-
Creació de la Mancomunitat de Catalunya, primera institució d’autogovern des de 1714, que impulsa projectes educatius, culturals i d’infraestructures.
El 6 d'abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució d'autogovern del país des de 1714, assolida gràcies a l'impuls i a la força dels sectors catalanistes. -
Period: to
Renaixançe/ Modernsime
-
Period: to
S’aprova la Llei de sufragi universal masculí, encara que amb limitacions.
El sufragi universal dret legal consistent a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. -
Publicació de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, considerada l’inici simbòlic de la Renaixença.
La publicació (1833) de l'ocasional poema de Bonaventura Carles Aribau "La pàtria" es considera com l'origen de la Renaixença, però aquesta es defineix, més aviat, com un moviment que esclata com a fruit d'un llarg procés de recuperació de la decadència. -
Period: to
Desamortització de Mendizábal i Espartero. Les propietats de l’Església es venen, fet que contribueix a la redistribució de terres i a l’auge de la burgesia catalana.
La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx el 16 de desembre del 1924. -
Inauguració del primer ferrocarril de la península entre Barcelona i Mataró, símbol del desenvolupament industrial a Catalunya.
El 5 d'octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d'octubre. Serà una celebració plena d'actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consciència que s'ha fet un pas històric. -
Inauguració del primer ferrocarril a la Península (Barcelona-Mataró), marc del canvi industrial.
El 28 d'octubre del 1848 sortia de Barcelona el tren que inaugurava el transport ferroviari a la península Ibèrica. Un trajecte de 28,25 quilòmetres fins a Mataró que va suposar tota una revolució a l'època i que no hauria estat possible sense el seu gran promotor, l'industrial mataroní Miquel Biada. -
Period: to
Enderrocament de les muralles de Barcelona, que permet l'expansió urbana i la creació de l’Eixample, dissenyat per Ildefons Cerdà. (no és
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. -
Primera vaga general a Barcelona, que reflecteix les tensions entre la burgesia industrial i la classe obrera.
La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya -
Recuperació dels Jocs Florals a Barcelona, símbol del renaixement cultural català.x
Els Jocs Florals, Jochs Florals, also named Jocs de la Gaia Ciència, is a literary competition instituted for the first time in the 14th century in the Provençal court of Tolosa de Llenguadoc to reward the poetic genre in the Provençal language. Inspired by the festivities celebrated in Rome in honor of the Deessa Flora, these medieval jocs offer a “violet of the end of the world". -
Revolució Gloriosa i inici del Sexenni Democràtic (influència en el catalanisme).
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Restauració borbònica i inici del règim de la Restauració, que limita les llibertats polítiques però manté el creixement econòmic
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que reforça el nacionalisme cultural.
L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (en català Associació Catalanista d'Excursions Científiques) va ser una organització excursionista catalana existent entre el 1876 i el 1890. -
Publicació de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, obra cabdal de la poesia èpica de la Renaixença.
L'obra, publicada el 1877, va obtenir un premi especial als Jocs Florals de Barcelona del mateix any i pel seu èxit va suposar un impuls al moviment de la Renaixença. -
Publicació de Canigó de Jacint Verdaguer (un dels seus grans èxits posteriors).
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l'època carolíngia. -
Consolidació de la burgesia industrial catalana, que esdevé el grup social dominant i motor del catalanisme cultural. (no és un any, és un període)
El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional. -
Celebració de l’Exposició Universal de Barcelona, que posiciona la ciutat com a capital cultural i industrial.
L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. -
Redacció de les Bases de Manresa, document clau del catalanisme polític (relacionat amb el moviment cultural).
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. -
Atemptats anarquistes al Liceu i a Barcelona, reflex de les tensions socials de l’època.
L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat terrorista en què l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaques del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre del 1893. Van morir vint persones. -
Estrena de Terra baixa d’Àngel Guimerà, una de les obres teatrals més emblemàtiques.
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià, serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto, ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català. -
Publicació de La bogeria de Narcís Oller, que reflecteix la transició de la Renaixença cap al Modernisme.
La bogeria és una novel·la de Narcís Oller. Junt amb la novel·la Pilar Prim, és considerada la peça més important de l'autor. La novel·la és escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Oller hi planteja una problemàtica d'anàlisi -
Pèrdua de les colònies espanyoles (Cuba, Filipines i Puerto Rico), que afecta l’economia espanyola però impulsa el proteccionisme industrial català.
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. -
Fundació de la revista Joventut, que esdevé el principal altaveu del Modernisme.
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències, publicada a Barcelona entre els anys 1900 i 1906; sortia cada dijous i era la portaveu política de la Unió Catalanista. -
Publicació de la revista L’Avenç, impulsora de la modernització cultural.Publicació de Solitud de Víctor Català (Caterina Albert), novel·la psicològica i clau del Modernisme
-
Setmana Tràgica: conflicte social i religiós a Barcelona, amb crema d’esglésies i repressió de l’exèrcit.
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. -
Fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), sindicat anarquista que guanya força entre la classe obrera catalana.
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. -
Mort de Joan Maragall, poeta modernista i impulsor de la “paraula viva”.
-
Creació de la Mancomunitat de Catalunya, que reflecteix l’apogeu cultural i polític català del moment.
La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914. Tot i que formalment només era la federació de les quatre diputacions provincials catalanes, constituïa, de fet, una autèntica novetat històrica. -
Cop d’estat de Primo de Rivera, que posa fi al Modernisme com a moviment cultural actiu.
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. -
Exposició Universal de Barcelona, que marca l’inici de l’expansió modernista.
L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. -
Legalització del dret d’associació obrera, fet que impulsa la formació de sindicats i moviments socials.
El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col.lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional.