-
Alemanya va ser creada amb el propòsit de crear un segon imperi (“REICH”). -
França i la recentment creada Alemanya van tenir una guerra. Va ser Alemanya qui va guanyar i es va quedar amb la zona d'Alsàcia i Lorena (actualment França). -
Va ser una aliança militar formada per Alemanya, Imperi austrohongarès i Itàlia.
Just quan esclata la Primera Guerra Mundial, Itàlia es declara neutral i acaba abandonant i entrant a la Triple Entesa. -
La Conferència de Berlín (1884-1885), convocada per Otto von Bismarck a Berlín, va reunir potències europees com França i el Regne Unit per a organitzar el repartiment d'Àfrica. Es va establir el principi d'ocupació efectiva i la lliure navegació pel Congo i el Níger. Cap país africà va participar. La conferència va accelerar la colonització i va crear fronteres artificials que van provocar conflictes duradors en el continent africà. -
La Primera Crisi del Marroc va ser un conflicte diplomàtic entre França i Alemanya pel domini del Marroc. Alemanya va advocar per la sobirania marroquina contra les ambicions franceses d'establir un protectorat. A la Conferència d’Algesires, França i Espanya van obtenir major influència, mentre que Alemanya va quedar relegada. Aquesta crisi va ser un dels primers focus de tensió entre potències europees abans de la Primera Guerra Mundial. -
La Conferència d’Algesires (1906) va reunir potències com França, Alemanya i Regne Unit per resoldre la primera crisi del Marroc. Es va reconèixer la influència de França i Espanya, però garantint llibertat de comerç i drets iguals per a totes les potències. La conferència va reduir temporalment la tensió internacional, però va evidenciar la rivalitat europea que més tard derivaria en la Segona Crisi del Marroc (1911) i vaig contribuir a l’ambient *previ a la Primera Guerra Mundial. -
Aliança militar amb els països França, Regne Unit i Rússia. Més tard estarà Itàlia.
-
La Crisi del Marroc de 1911, o Crisi d'Agadir, va ser un conflicte entre França i Alemanya pel control del Marroc. França va enviar tropes per a consolidar el seu domini, i Alemanya va respondre enviant un vaixell de guerra a Agadir. Finalment, Alemanya va acceptar el protectorat francès a canvi de territoris a Àfrica. La crisi va augmentar la tensió a Europa i va contribuir al clima previ a la Primera Guerra Mundial. -
La Primera Guerra Balcànica va enfrontar la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) a l'Imperi Otomà per desallotjar-lo dels Balcans. El conflicte va concloure el 30 de maig de 1913 amb el Tractat de Londres, que va atorgar importants conquestes territorials a la Lliga, però va generar tensions que van desencadenar la Segona Guerra Balcànica. -
Un any més tard, la lliga balcànica lluita contra Bulgària. -
El Tractat de Londres de 1913 va posar fi a la Primera Guerra Balcànica, en què Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro van vèncer l’Imperi Otomà, que va perdre gairebé totes les seves possessions europees llevat de la Tràcia Oriental. Els guanyadors es van repartir els territoris, i Albània va esdevenir independent per decisió de les potències, però Bulgària, insatisfeta, va provocar una nova guerra aviat. -
La Segona Guerra Balcànica (1913) va enfrontar Bulgària als seus antics aliats (Sèrbia, Grècia i Montenegro), amb el suport de Romania i l’Imperi Otomà, que van derrotar Bulgària. Va redibuixar les fronteres dels Balcans i va intensificar les tensions prèvies a la Primera Guerra Mundial. -
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, un dels errors més greus de la història, va ocórrer el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, quan Gavrilo Princip, membre d’un grup serbi, va disparar contra ell i la seva esposa després d’un intent fallit amb bomba. Això va provocar que Àustria-Hongria declarés la guerra a Sèrbia, desencadenant una reacció en cadena de les aliances que va submergir Europa en la Primera Guerra Mundial. -
El Pla Schlieffen era l'estratègia alemanya per assegurar una victòria ràpida a la Primera Guerra Mundial: envair França amb la major part de l'exèrcit, travessant Bèlgica per assetjar París i vèncer-la en sis setmanes, mantenint una defensa mínima a l'est contra Rússia. El 1914, l'intent va fracassar: Bèlgica va oposar resistència, el Regne Unit es va unir als aliats, i l'ofensiva es va aturar al Marne, derivant en una guerra prolongada en dos fronts. -
La batalla de Tannenberg (1914) va ser un triomf clau de l’Imperi Alemany contra l’Imperi Rus a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Malgrat la inferioritat numèrica, els alemanys van explotar els errors russos i van encerclar l’exèrcit del general Samsonov, provocant milers de baixes i presoners. Aquesta derrota va aturar l’avenç rus a Prússia Oriental. -
La Batalla del Marne (5-12 de setembre de 1914) va ser decisiva a l’inici de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany va envair Bèlgica per atacar França, però els francesos i britànics els van frenar vora el riu Marne, salvant París. Això va aturar l’ofensiva alemanya ràpida i va marcar l’inici de la guerra de trinxeres. -
