-
1000 BCE
3 Pobles a la peninsula iberica.
Celtes 馃— Situats centre, oest i nord de la Pen铆nsula.
Ibers 馃— Situats a l鈥檈st i el sud de la Pen.
Celtibers 馃— Situats a la zona de S貌ria (Num脿ncia) -
Period: 1000 BCE to 500 BCE
penetraci贸 cont铆nua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
-
800 BCE
Diversos Pobles a la Peninsula
llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sic铆lia
- cartaginesos: Sardenya i Sic铆lia -
753 BCE
Rei Romul
-
753 BCE
Creaci贸 de la ciutat de Roma
al tur贸 Palat铆 per R貌mul, lloc f猫rtil, de f脿cil defensa i lloc de pas del riu T铆ber, aquesta circumst脿ncia convertia l鈥檈nclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Pen铆nsula It脿lica (ex. comer莽 de la sal). -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
-
717 BCE
Rei Numa Pompili
-
Period: 700 BCE to 999 BCE
Fenicis
-
672 BCE
Rei Tul路li Hostili
-
634 BCE
Rei Ancus Marci
-
616 BCE
Rei Tarquini
-
Period: 600 BCE to 799 BCE
Grecs
-
578 BCE
Rei Servi Tul路li
-
534 BCE
Rei Tarquini II el Superb
-
509 BCE
Revolta a Roma
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema mon脿rquic per la Rep煤blica. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Rep煤blica
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
La Roma republicana
-
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansi贸 de la pen铆nsula it谩lica
Al llarg de l鈥檈xpansi贸 per It脿lia els romans van topar amb els cartaginesos (p煤nics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres Puniques
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la vict貌ria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Desembarc del cartagin猫s Am铆lcar Barca a Gadir
-
Period: 218 BCE to 202 BCE
Guerra contra el cartaginesos i els seus aliats
-
Period: 202 BCE to 154 BCE
Els romans dominen les costes mediterraneas
-
Period: 154 BCE to 133 BCE
Per铆ode d鈥檈xpansi贸 romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta
-
146 BCE
Roma adopta la mitologia grega
-
Period: 146 BCE to 16
expansi贸 pel Mediterrani Oriental i es completa l鈥檕cupaci贸 d鈥橦isp脿nia, G脿l路lia i Brit脿nia a l鈥橭ccident (creaci贸 de l鈥橧mperi Rom脿)
Divisi贸 dels territoris conquerits en prov铆ncies (50), per facilitar el govern i l鈥檈xplotaci贸 dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 馃— Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llat铆), les seves lleis (dret rom脿) i la seva forma de vida. -
Period: 133 BCE to 29 BCE
Consolidaci贸 de l鈥檕cupaci贸 de la Meseta
-
123 BCE
Conqueste de Roma de Quint Cecili Metel.
-
Period: 29 BCE to 19 BCE
Ocupaci贸 del Nord de la Pen铆nsula amb la derrota de galaics
-
Period: 27 BCE to 474
Imperi
-
Period: 27 BCE to 476
L'imperi de la pax romana
-
1 CE
La Crisi de la Republica
Va comen莽ar un per铆ode de corrupci贸, lluites i enfrontaments interns en la rep煤blica romana -
1 CE
Culte Imperial
obligatori per a totes les persones lliures -
1 CE
Cristianisme a Palestina
-
Period: 1 CE to 199
Pax Romana
S'aturen les conquestes i s'acaben temporalment les guerres -
200
S'aturen las conquestes
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germ脿nics anomenats b脿rbars pel nord i dels perses per l鈥檈st -
Period: 200 to 499
Crisi de l'imperi
-
Period: 200 to 499
Cartaginesos
-
290
Els pobles germanics van travessar la frontera
diversos pobles germ脿nics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal路lar. -
313
l鈥檈mperador Constant铆
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religi贸. -
380
L'emperador Teodosi
imposar脿 el cristianisme com a religi贸 oficial i es varen prohibir -
395
Teodosi divideix l鈥檌mperi
teodosi divideix l'imperi entre seus fills per facilitar la defensa -
415
nova onada d'invasions
un poble arribat de l'脌sia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Rom脿. -
476
la pressi贸 dels pobles germ脿nics
provoca que s鈥檌nstal路lin a l鈥橧mperi d鈥橭ccident i provoquen la seva desaparici贸 -
476
L'odoacre i comen莽ament de la edat mitjana
-
500
pobles germanics
Les formes de vida dels pobles germ脿nics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions pol铆tiques molt rudiment脿ries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda