-
100
Fundació de Roma (753 a.C)
Els germans Ròmul i Remo van fundar Roma -
100
Inici de la Monarquía (753 a.C - 509 a.c)
La Monarquía va començar l'any de 753 a.C i va finalitzar l'any 509 a.C. La Monarquía va ser la primera forma d'organització de la ciutat de Roma. Se caracteritza per que tots els reis excepte Ròmul van ser elegits per la gent per a aquests governar en forma vitalicia. Apareixen les classes socials fent distinció entre: Patricis, Plebeus i Esclaus -
115
Ròmul crea el senat
Ròmul va crear el senat el qual estava conformat per 100 persones conegudes com a “patres”, els seus descendents van ser els patricis. Mas adelante ascendieron a 300 personas. -
140
La mort de Ròmul (715 a.C)
Existeixen varies de la seva mort, la primera que va ser arrebatada pels cels en mig d'una tempestad provocada pel seu pare Marte o bé asesinat per un dels senadors discrepants. En honor a la data de la seva desaparició se celebren les festes Nonas Caprotinas. Acabó divinitzat i adorat sota la advocació de Quirino. Tras la seva mort es produirà un any d'interregnum fins que el senat eligeix com a rei a Numa Pompilio. -
140
Inici del regnat de Numa Pompilo (715 a.C - 676 a.C)
Membre de la tribu dels Sabins, va ser elegit als 40 anys d'edat per ser el successor de Ròmul, el fundador de Roma. Inspirat per la nimfa Egèria, va organitzar la vida religiosa dels romans, creant els col·legis sacerdotals, instituint la figura del pontifex i fundant el culte a les verges vestals.
El seu regnat va abastar des de l'any 716 aC fins a l'any 673 -
141
Numa prohibeix imatges dels déus
Numa va prohibir les imatges dels déus als seus temples, argumentant que resultava impiu representar les divinitats, perquè els materials usats podien ser destruïts. -
175
Inici del regnat de Tulio Hostilio (673 a.C - 642 a.C)
Fou el tercer rei de la monarquia romana i el seu període de govern fou de 673 aC i 641 aC Segons la tradició, el seu regnat està marcat per la lluita de Roma contra Alba, la seva metròpolis, que passarà a ser la seva vassalla. Al final del seu regnat Alba es revela, aquest motiu va provocar que va ser arrasada i els seus habitants deportats a Roma. -
205
Inici del regnat de Anco Marcio (641 a.C - 616 a.C)
El seu regnat s'estén des de l'any 641 a.C fins al 616 a.C i governa un total de 25 anys. Coneix com el constructor. Era nebot de Numa, per tant sabí, defensor del seu oncle i del seu predecessor. -
230
Inici del regant de Tarquino Prisco (616 aC - 578 aC)
Tarquino Prisco o Tarquino el vell, primer rei etrusc, va introduir costums de la seva ètnia. Va donar a Roma un gran avenç urbanístic, va construir el Circ Màxim, els pòrtics més antics del Fòrum Romà i gran sistema de clavegueram i el Temple de Júpiter al Capitoli. -
250
Inici del rei de Servio Tulio (578 aC - 534 aC)
El seu regnat fou desde el 578 a.C fins al 534 a.C. Va construir la muralla Serviana al voltant de les set colines delimitant la urbe i el temple de Diana. -
300
Inici del regnat de Tarquino el Soberbi (535 a.C - 509 a.C)
Va governar sense subjecció a la llei. La monarquia va acabar quan el fill del rei va violar Lucrècia i la seva família va iniciar una revolta que finalment va establir la República. -
350
Començament de la República (509 - 27 a.C)
La República abasta el període de temps des del 509 a.C quan va expulsar Lucio Tarquino el Soberbi fins al 27 aC. La República estava dividida en tres òrgans de govern: El senat, Les Assemblees i les Magistratures -
360
Conquesta d'Hispània (221 a.C - 229 a.C)
Els Cartaginesos van conquerir Hispània sota el comandament d'Amilcar Barca i entre els anys 221 i 229 a.C va ampliar la conquesta del riu Ebre. -
360
