-
1003 BCE
Les invasions indoeuropees
- Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
753 BCE
Rei Ròmul
-
753 BCE
Fundació de Roma
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717 BCE
Rei Numa Pompili
-
672 BCE
Rei Tul·li Hostili
-
640 BCE
Rei Ancus Marci
-
616 BCE
Rei Tarquini I
-
578 BCE
Rei Servi Tul·li
-
534 BCE
Rei Tarquini II el Superb
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats: segons l’origen familiar.
Comicis Tribunats: segons la residència.
Comicis Centuriats: segons la riquesa.
Magistrats: ciutadans amb càrrecs de govern, escollits anualment; els més importants eren els cònsols.
Senat: format per 300 antics magistrats controlava lleis i finances. -
500 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
500 BCE
Els pobles preromans.
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
- Celtes
- Ibers
- Celtibers -
500 BCE
Poblacions colonitzadores
Fenicis, entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova. -
Period: 500 BCE to 14
L’expansió de Roma
-
450 BCE
Llei de les Dotze Taules
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
400 BCE
Tribú de la Plebs
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
313 BCE
Autorització del Cristianisme
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
300 BCE
Els plebeus consegueixen més drets
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
264 BCE
Guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
218 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 218 BCE to 19 BCE
La conquesta romana de la Península Ibèrica
-
202 BCE
Després de la derrota dels cartaginesos
202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
152 BCE
Període d’expansió romana
Amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
Amb la forta resistència dels lusitans i dels celtíbers fins l'any 133 aC -
149 BCE
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental i l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
133 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta
Quan els romans s'adonen del fet que ja no queden més pobles a Hispania, decideixen finalitzar la conquesta a la part sud i est. -
133 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
- 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
123 BCE
Conquesta Romana
- Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
123 BCE
Conquesta Romana de les Balears
Com Roma no acceptava la nova situació, organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Aquest conquesta les Balears i funda colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
29 BCE
Ocupació del Nord de la Península
- 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
27 BCE
L’organització de l’Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Period: 27 BCE to 476
L’Imperi Romà
-
14 BCE
Ocupació del Nord de la Península
Amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons l'any 19 aC -
Period: 1 BCE to 1 BCE
La Crisi de la República
Es comença un període de corrupció i lluites internes en la república romana a causa de revoltes populars i desigualtats entre patricis, cavallers i plebeus. Els cavallers i patricis es beneficien de conquestes, mentre els plebeus, sobretot pagesos, es queden arruïnats. Hi ha conflictes socials.També hi ha revoltes d'esclaus. Això porta a donar més poder als generals, provocant guerres civils. -
Period: 1 CE to 5
Pax Romana i crisi de l'Imperi
S. I-II dC 🡪 Pax Romana: és el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització.
S. III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi. Al S. III dC s’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures.Hi ha un augment de poder dels caps militars, crisi econòmica, i augment dels impostos per les despeses militars. Al S. V dC, els pobles germànics provoquen la desaparició de l'Imperi d'Occident el 476 dC. A Orient, l’imperi es manté mil anys més com a Imperi Bizantí. -
5
Culte imperial
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
27
Octavi August, emperador.
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
30
Fi de l'Imperi d'Occident
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
99
Aparició del Cristianisme
Es va crear a Palestina. Jesús de Natzaret.
Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant dels seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Poc èxit entre els jueus de Palestina i mort de Jesús. -
Period: 100 to 200
Pax romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
218
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
300
S'aturen les conquestes
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 300 to 500
Crisi de l'Imperi
-
380
Imposició del Cristianisme com a religió oficial
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
395
Divisió de l’Imperi Romà
-
397
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills
Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble -
400
Caiguda de l'Imperi Romà
Després que Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. -
500
Pobles germànics
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.