-
Partit democràtic republica federal
Dirigit per Margall i Francesc Pi
Suport principal les classes populars
Just començar el partit democràtic, es trenca perquè la major part dels ejectius creant un nou agrupament donant a lloc al Partit democràtic república federal. -
La revolució de setembre de 1868
Aquesta revolució era coneguda com la gloriosa. Donaven suport els demòcrates i els progressistes van constituir les juntes revoluciones que reivindiquen l'abolició de la monarquia d'Isabel II i l'establiment d'un règim democràtic. -
Democràtic Revolucionari
S'intentarà que retorni el sufragi universal masculí i establiment de règim d'àmplies llibertats -
Constitucció 1869
Govern provisional de progressistes i unionistes dirigit pel general prim.
Nou govern dissolt les juntes, i es convoquen les primeres eleccions on guanya el partit progressista amb 159. -
Monarquia constitucional i Parlamentaria
— Plena llibertat religiosa, però encara es manté com a religió oficial el catolicisme.
— Sufragi universal masculí per majors de vint-i-cinc anys -
El regnat d'Amadeu de Savoia
L'únic suport que comptarà serà amb el general prim, però just arribar coincideix amb la mort del general Prim.
El rei Amadeu es troba amb aquesta divisió política: Isabelins, carlins i republicans.
També intentarà respectar la constitució democràtica i parlamentària. A més intentarà fer un sistema polític bipartidista, però mai va arribar a cristal·litzar-se -
La tercera guerra Carlina
Des de la caiguda d'Isabel II, els carlins tenien perspectives, ja que després de tres anys incidents i revoltes fracassades va haver-hi un alçament carlí a la primavera.
Partidaris de Carles VII ( net de Carles V).
La guerra passa als mateixos escenaris que en la primera guerra carlina. -
La república unitària
Van proclamar la república i es va instituir un govern de coalició entre els republicans federals i membres de Partit radical, sota la presidència del català Estanislau Figueras. -
El fi de la monarquia democràtica
Abdicació d'Amadeu de Savoia, els motius són els següents:
— grans desaminences entre partits
— guerra carlina
— guerra de la dependència Cuba
— creixent de la insurrecció republicana
— El consideraven estranger -
La República federal
Els republicans i els radicals amb comandaments militars intenten un cop d'estat que va fracassar, per tant, es va trencar el govern de coalició i es convoquen noves eleccions a les corts on guanya la República federal.
Van rebaixar el límit d'edat els vint-i-un anys per incentivar la participació, però pocs partits es van presentar a conseqüència com a protesta en contra del partit federal.
Margall i Francesc Pi van ser elegits com a presidents -
El cantonalisme
Aquest moviment cantonal es converteix en una nova guerra civil on Pi i Margall dimiteixen. I fiquen com a nou president a Nicolás Salmerón que per motius de mala consciència va dimitir. Li substitueix Emilio Castelar. -
El fi de la primera república
El cop d'estat conservador del general Pavia suposa el fi de la primera república. -
Retorn dels Borbons ( Manifest Sandhurst)
Aquell manifest era una presentació del Rei on deia que sabia què ser bon espanyol, catòlic i lliberal (boquilla). -
Restauració borbonica
Cánovas és qui assegura de la formació del fill d'Isabel II que es diu Alfons VII, finalment qui el proclama rei és Martínez Campos a Sagunt. -
El falsejament de les eleccions
El rei abans de fer les eleccions ja sabia qui seria el pròxim govern, ja que estava pactat en què sempre seria el que es troba en l'oposició en aquell moment i feien el possible perquè guanyes amb l'ajuda dels cacics locals i els ministres governació. -
La constitució de 1876
Era una mena de síntesi entre les constitucions 45 i 69.
— Es torna a la sobirania compartida entre les corts i el rei
— Retrocés en qüestió religiosa, no havia llibertat i tot que hi havia certa tolerància.
— És un sistema polític en base social civil, per tant, els militars perden protagonisme respecte al regnat d'Isabel II. -
El torn pacífic
Dos partits dinàstics que donaven suport a l'Alfons VII
Estava dividit entre el partit conservador i el partit liberal. -
Acaba la Tercera Guerra Carlina
Exèrcit Alfonsí derrota definitivament les tropes carlines i Cánovas decreta l'abolició dels furs que garantien l'autogovern de les províncies. -
Pau de Zanjón
Pacificació de l'illa de Cuba -
PSOE
Partit Socialista Obrer Espanyol
dirigit: Pablo Iglesias -
Extrema dreta
Carlisme: Navarra, zones de País Basc i interior de Catalunya -
Les forces d'oposició
Sagasta legalitza tots els partits puguin presentar-se com a candidats, però resulta precaris pel caciquisme i pel ministeri de governació. -
Moviments regionalistes i nacionalistes
Aspiraven al reconeixement de la seva identitat cultural i un cert nivell d'autogovern es trobaven el Catalanisme, i Galleguisme. -
Conflicte colonial
Disputa per les illes Carolines quasi provoca la guerra entre Espanya i Alemanya. -
la mort prematura d'Alfons VII
Encara mort, Sagasta i Cánovas continuen amb l'alternança entre els partits on signen el tractat de Pardo i es va unir Maria Cristina perquè sigui reina regent. -
La guerra de Cuba
Segona guerra i definitiva de la dependència Cuba -
Weyler
Camps de reconcentració i morts per inanició. A més va proposar separar Cuba per troches que impedia la comunicació entre mambises i poder expandir-se -
Moviment Independentista de Filipines
Dirigit per Emilio Aguinaldo. -
Mort Cánovas
Mort Cánovas assassinat per un anarquista Itàlia. -
El Catalanisme
Surt reforçat de la crisi 1898 -
La guerra hispanoamericana
Mala relació entre Espanya i Estats Units, ja que als Estats Units li interessava Cuba i Puerto rico. Cada cop hi havia més tensions i misteriosament esclata Maine al Port de l'Havana i els espanyols són acusats. -
La primera gran pèrdua en mans dels estatunidencs
Els espanyols perden filipines -
tractat de París
Espanya reconeixia la independència de Cuba i cedia Filipines, Guam i Puerto Rico als Estats Units -
El regeneracionisme
Els intel·lectuals per la pèrdua de Cuba posa de manifest l'endarreriment d'Espanya -
Espanya ven a Alemanya les illes Carolines, les Marianes i les Palau
-
La lliga Regionalista