-
La Llei del Segell de 1765 va ser un impost directe a les colònies britàniques a Amèrica, que exigia que molts materials impresos, com documents legals i diaris, es produïssin en paper segellat de Londres. Aquest impost, va ser una resposta del Parlament britànic a la creixent llibertat de premsa a les colònies i buscava finançar el manteniment de tropes britàniques a Amèrica del Nord. -
-
En la nit del 16 de desembre de 1773, un grup de colons, molts disfressats de nadius americans mohawk, es van reunir al port de Boston. En un acte de desafiament, van llençar 342 caixes de te a l’aigua, cosa que equivalia a milers de dòlars en pèrdues per a la Companyia. Aquest acte de desobediència civil va ser una resposta directa a l’impost sobre el te i a la percepció que els britànics estaven intentant controlar l’economia colonial. -
Va ser una guerra asimètrica en què un exèrcit colonial mal equipat però altament motivat es va enfrontar a les tropes britàniques disciplinades. Les primeres etapes de la guerra van estar marcades per victòries i derrotes per a ambdós bàndols. Després dels enfrontaments inicials a Lexington i Concord, els britànics van intentar sufocar la revolta amb una ofensiva a Bunker Hill, on, malgrat la seva victòria tàctica, van patir grans pèrdues, demostrant que els colons podien resistir. -
La Declaració d'Independència es redacta el 4 de juliol de 1776, un document fonamental que proclama la llibertat de les persones, el dret de rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders. Aquesta declaració va ser redactada per Thomas Jefferson i va ser presentada pel Congrés Continental. La Declaració va ser una explicació formal de les causes que impulsen a les colònies a la separació de la Gran Bretanya i va ser una base fonamental per a la fundació dels Estats Units d'Amèrica. -
La batalla es va dividir en dos enfrontaments principals: la Primera Batalla de Saratoga el 19 de setembre i la Batalla de Bemis Heights el 7 d’octubre. En la primera, els britànics van aconseguir capturar la granja de Freeman, van patir grans pèrdues i no van poder trencar les línies americanes. En la segona, les forces americanes, liderades per els generals Horatio Gates i l Benedict Arnold, van aconseguir derrotar l’exèrcit britànic, portant la rendició de Burgoyne el 17 d’octubre de 1777. -
La batalla va començar amb un setge per part de les forces americanes i franceses, que van envoltar les tropes britàniques a Yorktown. La flota francesa, sota el comandament de l’almirall de Grasse, va bloquejar el port, impedint que Cornwallis rebés reforços o subministraments. Després de tres setmanes de combats intensos, les forces britàniques es van veure obligades a rendir-se el 19 d’octubre de 1781. Aquesta rendició va marcar el final de les operacions militars significatives en la guerra. -
És conegut per ser un dels acords que van posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Gran Bretanya va reconèixer oficialment la independència dels Estats Units. Es van establir nous límits territorials per als Estats Units, que incloïen l’accés al riu Mississipí per a ambdós països. També es va acordar l'intercanvi de presoners de guerra. A més, França va recuperar algunes illes al Carib i drets de pesca a Terranova, mentre que Espanya va conservar territoris com Menorca i Florida. -
-
La Constitució dels Estats Units és el document fonamental que estableix el sistema de govern dels Estats Units d'Amèrica. Adoptada el 1787, la Constitució crea un Congrés compost per un Senat i una Càmera de Representants, i defineix els poders i les responsabilitats d'aquestes dues cambres. A més, estableix els drets dels ciutadans i els procediments per a l'elecció dels seus representants. -
-
El rei Lluís XVI va pujar al tron enmig d'una crisi financiera, causada en part per la Guerra dels Set Anys. L'11 de juliol de 1789, el rei va destituir el ministre Necker, cosa que va provocar agitació. El 14 de juliol, una multitud va assaltar la Bastilla, símbol de l'absolutisme, sol·licitant armes i pólvora. Després de la resistència inicial, la multitud va prendre la presó, marcant un punt d'inflexió en la revolució i tenint un impacte significatiu a Europa i Amèrica. -
