-
En 1773, el Parlament britànic va establir el Tea Acts, que donaren el monopoli de la venda de te en les colònies a la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. Els colons americans es manifestaren amb el Motí del Te, atacaren el vaixells britànics carregats de te al port de Boston. -
Després de confrontaments armats, al juny de 1776, Thomas Jeffreson va redactar la Declaració de drets de Virgínia, on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. El 4 de juliol de 1776, els representants de les Tretze Colònies, es reuniren per signar la Declaració de d'Indepenència dels Estat Units. -
En les batalles de Saratoga i Yorktown, va acabar en l'any 1783 amb la signatura del Tractat de Versalles, on Regne Unit reconeixia la independència desl Estats Units. -
Es reuniren per convéncer els grups dels privilegiats que pagaren impostos. Aquestos s'hi negaren i exigiren la convocatòria dels Estats Generals -
En l'any 1787 es va aprovar la Constitució dels Estats Units, la primera de la història. S'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders. El poder lesgilatiu residia en dues cambres, Cambra de Representants i Senat, elegit per sufragi universal masculí, l'executiu per un president, elegit per votació indirecta i el judicial, en jutges independents. -
L'any 1789, George Washintong es va convertir en el primer president estatunidenc. -
Es reuniren a Versalles, per iniciativa del ministre d'Hisienda Necker. Cada estament deliberava separadament i després emitia un vot. El estament dels privilegiats obtenia sempre dos vots, noblesa i clergat, mentre que el tercer estat només tenia un vot. Aquestos sol.licitaren a la noblesa i al clergat deliberar en comú i no per separat. -
Els privilegiats es negaren a deliberar en comú, i el tercer estat s'autoproclamà Assemblea Nacional, ja que consideraven els únics amb plena capacitat de decisió política i de votar impostos. En el Jeu Paume juraren mantindre's units, fins donar a França una constitució. -
El 14 de juliol de 1789, els revolucionaris de París assaltaren la Bastilla, i a les zones rurals els camperols protagonitzaren la Gran Por. Poc després del 4 d'agost s'aprovà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que reconeixia la llibertat, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat. -
En 1791 es promulgà la primera Constitució de França. Va establir: la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans, la monarquia parlamentària, la divisió de poders i el sufragi censatari per homes majors de 25 anys.
-
Va ser un període turbulent. La noblesa i el clergat emigraren a altres ciutats ja que es negaven a perdre els seus privilegis, i conspiraren contra la Revolució des de l'exterior. -
En 1792, l'Assemblea declarà la guerra a Àustria, mentre Prússia envaïa França. Alguns revolucionaris consideraven que les reformes no eren suficients. En 1792, el poble, acusà al rei Lluís XVI de les primeres derrotes franceses i assaltaren el palau de les Tulleries i el destituïren.
-
L'assemblea Legislativa va decidir elegir per sufragi universal masculí una nova assemblea. -
Aboliren la monarquia i es proclamaren una república en 1792. -
Van jutjar i condemnar a Lluís XVI, va ser executat en la guillotina en 1793. Altres potències europees declararen la guerra i formaren la primera coalició contra França. Van haver-hi alçaments ultrareialistes i ultracatòlics i la revolució es va radicalitzar.
-
Provocaren un colp d'estat els sans-culottes en 1793. Així els jacobins, dirigits per Robespierre, van aconseguir el poder. 1793, aprovaren una constitució democràtica, reconeixent la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Robespierre va assumir tots els poder, i implantà una dictadura. S'implantà el Terror i establiren preus màxims i limitaren els salaris per frenar la crisi econòmica. Crearen un nou calendari. -
1794 Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
-
La convenció finalitza amb la caiguda de Robespierre, el lider de la Convenció jacobina.
