-
Després que el rei Lluís XVI tanqués la sala on es reunia el Tercer Estat, els diputats es van traslladar a la sala del Joc de Pilota (una pista coberta propera a Versalles). Allà, es van comprometre solemnement a no dissoldre’s fins haver redactat una Constitució per a França. Aquest acte simbolitza el naixement de la sobirania popular i el rebuig al poder absolut del rei. -
El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals per intentar resoldre la greu crisi econòmica de França. Hi participaven els tres estaments: Clergat (Primer Estat) Noblesa (Segon Estat) Tercer Estat (burgesos, camperols i artesans) El Tercer Estat, cansat de les injustícies i de tenir poc poder, es va separar i va formar l’Assemblea Nacional, fet que va marcar l’inici de la Revolució Francesa. -
Després de la convocatòria dels Estats Generals el Tercer Estat es va sentir infrarepresentat perquè cada estament tenia un sol vot, i la noblesa i el clergat s’unien per bloquejar qualsevol reforma. En resposta, els diputats del Tercer Estat van decidir actuar pel seu compte i es van declarar Assemblea Nacional, afirmant que representaven el poble francès.
Pas decisiu cap a la Revolució, perquè qüestionava directament l’autoritat del rei i la societat estamental. -
-
Davant la crisi econòmica i política i la por d’una repressió reial, el poble de París va assaltar la Bastilla, una antiga fortalesa utilitzada com a presó d’estat i símbol de l’absolutisme monàrquic. La presa de la Bastilla va suposar l’inici de la Revolució Francesa i va demostrar que el poble podia imposar la seva voluntat. Després de l’assalt, molts nobles van fugir (fenomen conegut com la "gran por") i la revolta es va estendre per tot França. -
Marca la fi de l’Antic Règim. Obre el camí per a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). -
Marca el naixement dels drets civils i polítics moderns. S’assembla als principis de la Il·lustració i contrasta amb l’Antic Règim. -
Significa el control polític del poble sobre el rei. Consolida la revolució urbana i popular. El rei ja no podia actuar sense considerar la voluntat de l’Assemblea i del poble. -
Formava part del procés de reforma de l’Estat després de la Revolució. Establia que tots els membres del clergat (bisbes i capellans) havien de ser elegits i remunerats per l’Estat, no pel papa. L’Església quedava sota control estatal, i els clergues havien de jurar fidelitat a la Constitució. Això va provocar un conflicte amb el papa i molts fidels, ja que es percebia com una intervenció en assumptes religiosos. -
Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de París per escapar del control del poble i dels revolucionaris. Van ser atrapats a Varennes i forçats a tornar a París. Aquest fracàs va mostrar que el rei no acceptava plenament la Constitució i minvava la seva credibilitat -
Després de la Fugida de Varennes i la pressió del poble, l’Assemblea Nacional Constituent va redactar una constitució que: Limitava els poders del rei. Establiria un parlament (Assemblea Legislativa) amb funcions legislatives. Garantia els drets dels ciutadans i la soberania popular. Lluís XVI conservava el títol de rei, però ja no podia governar sense el consentiment de l’Assemblea. -
Marca l’inici de la monarquia constitucional en funcionament. Va ser el primer òrgan legislatiu amb autoritat real després de la Revolució. La seva debilitat i les divisions internes van facilitar l’augment de les tensions polítiques, que acabarien amb la proclamació de la República en 1792. -
Marca l’inici de les Guerres Revolucionàries Franceses. Genera inestabilitat interna i contribueix a l’augment del radicalisme a França. La pressió de la guerra va accelerar la fi de la monarquia i la proclamació de la República (setembre de 1792). -
Representa la caiguda definitiva de la monarquia francesa. Marca l’inici d’una etapa radical de la Revolució. Posa el camí obert per a la proclamació de la República (21 de setembre de 1792). -
Marca l’inici de la Primera República Francesa. Obre la porta a una etapa radical de la Revolució, amb la creació de nous sistemes polítics i socials. Poc després, el rei Lluís XVI seria jutjat i executat (21 de gener de 1793). -
Marca el final de l’Antic Règim i de la monarquia a França. Comença una etapa republicana plena, amb nous desafiaments polítics i socials. Posteriorment, el rei Lluís XVI seria jutjat i executat (21 de gener de 1793). -
Marca la fi definitiva de la monarquia a França. Simbolitza el triomf dels ideals revolucionaris sobre l’Antic Règim. Genera alarmes i conflictes internacionals, ja que altres monarquies europees veien la revolució com una amença. Si vols, puc fer-te una lín -
Marca l’inici de la fase més radical i centralitzada de la Revolució Francesa. Robespierre i els jacobins van dur a terme el que es coneix com el Regnat del Terror (1793-1794). El govern jacobí va consolidar la República i els ideals revolucionaris, tot controlant estrictament l’oposició. -
Simbolitza la fi definitiva de la monarquia i de la família reial francesa. Va reforçar el poder dels jacobins radicals i del Comitè de Salut Pública. Marca un dels moments més crítics i simbòlics del Regnat del Terror. -
Aproximadament 40.000 persones van morir, i unes 300.000 van ser represaliades. Va consolidar el poder dels jacobins radicals, però també va generar por i desconfiança dins la societat. El Terror va finalitzar amb la caiguda i execució de Robespierre el 27 de juliol de 1794 (9 de Thermidor), coneguda com el cop de Thermidor. -
Marca la fi del Regnat del Terror. Obre la fase de la Revolució més moderada, coneguda com el Directori (1795-1799). Significa la caiguda del poder radical jacobí i la consolidació d’un control més moderat sobre França. -
Marca l’inici del Directori (1795-1799), etapa més estable però encara conflictiva de la Revolució Francesa. Introduïa un sistema moderadament democràtic i representatiu, amb controls sobre l’executiu. Prepara el terreny per a l’ascens de Napoleó Bonaparte i la posterior etapa de consulat i imperi -
Marca el final de la Revolució Francesa i el pas a una França governada per un règim centralitzat sota Napoleó. Els ideals de la Revolució (llibertat, igualtat, drets civils) van influir en les reformes posteriors, tot i que el govern ja no era democràtic. Estableix un precedent per a la difusió dels principis revolucionaris a Europa durant les guerres napoleòniques.