És un document fonamental de la Revolució Francesa que estableix els drets naturals i inalienables de l'home. Aquesta declaració proclama la llibertat, propietat, seguretat i resistència a l'opressió com a drets essencials. A més, afirma que tots els homes són iguals davant la llei i que la finalitat de qualsevol associació política és la protecció d'aquests drets. La declaració busca recordar constantment als ciutadans els seus drets i deures. -
-
Es considera la primera constitució escrita de la història francesa. Va establir una monarquia constitucional i va abolir la noblesa, les distincions hereditàries i les corporacions. També va garantir la llibertat de pensament, premsa i religió, i va establir la inviolabilitat de la propietat privada. Va ser un pas important cap a la sobirania popular i la constitucionalitat a França, tot i que va ser derrocada poc més d’un any després amb la declaració de la Primera República Francesa. -
-
Va començar el dia en què els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant la destitució del rei Lluís XVI. Va durar dotze anys, fins a l’establiment del Primer Imperi francès per part de Napoleó al 1804. Es va caracteritzar per la caiguda i abolició de la monarquia francesa, l’establiment de la Convenció Nacional i el Regnat del Terror, la Reacció de Termidor i fundació del Directori, i, finalment, la creació del Consolat i l’ascens de Napoleó al poder. -
-
El judici de Lluís XVI va ser un esdeveniment sense precedents, ja que mai abans un monarca havia estat jutjat pel seu propi poble. Va ser acusat de conspiració i traïció, i el 15 de gener de 1793, la Convenció va votar la seva culpabilitat. La decisió de condemnar-lo a mort es va prendre per una ajustada majoria. -
Primera constitució republicana francesa i va establir principis com la sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la rebel·lió. Va promoure llibertat econòmica i drets a l'educació, treball i assistència pública. Va tenir un impacte durador en la política i filosofia de l'humanitat. El seu llegat inclou la promesa d'un govern que garantís els drets naturals i imprescriptibles de l'home i ciutadà, i la seva influència s'ha sentit en processos constituents francesos fins al 1946. -
Esdeveniment crucial en la història de la Revolució Francesa. Robespierre, conegut com "L'Incorruptible", va ser arrestat i executat el 10 de termidor de l’any II, fet que va marcar la fi del Terror i l’inici d’una nova etapa en la Revolució. La seva caiguda va ser resultat d’una sèrie d’esdeveniments que van incloure l’acusació de "tirania" i detenció de la Convenció Nacional. Robespierre va ser guillotinat sense judici, juntament amb els seus aliats i altres dirigents. -
-
La Constitució de l’any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l’any III (22 d’agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l’Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per la d’un nou codi penal, el Codi de delictes i penes (Code des délits et des peines). -
Esdeveniment significatiu en la història de la Revolució Francesa. Babeuf, agitador revolucionari, va ser arrestat pel seu intent de derrocar el Directori i establir un règim d'igualtat perfecta. El seu complot va ser descobert i els líders van ser jutjats i executats. Babeuf va ser un dels principals acusats, juntament amb Darthé, i va ser guillotinat després d'intentar suïcidar-se abans de la seva execució. -
-
Operació altament coordinada que va ser portada a terme per les forces militars de Napoleó. El Directori va ser ràpidament desmuntat i reemplaçat pel govern provisional del Consolat, amb Napoleó com a Primer Cònsol. L'eficàcia del cop d'estat es va deure en gran part a la popularitat de Napoleó i la seva capacitat d'aconseguir el suport tant de l'exèrcit com dels civils francesos. Fet que el va convertir en un dels líders més destacats de l'Europa del segle XIX. -
El Codi Civil de França, conegut com el Codi Napoleònic, va ser promulgat el 21 de març de 1804 durant el consolat de Napoleó Bonaparte. Aquest codi va buscar unificar i modernitzar la legislació civil de França, eliminant les lleis feudals i establint un sistema legal que garantís l'estabilitat i la igualtat de drets per a tots els ciutadans. La seva influència ha estat duradora, convertint-se en una base fonamental per a molts codis civils a Europa i més enllà. -
-
