-
Period: to
CONVOCATÒRIA ESTATS GENERALS
La noblesa convoca els Estats Generals ja que eren els únics amb capacitat d'aprovar impostos nous. Lluis XVI i els privilegiats pretenien discutir només sobre finances però el tercer estat demana reformes com el vot per cap. Davant la negativa del rei, els diputats del tercer estat van entrar al pabelló del joc de la pilota i van jurar no abandonar l'asamblea fins donar a França una Constitució. El rei accepta i el 27 de juny els Estats Generals es transformen en Asamblea Nacional Constituent. -
JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA
Els 577 diputats del Tercer Estat, que representaven la majoria de la població, amb el suport d'un cert nombre de clergues i nobles liberals van fer un compromís d'unió a la sala del Joc de la pilota (Jeu de Paume) a Versalles. Per fer front al rei Lluís XVI i als privilegiats, van jurar no dissoldre's fins l'aprovació d'una Constitució per a França. -
Period: to
ASSAMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
L'amenaça de les tropes reials va portar a una revolta popular. El 14 de juliol el poble va assaltar la Bastilla. Aquesta notícia va arribar al camp i va començar la Gran Por: revoltes antisenyorials per part dels pagesos. L'Assamblea va prendre mesures per acabar amb l'Antic Règim: aboleix els privilegis i drets feudals i aprova la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. S'elabora una Constitució al 1791 a la qual hi ha separació de poders i s'estableix el sufragi censatari. -
GRAN POR
La notícia de l'assalt a la Bastilla arriba a camp. Els pagesos, que estaven vivint una situació de crisi per fam, van creure que els senyors estaven armant exèrcits per "venjar-se" del poble i posar ordre al camp. Davant l'amenaça, els pagesos es van dirigir als castells dels senyors i varen destruir els arxius senyorials en els quals figuraven la propietat de les terres. La crema de palaus va fer augmentar la "por" i la nit de el 4 d'agost l'Assemblea va haver de fer front a la situació. -
PRESA DE LA BASTILLA
L'amenaça de les tropes reials va provocar una revolta del poble de París que va acabar amb l'assalt de la Bastilla, presó real i símbol del despotisme i de la monarquia francesa. La seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament el fi de l'Antic Règim i l'inici de la Revolució Francesa. -
ABOLICIÓ DELS DRETS FEUDALS
La nit del 4 d'agost del 1789 es van abolir tots el privilegis i els drets feudals de la noblesa i el clero. -
DECLARACIÓ DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
El 28 d'agost es va aprovar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que estableix una sèrie de llibertats i de drets i la igualtat de tots els ciudadans davant la llei. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
L'Asamblea Legislativa redacta una serie de lleis per implantar el liberalisme econòmic i polític: dret a la propietat privada, igualitat davant els impostos i llibertat econòmica. Al clergat se li obliga a jurar la Constitució. Amb aquestes lleis, les aspiracions de la burguesia d'implantar un liberalisme moderat s'havien fet realitat però les del doble baix encara no. En Juny de 1791el rei pretén fugir de París per anar a Austria i restaurar l'absolutisme però es detingut a Varennes. -
NIT DE VARENNES
El rei Lluís XVI estava al capdavant de l'exèrcit contrarevolucionari i va decidir anar a Àustria perquè l'emperador d'Àustria l'ajudés a restaurar l'absolutisme. Va fugir de París la nit del 20 al 21 de juny en direcció a la frontera però va ser detingut a Varennes. la seva actitud va ser considerada una traïció i va significar el trencament entre la monarquia i l'Assamblea Nacional. -
Period: to
LA REPÚBLICA GIRONDINA
Els girondins, amb la proclamació de la república i amb el sufragi universal consideraven que la revolució s'havia acabat però els jacobins volien més igualtat social. Els girondins no volien executar al rei ja que temien que es radicalitzés la revolució però els jacobins van pressionar i al final va ser guillotinat. Això va fer que la situació en França es compliqués. El juny de 1793 els líders més radicals van executar els diputats girondins i el poder va quedar en mans dels jacobins. -
ASSALT A LES TULLERIES
Les classes populars parisenques (sans-culottes) amb el suport d'una part dels diputats (girondins i jacobins) van assaltar el palau de les Tulleries al 1792 i van detenir al rei Lluis XVI, a la seva esposa Maria Antonieta i a la resta de la familia reial. -
CONVENCIÓ NACIONAL
Una nova assamblea constituent (Convenció Nacional) elegida per sufragi universal es va reunir el 20 de setembre. La primera acció de la nova Convenció va ser abolir la monarquia i proclamar la República. -
REVOLTA DE LA VENDÉE
Va ser una insurrecció dels pagesos, burgesos i aristòcrates reialistes (contrarevolucionaris) que es van enfrontar als partidaris de la revolució francesa a la regió de la Vendée. La causa va ser el mal tracte del govern revolucionari tant al rei com a l'esglèsia. -
EL TERROR
Va ser un període que va començar amb Robespierre en el qual qualsevol sospitós d'accions contrarevolucionàries era detingut, jutjat sumàriament per tribunals populars i en molts casos ajusticiat (Llei de sospitosos). -
EXECUCIÓ DE LLUIS XVI
Els girondins voilen castigar el rei, però temien que executar-lo radicalitzés el procés revolucionari. Els jacobins el volien jutjar, condemnar i ajusticiar. La pressió popular va empènyer la Convenció cap a esta darrera opció: Lluís XVI va ser guillotinat el gener del 1793 i posteriorment la reina. -
Period: to
LA REPÚBLICA JACOBINA
El poder executiu estava en mans d'un organsime el "Comité de Salvació Pública". El cap era en Robespierre, qui va abusar del seu poder i es va convertir en un dictador. El nou govern va decretar el Terror on s'estableix la Llei de sospitosos. Per altra part va fer reformes socials com la redistribució de la propiedad agrària, el preuniversitario màxim per als articles de primera necessitat, el càstig als especuladors, l'ensenyament obligatori gratuït i l'asistencia social entre altre coses. -
EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
L'actitud autoritària de Robespierre va generar una oposició creixent. Un cop d'Estat en la Convenció va aconseguir detenir a Robespierre, que va ser guillotinat amb els seus seguidors el juliol de 1794. -
Period: to
DIRECTORI
La convenció la van controlar els burguesos més moderats. Van eliminar les mesures jacobines, es va aprobar una nova Constitució que va restablir el sufragi censatari i van posar posar el poder executiu en mans de cinc membres. La nova Convenció no va conseguir estabilitzar la situació i les classes benestants van veure en Napoleó Bonaparte com un general victoriós que podría garantir la revolució liberal i evitar els excesos democràtics -
COP D'ESTAT DEL 18 DE BRUMARI
Amb el suport de la burguesia i de l'exèrcit, Napoleó va protagonitzar el 9 de novembre (18 de Brumari segons el nou calendari que va implantar Robespierre) del 1799, un cop d'Estat i va concentrar tot el poder a les seves mans. Segons la seva pròpia afirmació: "La revolució ha quedat restaurada sobre els principis que la van originar. La revolució ha acabat".