Primera guerra Púnica (264 a.C - 241 a.C)
La causa de les Guerres Púniques era conquerir Sicília, aconseguida el 241 a.C i poc després van caure Còrsega i Sardenya que foren arrabassades a Cartago i van passar a ser província de Roma. -
400
La crisi de Roma
Va començar perquè alguns plebeus i rics es van aliar amb els patricis per aconseguir més riqueses encara, la qual cosa va comportar nous conflictes entre les dues classes socials. Aquests problemes van portar a una guerra civil entre Mario i Sila i una revolta dels esclaus amb Espartaco. -
410
César va arribar a Roma (49 a.C)
Cèsar va arribar a Roma com a dictador i va reformar l'economia i l'administració de la República. -
430
Primer emperador Romà Octavi August (27 a.C - 14 d.C)
El primer emperador romà fou Cèsar August o conegut també com a Octavi August. Va governar entre el 27 a.C i el 14 d.C. Aquells anys van ser coneguts com a Augusta i van suposar una gran esplendor de l'Imperi romà. -
430
Inici de l'Imperi Romà (27 a.C - 476 a.C)
Durant els 503 anys següents, Roma i els seus immensos territoris van estar governats per emperadors. El seu començament fou amb l'emperador August. El Senat es va limitar a ser un òrgan de suport d'aquest poder polític. L'Alt Imperi és del període que va d'August a Dioclecià i Baix Imperi el que té lloc entre Dioclecià i la caiguda de l'Imperi Romà a Occident. -
440
Govern de Tiberi (14 d.C - 37 d.C)
Tiberi era fill de Lívia Drusilla, esposa d'Octavi. En lo militar va ser brilliant; amb la seva conquesta va començar a formar el que seria la fronetar nord de l'Imperi romà -
440
Inici de l'Imperi de a dinastia Julio Claudia (14 d.C - 69 d.C)
Tras la mort de Octavi August, la dinastia Julio Claudia va tomar posesió. -
460
Govern de Calígula (31 d.C - 41 d.C)
Després de la mort de Tiberi, va haver de compartir el poder amb el seu germà. Tiberi després de desfer-se'n d'ell, va prendre les rendes del poder. Durant els primers mesos de regnat, la seva gestió va ser impecable. Però després d'una malaltia, va començar el seu mal govern. Va conduir a Roma a una fambruna i a una crisi econòmica originada pels quantioses despeses imperials. -
470
Govern de Claudio (41 d.C - 54 d.C)
Claudio era el tiet de Calígula. Després de l'asesinat de Calígula, la guardia pretoriana el va nombrar emperador. Va ser un excelent governant i estratega militar. -
510
Govern dels Flavis i dels Antonins (69 d.C - 96 d.C)
Els emperadors de la dinastia dels Flavis van governar Roma des del 69 d.C fins al 96 d.C Entre ells van ser Vespasí, Titus i Dominicians. -
540
Govern de la Dinastia Antonins (96 d.C - 192 d.C)
Després del govern de la Dinastia dels Flavis li van seguir els Antonins que foren Nerva, Trajano, Adriano, Antonio Pío, Marco Aurelio, Vero i Còmode. -
550
Atorga Caracalla ciutadania
L'any 212 d.C, l'emperador Caracalla va atorgar la ciutadania romana als homes lliures. -
570
Va començar l'imperi de Dioclecià (284 d.C)
Començà l'imperi de Dioclecià, establirà un nou sistema de govern: ell i Maximià compartiran el títol d'August. Els seus poders van ser reforçats pel nomenament dels Cèsars, Galerio i Constancio. S'instaurava així el règim de tetrarquia dos Augusts i dos Cèsars -
600
Mandat de Teodosi
Període de mandat de Teodosi 378 d.C - 392 d.C -
650
Mor Teodosi I el Gran (395 d.C)
Teodosi I el Gran, va morir el 395 d.C va repartir als seus dos fills l'imperi. Arcadi va ser emperador d'Orient i Flavi Honori emperador d'Occident. Al segle V, l'Imperi romà d'Occident va ser envaït pels pobles germànics. -
720
Odoacre expulsa a Ròmul Augústol (476 d.c)
El 476 d.C el cap dels hèruls Odoacro va expulsar Ròmul Augústol, últim emperador d'Occident.