Dues de les batalles més emblemàtiques de la Guerra Napoleònica. La primera, el 21 d’octubre de 1805, va ser una victòria decisiva per a la flota britànica, liderada per l’almirall Horatio Nelson, sobre la flota franco-española. La segona, el 2 de desembre de 1805, va ser una victòria clau per a Napoleó, que va esclafar la Tercera Coalició després de gairebé nou hores de combat. Les dos són considerades obres mestres tàctiques dels seus respectius líders i recordades com a fites importants. -
Va començar quan les forces de Napoleó es van trobar amb les tropes prussianes a prop de Jena. Tot i que els prussians tenien un número superior, la falta de coordinació i estratègia de Napoleó va resultar en una ràpida derrota per a ells. La batalla va ser ferotge, amb aproximadament 10.000 prussians morts o ferits i 15.000 capturats. Per part francesa, es van informar unes 5.000 baixes. -
La guerra de la Independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic de l'Edat Contemporània en què tropes espanyoles, britàniques i portugueses van lluitar contra l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte, que pretén que el seu germà Josep I Bonaparte esdevingués el rei d'Espanya. El poble es va oposar a aquest nomenament, essent la seva participació decisiva per a la derrota gala en aquesta guerra. -
La batalla es va lliurar a les rodalies de Leipzig, al Regne de Saxònia, i va ser la batalla més gran de les Guerres Napoleòniques, involucrant aproximadament 560.000 soldats i 2.200 peces d'artilleria. Les forces de la coalició, liderades pel tsar Alexandre I de Rússia i pel mariscal austríac Karl von Schwarzenberg, es van enfrontar a les tropes de Napoleó, que comptaven amb uns 225.000 homes, inclosos polonesos i italians. -
Esdeveniment significatiu en la història de França i d’Europa. La primera abdicació va tenir lloc el 4 d’abril de 1814, després de la derrota militar i política de Napoleó a la campanya russa i a les d’Alemanya. La segona, el 22 de juny de 1815, es va produir després de la derrota a la batalla de Waterloo, marcant la fi del govern dels Cent Dies. Les dos abdicacions van ser un moment de gran incertesa i desil·lusió per a França, que havia estat acostumada a la presència constant de l’Emperador. -
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional que es va dur a terme entre el 18 de setembre de 1814 i el 9 de juny de 1815 a la capital de l’Imperi Austríac. El seu objectiu principal va ser restablir les fronteres d’Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l’Antic Règim. Durant aquest congrés, les potències europees van negociar la reorganització política i territorial d’Europa després de les Guerres Napoleòniques. -
El segle XIX a Europa va experimentar grans canvis impulsats pel nacionalisme, una ideologia que va transformar les fronteres i la identitat dels estats. Aquest nacionalisme va sorgir de factors històrics i culturals, buscant que cada poble se sentira orgullós de la seua cultura i creant estats nacionals basats en una identitat compartida. El moviment romàntic també va influir, resaltant la naturalesa i tradicions. Tot això va ocórrer en un context de revolucions i conflictes post-napoleònics. -
-
L'Imperi dels Cent Dies, o Batalla de Waterloo, és un període crucial en la història europea que va començar amb el retorn de Napoleó Bonaparte a França el 20 de març de 1815. Aquest breu però intens interval va representar l'últim intent de l'emperador francès per recuperar el seu poder i reafirmar el seu domini sobre Europa. La batalla de Waterloo, lliurada el 18 de juny de 1815, va ser l'enfrontament militar que va segellar el seu destí definitiu. -
Va ser un pacte militar que es va formar el 1818, quan França es va unir a la Quàdruple Aliança, que incloïa Àustria, Prússia, l’Imperi Rus i Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Aquest acord es va establir al Congrés d’Aix-la-Chapelle i es va reunir en diverses ocasions per abordar la situació europea. Tot i que l’Aliança es va dissoldre amb la mort de l’emperador Alexandre I de Rússia el 1825, les potències grans com França, Gran Bretanya i Rússia continuàren en la política europea. -
Sèrie de moviments revolucionaris a Europa que buscaven establir governs liberals i nacionals, marcant l'inici de la fragmentació de l'absolutisme.
