-
Period: to
Carles IV
Carles IV d'Espanya tambe conegut com "El cazador" va accedir al tro poc abans de la revolucio Francesa. -
Abdicacions al periode de Carles IV
La seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu valgut, Manuel Godoy.
La Revolució Francesa de 1789 va marcar el seu regnat, però això no li va impedir continuar amb la línia de reformes il·lustrades, impulsades tant pel monarca com per Godoy, partit per l'intrusio napoleònica i la inestabilitat interna que aquesta va provocar. -
invasio napoleonica (1/2)
Carles IV es va unir a la coalicio internacional que lluitava contra França.
Les tropes espanyoles van se vençudes pero França. El ministre Manuel Godoy va decidir fer una aliança amb Napoleo, creant aixi el tractat de fointbleau. on permitia que les tropes franceses pasessin per espaya per envair Portugal.
Napoleo va omitir el tractat i va traicionar a espanya (aliada dels Britanics i enemics de frança)
La poblacio espanyola estava indignada per les tropes franceses. -
invasio napoleonica (2/2)
On el poble es va fer carrec de provocar "el motí d'aranjuez", reclamaban la destitucio de Godoy i de Carles IV.
En Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII per decisio de Napoleon que tambe va obligar a una segona abdicacio a favor del seu germa Josep Bonaparte, accedint al tro com Josep I entre 1808-1813 -
Period: to
Independencia de les colonies americanes
Els alçaments a favor de la independencia van començar el 1808 i es van generalitzar a partir del 1816. Espanya no va poder fer front a la guerra i va perdre totes les colonies excep-te Cuba, les Filipines i Puerto Rico. Això va significar un cop económic molt dur per a les arques de l'estat. -
Final Regnat Carles IV
El seu regnat va acabar abruptament el 19 de març de 1808 quan, a conseqüència del motí d'Aranjuez, va abdicar en favor del seu fill, el príncep Ferran. El 6 de maig del mateix any el ja rei Ferran VII va retornar el Tron al seu pare encara que aquest, al seu torn, havia cedit els seus drets a la Corona a Napoleó Bonaparte el dia anterior en el qual es coneixeria com les abdicacions de Baiona. L'1 d'octubre de 1814 Carles cediria per segona vegada els seus drets al Tron al seu fill Ferran. -
Period: to
Ferran VII
Ferran VII també conegut com "El deseado" o "El rey Felón" va començar el seu regnat al 1808 pero va renunciar al seu carrec com rei per la pressio de Napoleo. Mes tard al 1813 va tornar al seu carrec com rei fins la seva mort. -
Period: to
Guerra de l'independencia
Segons el Tractat de Fontainebleau de 27 d'octubre de 1807, el primer ministre Manuel Godoy havia de proveir, de cara a una invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa a la tardor, i van arribar a la frontera amb Portugal el 20 de novembre. -
perque va esclatar la guerra de l'independencia
Els plans de Napoleó anaven més enllà, i les seves tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar a la dinastia dels Borbons i suplantar-la per la seva pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular. El ressentiment de la població per les exigències de manutenció i els excessos de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència. -
perdua de rei Espanyol desde 1808-1813
El seu regnat es va veure enfosquit per la invasió francesa que va col·locar en el tron d'Espanya a José Bonaparte, germà de Napoleó, entre 1808 i 1813. -
constitucio Espanyola 1812
La constitucionalizaré Española També coneguda com "Constitución de Cádiz" va ser feta per limitar el poder de la monarquia, l'abolició del feudalisme, la igualtat entre peninsulars i americans i va finalitzar la Inquisició espanyola. -
tractat de Valençay
Amb el suport dels anglesos, la principal actuació la van exercir les guerrilles, formades per soldats no professionals sota la di-recció d'un militar. Les seves accions sorpre-nents i el coneixement del terreny, així com la informació proporcionada per infiltrats, els va permetre fer front als francesos.
Després de diversos anys de cruenta guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va signar el tractat de Valençay (1813), que va posar fi al conflicte. -
Ferran VII torna com rei
En 1813, Napoleó va acceptar reconèixer novament a Ferran VII de Borbó com a Rei d'Espanya. Ho havia mantingut empresonat a França des de la seva abdicació en 1808. Per tant, va tornar a Espanya en 1814 després d'haver passat cinc anys en captivitat a França. -
Accions de Ferran VII al tornar
Les seves primeres accions van ser desfer les reformes liberals del govern que s'havien implementat durant la seva absència. Per exemple, va anul·lar la Constitució de Cadis, va dissoldre les Corts i va suprimir la premsa lliure. Va tractar d'abolir el constitucionalisme i restablir el sistema monàrquic absolut que havia deixat en 1808. -
primera maquina de vapor
En 1833, la posada en marxa de la fàbrica Bonaplata al carrer dels Tallers, en el llindar de les velles muralles, marca l'inici de la industrialització moderna a Catalunya, ja que va ser la primera a utilitzar la força del vapor per a moure les grans màquines tèxtils fetes de ferro colat en lloc de fusta. -
Period: to
I guerra Carlina
Amb el suport dels anglesos, la principal actuació la van exercir les guerrilles, formades per soldats no professionals sota la di-recció d'un militar. Les seves accions sorpre-nents i el coneixement del terreny, així com la informació proporcionada per infiltrats, els va permetre fer front als francesos.
