Baixa (1)

SEGLE XVIII

  • Mor Carles II

    Carles II d'Espanya, l'últim Habsburg, va morir el 1700 sense hereus, cosa que va desencadenar la Guerra de Successió Espanyola. El seu regnat (1665-1700) va estar marcat per la debilitat, les discapacitats per consanguinitat i l'expansió francesa.
  • Gran Aliança de La Haia

    Quan es va formar la Gran Aliança de La Haia el 1701, Espanya estava en el bàndol oposat a França, ja que donava suport al candidat borbó francès al tron ​​espanyol, i per tant es va veure arrossegada a la Guerra de Successió Espanyola. L'aliança, formada per Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i la República Neerlandesa, tenia com a objectiu contrarestar les potències combinades franceses i espanyoles en la guerra imminent pel control d'Espanya.
  • Pacte de Gènova

    Pacte de Gènova

    El Pacte de Gènova de 1705 va ser un acord entre ciutats de la Corona d'Aragó per defensar l'aspiració de l'Archiduque Carles durant la Guerra de Successió Espanyola, amb Gènova com a mediadora. Reflectia la resistència a la influència borbònica i la defensa dels privilegis locals. Tot i enfortir la coalició contra els borbònics, la guerra va acabar amb la victòria de Felip V i la consolidació del domini borbònic. El pacte mostra la resistència catalana en aquell període de conflicte.
  • Tractat d'Utrecht

    Tractat d'Utrecht

    El Tractat d’Utrecht (1713-1714) va acabar la Guerra de Successió Espanyola, reconeixent Felip V com a rei d’Espanya però limitant el poder monàrquic. Espanya va perdre diversos territoris com els Països Baixos, Sicília, Napoles i Gibraltar, que va passar a Anglaterra. El tractat va consolidar la supremacia naval i colonial de Gran Bretanya i va establir una nova configuració política a Europa, marcant el final de la guerra i l’ordre europeu de l’època.
  • Guerra de Successió espanyola

    La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va decidir qui heretaria el tron d’Espanya, consolidant Felip V com a rei i reforçant l’equilibri de poder a Europa. Espanya va mantenir la unitat monàrquica tot i perdre territoris com Nàpols i els Països Baixos.
  • Decret de Nova Planta

    Decret de Nova Planta

    El Decret de Nova Planta de 1716, promogut per Felip V, va unificar i centralitzar l’administració dels territoris de la Corona d’Aragó, eliminant les seves institucions i lleis pròpies, com els Furs catalans, i imposant les lleis de Castella. Això va reduir l’autonomia de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears, provocant resistència i malestar entre la població catalana.
  • Redacció de l’Enciclopèdia

    Redacció de l’Enciclopèdia

    La redacció d’una enciclopèdia és un procés col·lectiu que implica crear, revisar i aprovar continguts amb la col·laboració d’experts. L’objectiu és elaborar una font d’informació completa, fiable i clara per a l’aprenentatge i la consulta pública.
  • Boston Tea Party

    Boston Tea Party

    La Festa del Te de Boston, el 16 de desembre de 1773, va ser una protesta dels colons nord-americans contra les taxes sense representació, on van llençar te al mar des de vaixells britànics. Aquest esdeveniment va ser un moment important que va contribuir a l’inici de la Revolució Americana.
  • Declaració d’Independència dels Estats Units

    Declaració d’Independència dels Estats Units

    La Declaració d’Independència dels Estats Units, redactada principalment per Thomas Jefferson i adoptada el 4 de juliol de 1776, va declarar la separació de les colònies de Gran Bretanya, afirmant els drets fonamentals dels éssers humans i denunciant els abusos del govern britànic. És un text clau que defensa la igualtat i la recerca de la felicitat, i que ha esdevingut un símbol de lluita per la llibertat i la justícia.
  • Constitució dels Estats Units

    Constitució dels Estats Units

    La Constitució dels Estats Units és la llei fonamental que defineix l'estructura del govern, els drets dels ciutadans i les responsabilitats dels seus membres. Aprovat el 1787 i en vigor des de 1789, estableix els poders del govern federal i inclou la Carta de Drets, que garanteix drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de religió. És un document molt important i models per a altres constitucions arreu del món.
  • Estats Generals a Versalles

    Estats Generals a Versalles

    Els Estats Generals a Versalles de 1789 van ser una assemblea convocada pels reis de França per consultar els tres estaments de la societat. La reunió, que va començar el 5 de maig, va marcar l'inici de la Revolució Francesa quan el Tercer Estat, que representava la majoria de la població, es va declarar Assemblea Nacional per lluitar per els seus drets i canviar el sistema injust.
  • Assalt de la Bastilla

    Assalt de la Bastilla

    Els Estats Generals a Versalles de 1789 van ser una assemblea convocada pels reis de França per consultar els tres estaments de la societat. La reunió, que va començar el 5 de maig, va marcar l'inici de la Revolució Francesa quan el Tercer Estat, que representava la majoria de la població, es va declarar Assemblea Nacional per lluitar per els seus drets i canviar el sistema injust.
  • Proclamació de la I República francesa

    Proclamació de la I República francesa

    El 1792, França va passar d’una monarquia constitucional a una república. El 21 de setembre d’aquell any, la monarquia va ser abolida quan el rei Lluís XVI va ser declarat traïdor i condemnat a la forca. Poc després, el 22 de setembre de 1792, es va proclamar oficialment la Primera República Francesa, marcant un canvi radical en el sistema de govern i iniciant un període de grans transformations polítiques i socials durant la Revolució Francesa.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI

    L'execució de Lluís XVI va tenir lloc el 21 de gener de 1793. Després de ser condemnat per traïció per l'Assemblea Nacional, va ser empresonat i finalment executat amb la guillotina a París. Aquesta decisió va marcar un moment clau en la Revolució Francesa, ja que va eliminar el monarca i va aprofundir la ruptura amb la monarquia tradicional, consolidant la instauració de la República.
  • Convenció girondina

    Convenció girondina

    La Convenció Girondina va ser un grup polític durant la Revolució Francesa a 1792-1793. Eren moderats, defensaven una república amb autonomia regional i eren a favor de la guerra contra Àustria i Prússia. Van tenir força influència en els primers anys de la Convenció, però van caure en desús davant dels jacobins més radicals. Els girondins van ser perseguits i molts van ser executats durant la Reacció Termidoriana. La seva caiguda va marcar un canvi cap a una revolució més radical i autoritària.
  • Convenció jacobina

    Convenció jacobina

    La Convenció Jacobina, liderada per Robespierre durant 1793-1794, va ser una facció radical que va instaurar el Reign del Terror, executant el rei Lluís XVI i molts opositors. La seva etapa va acabar amb la caiguda de Robespierre el 1794, assenyalant el final de la fase jacobina.
  • 1799 → Cop d’Estat de Napoleó

    1799 → Cop d’Estat de Napoleó

    El 1799, Napoleó Bonaparte va dur a terme el cop d'estat conegut com el 18 de Brumari, que va posar fi al període del Directori i va establir el Consulat. Aquest fet va marcar l'inici de la seva ascensió al poder, consolidant-se com a figura dominant a França i eventualment com emperador.
  • Directori

    Directori

    Entre 1795 i 1799, França va estar governada pel Directori, un règim col·legiat de cinc directors, que va intervenir després de la caiguda de Robespierre per estabilitzar el país. Tot i això, va ser un període de crisi, corrupció i inestabilitat que va acabar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte el 1799, marcant l'inici de l'Era Napoleònica.