Moviments artístics del segle XX

  • Modernisme (1890–1910)

    Modernisme (1890–1910)

    L’art modernista combina bellesa, natura i artesania. Es caracteritza per les línies corbes i decoratives. Gaudí i Klimt en són dos grans exponents.
  • Fauvisme (1905–1910)

    Fauvisme (1905–1910)

    Els fauvistes utilitzen colors purs i intensos per expressar emoció més que realisme. Émilie Charmy, va ser una de les poques dones del moviment.
  • Expressionisme (1905–1925)

    Expressionisme (1905–1925)

    Expressa les emocions internes i l’angoixa davant la societat moderna.
  • Cubisme (1907–1914)

    Cubisme (1907–1914)

    Descomposició de la realitat en formes geomètriques. Obre el camí cap a l’art abstracte.
  • Futurisme (1909–1916)

    Futurisme (1909–1916)

    Exalta la velocitat, la tecnologia i el progrés modern.
  • Constructivisme (1915–1930)

    Constructivisme (1915–1930)

    Art abstracte i funcional al servei de la revolució i la societat. La geometria i el color tenen un objectiu comunicatiu i polític.
  • Dadaisme (1916–1924)

    Dadaisme (1916–1924)

    Rebuig de la lògica i del sistema artístic tradicional. Neix com a protesta davant la guerra.
  • Art Decó (1920–1939)

    Art Decó (1920–1939)

    Estil elegant i geomètric que reflecteix luxe i modernitat. Les formes i línies netes transmeten sofisticació i glamour.
  • Surrealisme (1924–1945)

    Surrealisme (1924–1945)

    L’art surrealista explora el món dels somnis i l’inconscient.
  • Expressionisme abstracte (1940–1955)

    Expressionisme abstracte (1940–1955)

    Pintura gestual i espontània com a expressió de l’emoció. La tècnica de dripping crea textures úniques i dinàmiques sobre el llenç.
  • Pop Art (1955–1970)

    Pop Art (1955–1970)

    Inspirat en la cultura popular, anuncis i mitjans de comunicació. Reproducció repetitiva i colors cridaners capturen l’essència de la societat de consum.
  • Minimalisme (1960–1975)

    Minimalisme (1960–1975)

    Reducció a formes simples i essencials. La repetició i la subtilesa cromàtica busquen l’equilibri i la serenitat visual. Agnes Martin va ser referent de la serenitat minimalista.
  • Art Conceptual (1960–1980)

    Art Conceptual (1960–1980)

    L’important és la idea, no l’objecte. L’obra convida l’espectador a participar i reflexionar sobre l’art i la societat.
  • Land Art (1967–1980)

    Land Art (1967–1980)

    Intervencions a la natura per mostrar el pas del temps i la transformació. L’entorn i la terra es converteixen en suport artístic.
  • Art Feminista i Contemporani (1970–actualitat)

    Art Feminista i Contemporani (1970–actualitat)

    L’art com a eina de reivindicació del paper de la dona i la identitat. Combina elements històrics i simbòlics per donar veu a les dones oblidades.