-
1833–1850 -
La fi de l’absolutisme obre un període liberal que permet més llibertat cultural i la recuperació d’identitats territorials com la catalana. -
S’inicia un moviment cultural que busca recuperar la llengua, literatura i tradicions catalanes. -
Primer periòdic modern amb presència del català; introdueix debat públic sobre Catalunya i la llengua. -
El conflicte reforça sentiments regionals i identitaris davant del centralisme del govern liberal. -
Repressió del moviment progressista a Barcelona que accentua el malestar contra Madrid i el centralisme. -
Primer diari íntegrament en català. Tot i que dura poc, simbolitza la normalització cultural en premsa. -
Creixement d’escriptors i intel·lectuals catalans que consoliden la recuperació lingüística i literària. -
1850–1874 -
Acte cultural solemne que premia poesia en català. Es converteix en símbol de la Renaixença. -
Poema clau que exalta Catalunya i la llengua catalana; es veu com el text fundacional de la Renaixença. -
Lloc de reunió d’intel·lectuals catalanistes i espai d’intercanvi ideològic i literari. -
Enderroca Isabel II i obre un període més democràtic i tolerant; facilita moviments regionalistes. -
Etapa d’idees liberals, republicanes i federals; el debat territorial guanya força. -
Text molt avançat que reconeix més llibertats; afavoreix l’expansió del catalanisme. -
Primer grup polític amb idees catalanistes clares; defensa identitat i institucions pròpies. -
Organització pionera en unir cultura i política amb finalitats catalanistes. -
Moment clau per les idees federalistes i autonomia regional. -
Restauració autoritària → frenada del moviment polític catalanista, però reforça el sentiment contrari al centralisme. -
Torna el centralisme; Catalunya reacciona reforçant el discurs polític pròpiament català. -
1874–1885 -
Redueix llibertats regionals i culturals → més descontentament a Catalunya. -
Primera reunió formal de forces catalanistes per crear estratègies comunes. -
Primer diari polític escrit íntegrament en català, dirigit per Almirall. -
Primera organització política catalanista amb objectiu d’influir en la política espanyola. -
Document adreçat al rei denunciant perjudicis fiscals, econòmics i polítics de Catalunya → primera acció política conjunta. -
1886–1898 -
Llibre fonamental: defineix ideologia catalanista moderna i crítica el centralisme. -
Organització que combina tradició, modernitat i defensa de l’autonomia catalana. -
Impulsa la modernització, visibilitza Catalunya internacionalment i reforça orgull col·lectiu. -
Demanda oficial de reconeixement polític i respecta a les institucions i tradicions catalanes. -
Coordinadora de grups catalanistes. Organitza assemblees i dona estructura al moviment. -
Proposta d’autogovern basada en institucions històriques; primer programa polític seriós del catalanisme. -
Atac anarquista; la tensió social i política afecta el clima català. -
Repressió contra moviments obrers i catalanistes; augmenta el sentiment antirepressiu i anticentralista. -
Espanya perd Cuba i Filipines → crisi nacional que accelera el catalanisme com a alternativa política. -
Protesta fiscal de comerciants i industrials catalans → enfrontament directe amb l’Estat. -
1899–1901 -
El moviment aconsegueix suport de burgesia, intel·lectuals i classes mitjanes urbanes. -
Primer partit catalanista modern, liderat per Prat de la Riba i Cambó. -
El catalanisme entra al poder municipal → inici polític del catalanisme contemporani.