Van sorgir com una reacció a la Restauració que va seguir a les guerres napoleòniques. Aquest període buscava restablir l'Antic Règim i els principis legitimistes del Congrés de Viena de 1815. Tanmateix, la insatisfacció amb l'absolutisme i la influència de les idees liberals i nacionalistes van portar a diversos aixecaments al sud d'Europa. -
-
Sèrie d'aixecaments a Europa, començant amb la Revolució de Juliol a França, que van portar a canvis significatius en el panorama polític i social del continent. Va ser part d'un cicle de revolucions burgeses que s'oposaven a l'absolutisme i cercaven establir governs més liberals. Aquest moviment es va originar a França, on el rei Carles X va intentar restablir un règim absolutista, cosa que va provocar una forta reacció popular. -
Conegudes com la Primavera dels Pobles, van ser una sèrie de aixecaments a Europa que buscaven derrocar règims absolutistes i promoure reformes democràtiques i socials.Es van produir en un context de descontentament generalitzat a causa de la insatisfacció amb els règims polítics establerts després del Congrés de Viena, que havia restaurat l'absolutisme a Europa. La crisi econòmica, exacerbada per males collites i la Revolució Industrial, va generar un ambient propici. -
Aquesta guerra va ser un procés crucial per a la unificació d'Itàlia, amb la participació de Piamonte-Cerdenya, que es va aliar amb el Segon Imperi Francès per lluitar contra Àustria. La guerra va començar el 29 d’abril de 1859, amb l’atac de Cerdenya a Àustria, i va ser seguida de la declaració de guerra de França contra Àustria el 3 de maig de 1859. La guerra va acabar el 12 de juliol de 1859, amb la signatura de l’Armistici de Villafranca, que va marcar el final de la guerra. -
El següent gran pas cap a la Unificació italiana va ser la conquesta del Regne de les Dues Sicílies per Giuseppe Garibaldi i el seu exèrcit, que van conquerir l'illa de Sicíliala i la regió de Nàpols. Les tropes de,Víctor Manuel II havien conquerit la major part dels Estats Pontificis, a excepció de Roma i del Laci.
Així doncs, el 13 de març de 1861, el primer parlament nacional va declarar el naixement del Regne d'Itàlia i va proclamar Víctor Manuel II com a màxim sobirà d'aquest regne. -
La Guerra dels Ducats (1864-1866) va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi austríac i Prússia contra Dinamarca. Aquest enfrontament, que va acabar el 30 d'octubre de 1864, va resultar en la cessió per part de Dinamarca dels ducats de Schleswig, Holstein i Saxònia-Lauenburg a Prússia i Àustria. La guerra va ser un episodi crucial en la història d'Europa, ja que va marcar un moment d'unificació d'Alemanya i va establir les bases per a futures tensions entre Prússia i Àustria. -
-
Conflicte militar que va tenir lloc entre el 14 de juny i el 23 d'agost de 1866 entre l'Imperi austríac i Regne de Prússia, amb l'ajuda de diversos aliats dins de la Confederació Alemanya. Va formar part de la rivalitat entre Àustria i Prússia. El principal resultat de la guerra va ser un canvi de poder entre els estats alemanys, que es van allunyar d'Àustria i es van apropar a l'hegemonia prussiana. La guerra també va resultar en l'annexió italiana del regne austríac de Venècia. -
Esdeveniment clau en el procés d'unificació italiana. Aquest esdeveniment va marcar la derrota final dels Estats Pontificis sota el papa Pius IX i la unificació de la península italiana sota el rei Víctor Manuel II. La presa de Roma va posar fi als Estats Pontificis, que havien existit des de la Donació de Pipí al 756, i va conduir a l'establiment de Roma com a capital d'Itàlia. La presa de Roma es commemora àmpliament a Itàlia, anomenant carrers amb el nom de la data: Via XX Setembre. -
Conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre el 19 de juliol de 1870 i el 10 de maig de 1871. Va lliurar entre el Segon Imperi Francès i el Regne de Prússia, amb suport de la Confederació Alemanya del Nord i els regnes aliats de Baden, Baviera i Wurtemberg. Va resultar en una severa derrota per a França, cosa que va alterar significativament l'equilibri de poder a Europa.