-
Aprovaren la Constitució de 1795 o de l'any III. Reconeixia la sobirania nacional, sufragi censatari i la separació de poders: el legislatiu excercit pel Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians, i l'executiu pel Directori integrat per cinc membres. Van fer front a diverses conspiracons: Conspiració dels Iguals, els Reialistes, però va ser frenada per Napoleó Bonaparte, qui en 1796 derrotà la Primera Coalició i el 9 de novembre de 1799 va donar un colp d'estat i va establir el Consolat. -
Va ser un règim personalisat per Napoleó on va acaparar tots els poder. En 1799 va ser anomenat primer cònsol i en 1804 s'autoproclamà cònsol vitalici. Per modernitzar el país, va elaborar un codi civil que simplificà les lleis, va crear el Banc de França i signà un concordat amb la Santa Seu. -
En 1804, Napoleó, va ser anomenat emperador hereditari. Desemvolupà una política expansionista i aconseguí l'hegemonia al continent. Establí un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa. Va ocupar Espanya, on en 1808 provocà la Guerra d'Independència espanyola. En 1812, intentà envair Rússia, on va ser derrotat. -
Les principals potències europees es van reunir en el Congrés de Viena presidir pel canceller d'Àustria Metternich,per garantir una pau duradora i evitar revolucions. S´hi remodelà el mapa d'Europa. -
En 1814 exilià a l'illa d'Elba i en 1815, tornà al poder durant cent dies, però va ser derrotat definitivament i el deportaren a l'illa de Santa Helena.
-
El territori alemany estava dividit en 39 estats. El Congrés de Viena els agrupà en l'anomenada Confederació Germànican presidida per Àustria. En 1834 organitzaren una unió duanera, un espai lliure de comerç sense tarifes duaneres, per facilitar el tràfic de mercaderies. En 1862, Guillem I, el rei de Prússia, el primer ministre Bismarck, acceleraren l'unificació mitjançant la via militar. -
A Espanya en 1820, el coronel Riego es pronuncià contra la monarquia absolutista de Ferran VII. Va provocar que el rei tinguera que governar respectant la Constitució de 1812.
En 1821, el poble grec es va revoltar contra l'imperi otomà, i aconseguiren l'independència a l'any 1829. -
En 1830, Carles X de França va ser enderrocat per intentar governar de manera absoluta. El va succeir Lluís Felip d'Orleans, que implantà una monarquia liberal.
Brussel.les esclatà en un alçament contra el rei dels Països Baixos, que desembocà a la independència de Bèlgica en 1831.
En 1830, Polònia es va alçar contra l'imperi rus, però la revolta va ser reprimida. -
A França enderrocaren la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, cada vegada una monarquia més autoritaria i corrupta. Es proclamà Segona República, on el govern va elaborar la Constitució de 1848, de caràcter moderat, on convocaren eleccions. En aquestes, va triomfar Lluís Napoleó Bonaparte com a president de la República. -
Lluís Napoleó Bonaparte, president de la República, es va fer més autoritari, on va fer un referendum i proclamà en 1852 el Segon Imperi. -
La península Itàlica estava dividida en diferents estats, alguns sota el dominació extrangera. Aquesta unficació va ser liderada per Víctor Manuel II, el rei de Piemont, el seu primer ministre, Cavour i el revolucionari Garibaldi. Es va iniciar en l'any 1859 i va estar dividida en 3 fases. -
Cavour va aconseguir que França accedira davant les demandes italianes enfornt dels austíacs a canvi el Piemont li cediria Niça i Savoia. L'exèrcit francopiemontés va dorrotar a Àustria i van lliurar la Llombardia al Piemont. -
El sud d'Itàlia es va unir al Piemont, gracies a l'expedició dels camises roger de Garibaldi, on s'apoderaren de Nàpols i Sicília. -
En 1861 es reuniren tots al Torí, el primer parlament italià, on Víctor Manuel II va ser proclamat rei. -
Hi va haver un problema succesori en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, però amb la majoria de població alemanya, va permetre a Prússia envair i annexionar-se aquests territoris. -
El Piemont va donar suport en la batalla de Prússia contra Àustria i, a canvi es va annexionar Venècia -
Prússia s'enfrontà contra Àustria. Aprofitant que esta estava immersa en la rebel.lió dels estats italians sota el seu domini, Bismarck promogué la invasió del ducat austríac de Holstein per Prússia. La derrota austríaca en la batalla de Sadová en l'any 1866 va fer realitat l'annexió i la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord -
Bismarck firmà una aliança militar amb els estats alemanys del sud. Per conseguir l'annexió dels estats d'Alemanya, Bismarck provocà la guerra contra França. -
Piemont aprofità la retirada francesa per la guerra francoprussiana per ocupar Roma. Es va convertir en la capital d'Itàlia. -
L'emperador francés Napoleó III va ser derrotat pels prussians en la batalla de Sedan en 1870, i en 1871 es va rendir. França va haver de cedir a Alemanya els territoris d'Alsàcia i Lorena. Els estats del sud s'uniren a la resta d'Alemanya.
EN 1871, proclamaren el Segon Imperi, i Guillem I va ser coronat emperador. El país va ser regit pel canceller Bismarck.