-
Carles II, de la dinastia dels Àustries, mort sense descendència. Això desencadena una Guerra de Successió d'abast internacional per decidir quin familiar heretarà el tro: Felip d’Anjou i l'Arxiduc Carles d’Habsburg -
Conflicte Internacional bèl·lic per decidir qui succeirà a Carles II: Felip d’Anjou (recolzat per castellà) o Arxiduc Carles d’Habsburg (recolzat per Gran Bretanya, Holanda, Portugal i la Corona d’Aragó).
-
Els vigatans catalans signen un acord amb Anglaterra donant-li suport a l'Arxiduc Carles d'Habsburg -
Felip V imposa el model castellà centralista i aboleix les lleis i institucions pròpies de les comunitats que constitueixen el territori.
-
Com que l’Arxiduc ha de ser proclamat emperador d’Àustria, les forces aliades externes es retiren i s'arriben a tractats on, mitjançant el cediment de terres, Felip V esdevé rei borbònic.
L'11 de Setembre cau resistència Catalunya. Terres: a ÀUSTRIA: Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. A GRAN BRETANYA: Gibraltar, Menorca i privilegis comercials Amèrica. -
-
Projecte reformista que busca fer un cens fiscal racional i just mitjançant la recopilació de les dades provincials. -
Rei reformista (segle llum) regalista que exercia el despotisme il·lustrat (es posiciona per damunt de l'església). Reformes importants: lliure circulació mercantil, educació laica, expulsió jesuïtes, totes les professions són honestes.
-
Es permet la lliure circulació mercantil i comercial amb Amèrica, afavorint l'economia del país. -
Rei absolutista que pràcticament cedeix el govern al secretari d'Estat Godoy, el que provoca gran crisi econòmica i social. Molt en contra del progrés. Signa el tractat de FONTAINEBLEAU i posteriorment, junt amb el seu fill, Ferran VIII, renuncia al tron.
-
Espanya s'uneix a una col·lació europea militar i li declara la guerra a la França revolucionària, sent un dels principals escenaris de la guerra Catalunya.
-
"Solidificació" capitalisme
-
Invasió napoleònica d'Espanya. Guerrilles contra les resistències al règim napoleònic i el de Josep Bonaparte, el monarca designat al territori per Napoleó.
-
Es presenta com a resistència al règim de Bonaparte. Declara el sufragi universal i reconeix a Ferran VII com a monarca.
-
Amb el Tractat de VALENÇAY, es reinstaurà el poder monàrquic de Ferran VIII, i així es dona fi al règim Bonaparte i a la Guerra del Francès. Ferran VII reinstaura la monarquia absolutista i aboleix la Constitució de Cadis (torna Antic Règim). El seu regant es caracteritza per crisis, constants conflictes I EL PROBLEMA SUCCESSORI que deixa amb la seva morta, entre Carles (germà) i Isabel (bebè i filla).
-
Un aixecament lliberal encapçalat pel militar Riego, "obliga" a Felip VII a restaurar la constitució i instaurar un trienni liberal entre moderats i exaltats (extrema esquerra).
-
Regència de Maria Cristina (1833-1840) i govern d'Espartero (1840-1843)
-
Va afectar especialment zones com Catalunya, el País Basc, Navarra i el Maestrat.
-
Grups obrers cremen la fàbrica de vapor bona planta com a protesta per les baixes laborals que comporta la introducció del vapor. -
Vaga contra la mecanització de la filatura→ baixes laborals -
1837: 1r xarxa ferroviària a Cuba
El sector ferroviàri agafa importància (xarxes per tot el país)→ inversió alta→ crisi econòmica -
-
Pronunciament militar contra el règim d’Isabel II→ constitució de 1869 i inici de la primera República basada en el liberalisme. -
Derrocament d'Isabel II- recerca d'un nou rei que uneixi i reformi el país.
Personatges importants: General Prim i Serrano. -
Mort Prim i s’estableix rei italià escollit per les Corts, gran oposició, inestabilitat política (impossibilitat de canvis reals).
-
Cantonalismes (divisió territori per comunitats independents), guerres carlines i socials. Molta inestabilitat política (passan 4 presidents en un any)→ aixecament militar general Serrano
-
Doble insurrecció militar→ Reinstauració règim borbònic -
-
