-
Práxedes Mateo-Sagasta (Práxedes Mateo-Sagasta Escolar) — 21 jul 1825 – 5 ena 1903. Enginyer de camins i polític liberal; líder del Partit Liberal i president del Govern en diverses legislatures durant la Restauració. Al costat de Cánovas va impulsar el sistema d'alternança parlamentària (torn). -
-
Antonio Cánovas del Castell — 8 feb 1828 – 8 ago 1897. Polític, historiador i principal artífex de la Restauració borbònica; fundador del Partit Conservador i president del Consell de Ministres en diverses ocasions (autor intel·lectual del “torn” polític que va alternar amb Sagasta). Assassinat en 1897; figura clau en la Constitució de 1876 i en la política de l'Estat espanyol de l'època. -
-
Joaquín Costa Martínez — 7 sep 1846 – 8 feb 1911. Jurista, economista i intel·lectual regeneracionista; impulsor de reformes (educació, agricultura, administració) per a modernitzar Espanya després del desastre de 1898; figura de referència en el debat públic sobre l'Estat i la reforma. -
-
Antonio Maura i Montaner — 2 may 1853 – 13 dic 1925. Advocat i polític conservador; president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII (el seu “Govern llarg”, 1907–1909, és especialment notable). Va impulsar reformes administratives i va tenir paper rellevant en la política nacional. -
-
Alfonso Francesc d'Assís Fernando Pío Juan María de la Concepció Gregorio Pelayo de Borbó i Borbó (Alfons XII) — 28 nov 1857 – 25 nov 1885. Rei d'Espanya (1874–1885); la seva pujada va marcar la fi de la Primera República i l'inici de la Restauració borbònica; sobrenomenat “el Pacificador”. Va governar en un període de reconstrucció institucional i retorn de la monarquia. -
-
María Cristina d'Habsburg-Lorena — 5 feb 1858 – 6 abr 1929. Arxiduquessa d'Àustria, regna consort d'Alfons XII i regent d'Espanya durant la minoria d'edat del seu fill Alfons XIII (1885–1902); va dirigir la regència i va exercir un paper institucional rellevant en aquest període. -
-
Francesc (Francisco) Ferrer i Guàrdia — 14 gen 1859 – 13 oct 1909. Pedagog, anarquista i fundador de la “Escola Moderna” (educació laica, racionalista i mixta); acusat i executat després dels successos de la Setmana Tràgica (1909) en un procés militar considerat injust per molts; la seva obra va influir en la pedagogia laica a Espanya. -
-
Alejandro Lerroux García — 4 mar 1864 – 27 jun 1949. Polític republicà i publicista; líder del Partit Radical i president del Consell de Ministres en la Segona República (anys 1930–1935 en diferents mandats). Figura populista i polèmica en la política espanyola d'entreguerres. -
-
Miguel Primo de Rivera i Orbaneja — 8 gen 1870 – 16 mar 1930. Militar i dictador: cap del Govern després del cop de 1923; va presidir el Directori Militar i després el Directori Civil (1923–1930), establint un règim autoritari amb impacte directe sobre les institucions de l'Estat espanyol. -
-
Alfonso León Fernando María Jaime Isidro Pascual Antoni de Borbó i Habsburg-Lorena (Alfons XIII) — 17 may 1886 – 28 feb 1941. Rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República (14 abr 1931); va assumir personalment la Corona en 1902 en complir els 16 anys; el seu regnat va estar marcat per la inestabilitat política i el paper actiu del monarca en assumptes d'Estat. -
-
Salvador Seguí i Rubinat (“El noi del sucre”) — 23 sep 1887 – 10 mar 1923. Anarcosindicalista català, dirigent destacat de la CNT i promotor del sindicalisme obrer “possibilista”; assassinat a Barcelona en 1923; figura clau del moviment obrer i de la conflictivitat laboral a l'Espanya de principis del segle XX. -