-
1000 BCE
Period 1000-753 a.C
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
753 BCE
Monarquia 753-509 a.C
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717 BCE
Numa Pompil. 717 - 672 a.C
Va ser el segon Emperador Romà, successor de Ròmul en el període monàrquic. -
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 a.C
-
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
500 BCE
Expansió a la república Itàlica 500-250 a.C
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 450 BCE to 488 BCE
Llei de les Dotze Taules (S.V a.C.)
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fí d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
441 BCE
Societat: patricis , plebeus
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
264 BCE
Guerres púniques 264-146a.C
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
123 BCE
LesiIlles Balears en temps romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
- Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Period: 27 BCE to 476
La pax romana
La crisi (27 aC - 476 dC). Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
S'intensifica la romanització. -
27
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el tol d' Agust - concrets tots els poders civils, militars i religiosos - a la seva mort s'organitzà el culte imperial. -
146
Adoptació mitologia grega
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
284
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
Period: 395 to 395
Divisió del imperi roma
-
Period: 400 to 499
Tribú de la Plebs (S.V)
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
509
Revolta romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
534
Tarquini II el superb 534-509
-
Period: 640 to 640
Ancus Marci 640-616 aC
-
672
Tul·li Hostili 672 - 640 a.C
-
753
Ròmul 753 - 717