Després de diversos anys de cruenta guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va signar el tractat de Valençay (1813), que va posar fi al conflicte. -
desamortitzacio de mendizabal
La desamortització de les propietats eclesiastiques del clergat masculí, ordenada pel ministre Men-dizábal el 1836, per pal-liar el déficit d'hisenda. -
constitucio del 1837
La desamortització de les propietats eclesiastiques del clergat masculí, ordenada pel ministre Men-dizábal el 1836, per pal-liar el déficit d'hisenda. -
constitucio del 1845
Es van establir les mateixes lleis i impostos per a totes les províncies, que eren controlades mitjançant els go-vernadors civils. Per garantir aquest control al medi rural es va crear la Guardia Civil. El 1845 es va aprovar una nova Constitució, que promovia un poder execu-tiu compartit entre la reina i les Corts, establia un su-fragi més restrictiu i reduia diversos drets i Ilibertats. -
Period: to
II guerra carlista
A la mort de Ferran VII es produeix un enfrontament entre els partidaris de Carlos María Isidre, germà del difunt rei, favorables a l'absolutisme i defensors de les tradicions, anomenats carlistes, i els partidaris d'Isabel, filla i legítima hereva, els isabelins o cristins, ja que davant la minoria d'edat d'Isabel segona s'estableix la regència de Maria Cristina. -
ferrocarril Barcelona-Mataro
L'any 1837 s'inaugura la primera línia de tren d'Espanya a l'illa de Cuba -de l'Havana. Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), un home de Mataró que havia anat a fer les Amèriques, és present i observa els avantatges del nou mitjà de transport per al desenvolupament econòmic i social. Dos anys després, afirma que tornarà al seu país per a construir un ferrocarril entre Barcelona i la seva ciutat natal. Es posa en marxa així una complexa aventura empresarial i un somni de progrés per al país. -
desamortizacio de Madoz
El 1854, el poder de les camarilles moderades a la Cort i el favoritisme de la reina va portar els progressistes a recórrer a un nou pronunciament militar, que va donar origen al Bienni Progressista.
Es van dur a terme diverses reformes econòmiques entre les quals van destacar una nova desamortització promulgada per Madoz, que va afectar els béns dels
ajuntaments (propis i comunals), i una llei de Ferrocar-rils que va impulsar la construcció de la xarxa viaria. -
constitucio del 1869
Es van convocar unes Corts que van redactar una nova Constitució de carácter democratic, aprova-da l'any 1869.
En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'estat, però aquest es comprometia a mantenir el culte i el clergat catolics. A més, s'establia la monarquia constitucional com a forma d'estat, per la qual cosa es va haver de buscar un nou rei. -
Period: to
III guerra carlina
La Revolució Gloriosa de 1868, que havia obligat a Isabel II a abdicar. Es va instaurar llavors a Espanya un règim democràtic liderat pel rei Amadeu de Savoia. Molts moderats contraris a aquest govern. Bona part d'aquests conservadors es van passar al bàndol carlista, que es va convertir en 1871 en la tercera força més votada en el parlament. En 1872 les eleccions els fan perdre als Carlistes i només un nou alçament faria recalar a "don Carlos" en el tron. -
constitucio del 1876
Es van convocar unes Corts que van redactar una nova Constitució de carácter democratic, aprova-da l'any 1869.
En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'estat, però aquest es comprometia a mantenir el culte i el clergat catolics. A més, s'establia la monarquia constitucional com a forma d'estat, per la qual cosa es va haver de buscar un nou rei. -
Fundacio del PSOE
La història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit en el bar-restaurant Casa Laura de Madrid, el 2 de maig de 1879, per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. -
fundacio de la UGT
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost de 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc en el Teatre de *Jovellanos, coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. -
Period: to
guerra cuba i filipines
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, a conseqüència de la incapacitat de l'administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa.
El 1898, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, arran de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana, i la social revolta també va implicar les Filipines, a l'altra punta del món. Espanya va patir una derrota ràpida i la signatura del tractat de París va segellar la independència de Cuba, les Filipines i Puerto Rico.