-
El Regne Unit posseÏa Tretze Colonies a la costa oriental de l'Amèrica del Nord.
El regne Unit volia disposar de matèries primeres i monopolitzar el comerç i aixó perjudicava els intercanvis comercials entre les colònies i altres zones d'Amèrica.
Les colònies tenien autonomia gràcies a les assamblees. No volien pagar impostos.
El rei Jordi ||| volia establir unes lleis per a regular impostos colonials, però van fer boicot als productes britànics. -
Va durar 8 anys la guerra entre les colònies i el Regne Unit. Els habitants de les colònies reberen el suport d'Espanya i França. Després de les victories de les colònies, la contesa va acabar en 1783 signant el Tractat de Versalles: El Regne Unit reconegué la independència dels Estats Units.
-
El Parlament britànic va establir les Tea Acts: monopoli de la venda del te. Els colons americans manifestaren el seu rebuig en el Motí del Te: atacaren vaixeills britànics carregats de te al port de Boston. 1774 van elaborar una llista de greuges. 1775 començaren els enfrontaments armats. Thomas Jefferson va redactar la Declaracició de Drets de Virginia: principis de sobiranía nacional, divisió de poders i sufragi. El 4-6-1776 els representants colonials van firmar la declaració dita al titol. -
S'aprova la primera Constitució dels Estats Units de la història: s'hi reconeixien la sobiranía nacional i la separació de poders. Dues Cambres residen al poder legislatiu elegides per sufragi universal maculí : l'executiu, en un president, elegir per votación indirecta i el judicial, en jutges independents.
1789 George Washington es converteix en el primer president estatunidenc -
Va ser una revolta del poble contra els privilegis de la noblesa i el clero.
Causes: ·Descontentament social: La burguesia rica volia accedir al poder polític. El camperolat no podia sobreviure pels nombrosos impostos.
·Crisi econòmica: Les males collites augmentaren els preus i el descontentament de la població. La reialesa va patir una crisi, els privilegiats no pagaven impostos.
·Idees il·lustades: Lluís XVI va perdre el suport dels grups populars i dels privilegiats. -
Els Estats Generals es van reunir a Versalles. Tradicionalment cada estament(noblesa, clergat i tercer estat) tenia un vot, encara que el tercer estat representava la majoria de la població. Aquest volia que el vot fora per persona perque tindria la majoria de vots. Els nobles i el clergat no ho van acceptar i el tercer estat s'autoproclamà Assamblea Nacional.
Al Jeu de Pume juraren mantindre's units fins a donar a França una constitució. Per aixó l'Assamblea va pasar de Nacional a Constituent. -
Els grups revolutionaris de París assaltaren la presó de la Bastilla descontents per la destitució del ministre reformista Necker.
L'Assemblea Constituent aprovà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: es reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat. 9-1791 la primera Constitució de França, establements:
·Sobirania nacional i els drets fonamentals de la ciutadania.
·Monarquia parlamentaria.
·Divisió de poders.
·Sufragi censatari. -
Va ser un període turbulent.
·La noblesa i el clergat no volien perdre els seus privilegis. Molts membres emigraren i conspiraren contra la Revolució des de l'exterior
·Al 4-1792 l'Assemblea declarà la guerra a Àustria. Àustria va derrotadar a França, mentres Prússia evaÏa França.
·Alguns grups revolucionaris com els jacobins amb el suport dels sans-culottes, consideraven que les reformes no eres suficients. -
L'Assamblea Legislativa crea la Convenció.
Grups més forts: Girondins: ·1792 es proclamà la república. ·1793 Lluís XVI guillotinat per traició. Potències europees formaren la primera coalició contra França. ·Alçament reialista i ultracatòlic.
Jacobins: ·1793 colp d'estat sans-culottes, muntanyesos prenen el poder. ·1793 aprobaren constitució democràtica: sobirania popular i sufragi. Robespierre fica dictadura. ·Implantà el Terror. ·Preus màxims. ·Nou calendari. ·1794 Robespierre guillotinat. -
El Directori, creat amb la Constitució de 1795: sobirania nacional, sufragi censatari i la separació de poders. Diferents conspiracions: Conspiració dels Iguals, que volia instaurar una societat igualitària, van ser executats. La revolta provocada per els realistas va ser frenada per Napoleó Bonaparte. Per por del seu poder, el van enviar a Itàlia, on derrotà la Primera Coalició. Finalment, amb el suport de l’alta burgesia, Napoleó donà un colp d’estat el 18 de brumari i instaurà el Consolat.
-
Va ser un régim personalista on Napoleó va acaparar tot el poder, va elaborar un codi civil que simplificà les lleis, va crear el Banc de França i signà un concordat amb la Santa Seu. Va ser nomenet primer cònsol. 1802 es proclamà cònsol vitalici.
