Download

ROMA_2 ESO B Curs 24-25 Mariona Ferrer

  • Period: 1000 BCE to 500 BCE

    Invasions indoeuropes

    Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
  • 753 BCE

    La civilització romana

    La civilització romana
    La civilització romana va aparèixer al voltant de la mar Mediterrània, a la qual anomenaven Mare Nostrum. Els romans dominaven terres d'Europa, Àfrica i Àsia, on és van fusionar diferents pobles sota la seva autoritat. Alguns pobles tenien pactis que permetien autonomia local, però sempre sota control romà. Al S. VIII a. C., la Península Itàlica era habitada pels llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Roma va ser fundada el 753 a. C. al turó Palatí, un lloc estratègic per al comerç.
  • 753 BCE

    Ròmul

    Ròmul
    El primer rei de Roma
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    Administrava justícia
    Manava l’exèrcit

    Era summe sacerdot
    El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
  • 720 BCE

    Numa Pompili

    Numa Pompili
  • 671 BCE

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
  • 640 BCE

    Ancus Marci

    Ancus Marci
  • 616 BCE

    Tarquini I

    Tarquini I
  • 576 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
  • 531 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
    Darrer rei
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Assemblees i magistrats de la República.
    Dividien el poder en 3 institucions:
    Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
    Magistrats: Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols.
    Senat: Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
  • Period: 500 BCE to 250 BCE

    Expansió Itàlica

    500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans es van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period: 499 BCE to 400 BCE

    Tribú de la Plebs

    Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
  • 316 BCE

    Constantí

    Constantí
    Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • Period: 264 BCE to 145

    Guerres púntiques

    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Guerres entre Roma i Cartago.

    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.

    Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • Period: 202 BCE to 154 BCE

    Domini de la costa mediterrània de la Península, valls de l'Ebre i Guadalquivir Després de la derrota dels cartaginesos els romans

    Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
  • Period: 154 BCE to 133 BCE

    Període d’expansió romana

    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 146 BCE

    Adaptació mitologia grega

    Adaptació mitologia grega
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • Period: 146 BCE to 14

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
    Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
    Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida → Romanització.
  • Period: 99 BCE to 1 BCE

    Revoltes d'esclaus

    Espartac
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    Octavi August derrota als seus rivals en una guerra civil. Al 27 dC rep el títol d’August. Concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
  • 1 CE

    Aparició del cristianisme

    Aparició del cristianisme
    S.I dC a Palestina va apareixer Jesús de Natzaret . Idees principals:
    Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
    Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
    Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
  • 1 CE

    Culte imperial

    Culte imperial
    A partir del S.I dC hi hs el culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures
  • Period: 1 CE to 100

    Pax romana

    Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles la llengua, les lleis, els déus, l’art, etc
  • 30

    Final de l'imperi d'occident

    Final de l'imperi d'occident
  • 200

    Aturament de les conquestes

    Aturament de les conquestes
    Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
  • Period: 200 to 400

    Crisis de l'imperi romà

    Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
    Al segle III dC, es detenen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i perses, afeblint l’autoritat imperial i augmentant el poder dels caps militars. Això genera una crisi econòmica amb falta d’esclaus, caiguda de la producció i augment d’impostos. Al segle IV dC, Teodosi divideix l’imperi. Al segle V dC, la pressió germànica porta a la caiguda de l’Imperi d’Occident el 476 dC.
  • 313

    Lliures de religió

    Lliures de religió
    L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà
  • 380

    Imposició al cristianisme.

    Imposició al cristianisme.
    L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta.
  • 382

    Teodosi

    Teodosi
    Va imposar el cristianisme com a religió oficial
  • 395

    Divisió de l'Imperi

    Divisió de l'Imperi
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 472

    Caiguda de l'imperi Romà

    Caiguda de l'imperi Romà
    Després que Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.