. -
Primer gran incendi forestal
Un devastador incendi va arrasar més de 5.000 hectàrees i va destruir més de 150 edificis, causant la mort de quatre bombers i deixant sense llar a més de 400 persones. Tot i la gran mobilització de més de 5.000 efectius, l’origen del foc encara és desconegut, però es creu que podria haver estat provocat. -
Montserrat és declarat Parc Natural per la Generalitat
Amb la publicació del Decret 59/1987, la muntanya de Montserrat va ser oficialment protegida com a Parc Natural. Aquesta declaració va assegurar la preservació del relleu, la flora, la fauna i el paisatge, així com la creació d’una zona de Reserva Natural Parcial per protegir la seva biodiversitat i geologia. -
Segon gran incendi forestal
Un altre gran incendi va arrasar més de 12.000 hectàrees, afectant greument la vegetació i fauna de la zona. L’extinció es va dificultar per la calor i els vents, i hi van morir cinc bombers en un accident de trànsit. També es van destruir diverses cases i construccions. -
50è aniversari de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat
Es van recordar les festes de 1947, que havien aplegat fins a 100.000 persones, com un moment de reconciliació i reafirmació identitària. El 1997, diversos actes van destacar el valor de la llengua i cultura catalanes en plena època del nacionalcatolicisme. -
Inauguració de les noves instal·lacions del cremallera de Montserrat
Després de diversos retards, es va posar en funcionament el nou cremallera de Montserrat amb un acte presidit per Jordi Pujol i altres autoritats. Després de la benedicció i discursos, es van fer viatges gratuïts per celebrar la nova etapa del servei. -
125è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu com a Patrona de Catalunya
Montserrat celebrà els 125 anys del patronatge de la seva verge, amb actes religiosos i culturals. El papa Benet XVI va concedir un any jubilar amb indulgència plenària per als pelegrins, reforçant el sentit espiritual de la commemoració. -
Reflexió pública des de Montserrat sobre el dret a decidir i la situació política catalana
L’abat Josep Maria Soler es va posicionar a favor del dret a decidir de Catalunya i va reclamar el reconeixement de la seva realitat nacional. Va defensar que l’Estat hauria d’actuar pel bé comú sense imposicions i va demanar una col·laboració entre creients i no creients per construir una societat més justa. -
Mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat
Al llarg de l’any 2025 tindran lloc les celebracions dels 1.000 anys del monestir, fundat per l’abat Oliba. Des del seu naixement, ha estat un centre de vida benedictina i de devoció mariana. A través de la creu, el llibre i l’arada, s’ha transmès un missatge de fe, cultura i treball que continuarà guiant la commemoració del mil·lenari. -
Pelegrinatge a Roma pels 800 anys de la Confraria
Un total de 800 persones van peregrinar a Roma per celebrar els 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, en el que va ser el pelegrinatge més gran des de 1950. El papa Francesc va rebre la delegació i va atorgar la Rosa d’Or a la patrona catalana. -
L’Abadia de Montserrat rep la Medalla d’Honor en categoria d’or del Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya va lliurar aquesta distinció a l’Abadia en reconeixement de la seva història i del seu compromís amb els valors democràtics i populars. L’abat Manel Gasch va agrair el gest amb un discurs ple d’humilitat i va reafirmar el paper simbòlic de Montserrat dins la identitat catalana.