-
1804 Napoleò emperador hereditari, una Constitució li dona amplis poders. Desenvolupa una política expansionista i aconsegueix hegemonia al continent. Establí bloqueig continental contra Anglaterra. Portugal no ho accepta i Napoleò l'envai. Ocupa Espanya. 1808 provoca la Guerra d'Independència . 1812 fracasa a Rússia. 1813 vençut per una coalició, derrotat. 1814 abdicà i exciliació a l'illa d'Elba, 1814 retorna 100 dies, és vençut a Waterloo i deportat a Santa Helena. Lluís XVIII ocupa el tron.
-
Es van restaurar les velles monarquies i es va iniciar a Europa una reacció contra els principis de la Revolució Francesa després de la derrota de Napoleò.
S'abolieren les constitucions i es va acordar que les grans potències podrien intervindre si una monarquia legítima estava amenaçada.
S'organizaren congressos per resoldre els problemes internacionals sense guerra. -
Principals potències es reuniren al Congrés de Viena per garantir pau duradora i evitar revolucions. Es remodela el mapa polític. Va crear problemes. ·França torna a les mateixes fronteres d'abans la Revolució. ·Es creen els estats cap. · Rússia, Àustria i Prússia es repartiren territoris.
Potències Europees establarien aliances per consolidar la Restauración. Dos blocs: ·Santa Aliança, antiliberal i reconeixia l'origen diví. ·Quádruple Aliança + França Quíntuple Aliança, caràcter militar. -
Procés liderat pel regne de Piemont. Artífexs: Víctor Manuel II, Cavour i Garibaldi. ·1859 Piemont dona suport a França que lluita contra l'imperi Austríac i Piemont guanya LLombardia. ·1860 Piemont es vincula els territoris del sud de Napoleó unificats per Garibaldi, Victor Manuel II rei. ·1866 Piemont dona suport a Rússia que lluita contra Autría, a canvi s'annexiona Venècia. ·1870 piemont aprofità la retirada francesa, ocupa Roma i unifica tots els territoris italians, Roma capital d'italia.
-
El Congrés de Viena agrupà els estats dividits d'Alemanya en la Confederació Germànica. Prússia, l' estat més poderós es va convertir en l'eix de la unificació. 1834 organitzaren una unió duanera: espai lliure de comerç sense tarifes duaneres. 1848 l' avanç del nacionalisme va quedar patent en la revolució. 1862 Guillem I i Otto von Bismarck aceleraren la unificació per via militar amb tres guerres. Va portar a la proclamació del Segon Reich.
-
Volia que els estats coincidiren amb les identitats culturals. 1815 pobles rebutjaren el Congrés de Viena. El sentiment nacional es va nodrir de l'exaltació de la pròpia indentitat. Tipus nacionalismes: ·Disgregadors: reclamaven la independència. Es van independitzar Grècia, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània. 1831 Bèlgica es estat independent després de separar-se dels PaÏsos Baixos. ·Unificadors: volien unir en un estat diveros territoris. Destacaven Alemanya, Itàlia i Polònia.
-
Els intents de la Restauració per tornar a l'Antic Règim van fracassar. Van sorgir revolucions on van influir dos factors: ·L’afirmació dels sentiments nacionals i ·La defensa del liberalisme. 1820 es van produir revoltes a Espanya, Grècia i en territoris italians. 1830 França va establir una monarquia liberal, Bèlgica va aconseguir la seva independència, i Polònia amb alguns estats italians es van alçar, moltes d’aquestes revoltes van ser reprimides.
-
Van afectar als ideals liberals i nacionalistes, importants les demandes socials de les classes populars. En llocs va haver-hi un component democràtic. Comença a França, es va enderrocar la monarquia de Lluís d'Orleans i es proclamà la Segona República. S'elabora la Constitució de 1848, Luís Napoleó es converteix en president de la República, dona un colp d'estat i 1852 proclamà el Segon Imperi. Les revolucions s'estengueren per Europa exigint llibertats, fracassen, impulsaren el liberalisme.
-
Procés en que Alemanya desenvolupà, 3 fases: ·1864-1865 Dinamarca s'anexiona dos ducats, Holsten i Schewig, Prússia no ho permet. ·1866-1869 Prússia s'enfronta amb Àustria aprofitant que Àustria estava ocupada enfrontant-se, Bismarck promogué la inavasió del ducat austíac de Holstein per Prússia. 1866 Derrota d'Àustria i creació Confederació de l'alemania del Nord. ·1870-1871 Bismarck provocà una guerra contra França. Els estats del sud s'uniren a la resta d'Alemanya. 1871 Segon Reich.