Durant la Primera Guerra Mundial, Itàlia va lluitar amb els Aliats i Bulgària amb els Imperis Centrals. El seu conflicte va ser principalment als Balcans i territoris adjacents, influenciant les estratègies regionals sense un enfrontament directe massiu. -
Els Acords de Sykes-Picot van ser un acord confidencial entre el Regne Unit i França el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per dividir-se àrees de l’Orient Mitjà un cop l’Imperi Otomà, que dominava la regió, fos derrotat. -
La Batalla de Gal·lípoli va ser un intent frustrat dels aliats, com el Regne Unit i França, d’envair la península de Gal·lípoli durant la Primera Guerra Mundial per establir una ruta cap a Rússia. L’exèrcit otomà, liderat per Mustafa Kemal, va oposar una resistència tenaç. Després de mesos de combats, els aliats van retirar-se sense èxit, patint nombroses pèrdues. Aquesta derrota va reforçar la figura de Kemal, futur fundador de la Turquia moderna. -
La Batalla de Jutlàndia (31 de maig – 1 de juny 1916) va ser l'enfrontament naval més elevat de la Primera Guerra Mundial entre la Gran Bretanya i l’Alemanya. Tot i els grans danys, cap bàndol va aconseguir controlar completament el mar del Nord, mantenint el bloqueig naval britànic. -
La Batalla del Somme (1916) va ser un dels enfrontaments més llargs i sagnants de la Primera Guerra Mundial. Aliats i Alemanya van lluitar en trinxeres; milions de soldats van morir o resultar ferits, sense canvis territorials significatius. -
La Batalla de Verdun va enfrontar els exèrcits alemany i francès durant la Primera Guerra Mundial al front occidental, estancat en una guerra de trinxeres des del 1915. L’alt comandament alemany va escollir atacar Verdun, un enclavament amb fortificacions i gran significat simbòlic per als francesos. L’objectiu era desgastar l’exèrcit francès amb enormes pèrdues per forçar la capitulació de França, resultant en un combat prolongat i ferotge, un dels més devastadors de la Primera Guerra Mundial. -
La Revolució Russa de 1917 va enderrocar l’Imperi Rus en un procés caòtic. Amb Nicolau II afeblit per la guerra i la fam, el poble es va revoltar, forçant la seva abdicació al febrer. Un Govern Provisional va prendre el control, però els bolxevics de Lenin el van derrocar a l’octubre. Després d’una guerra civil fins al 1922, van crear la Unió Soviètica, transformant Rússia profundament. -
La Declaració Balfour, promulgada pel govern britànic el 2 de novembre de 1917, donava suport a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina, sense afectar els drets de les comunitats no jueves. Aquest document va desencadenar les primeres tensions entre jueus i àrabs a la regió. -
Durant la Primera Guerra Mundial, l’armistici del 11 de novembre de 1918 va posar fi a les hostilitats entre Alemanya i els Aliats, marcant pràcticament la fi de la guerra a Europa. -
L’Imperi Austrohongarès va rendir-se el 3 de novembre de 1918, posant fi a la seva participació en la Primera Guerra Mundial. La rendició va portar al desmembrament de l’imperi i a la creació de nous estats com Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. -
El Tractat de Brest-Litovsk, signat el 1918 entre Rússia i les Potències Centrals, va posar fi a la participació russa a la Primera Guerra Mundial. Després de la Revolució Russa, el govern de Lenin va acceptar importants concessions territorials (com Ucraïna, Polònia, Finlàndia i els països bàltics) per acabar amb el conflicte. Això va permetre a Alemanya reforçar el front occidental, tot i que el tractat va quedar sense efecte després de la seva derrota. -
Els 14 punts de Wilson, presentats pel president nord-americà Woodrow Wilson, buscaven una pau equitativa després de la Primera Guerra Mundial. Promovien principis com la diplomàcia transparent, el lliure comerç, la reducció armamentística, l’autodeterminació dels pobles i la fundació de la Societat de Nacions per prevenir futurs conflictes. Aquests punts van influir en el Tractat de Versalles i en la política global. -
John Steinbeck (1902–1968) va ser un escriptor nord-americà reconegut per les seves novel·les realistes sobre la vida de treballadors i camperols durant la Gran Depressió. Les seves obres més famoses són Les vinyes de la ira i De ratolins i homes, que tracten temes de pobresa, injustícia social i supervivència humana. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1962. -
El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Els aliats vencedors (França, Regne Unit i EUA) van imposar dures condicions a Alemanya: pèrdua de territoris, reducció militar, indemnitzacions econòmiques i responsabilitat del conflicte. Tot i que pretenien garantir la pau, el tractat va generar ressentiment a Alemanya i va contribuir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. -
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat el 10 de setembre de 1919 entre Àustria i els aliats, va posar fi a l’Imperi Austrohongarès. Negociat durant la Conferència de Pau de París, va fixar les noves fronteres austríaques i va imposar sancions al país, transformant profundament l’organització d’Europa central després de la Primera Guerra Mundial. -
El Tractat de Neuilly-sur-Seine, firmat el 27 de novembre de 1919, va ser l'acord de pau entre Bulgària i els aliats. Com a conseqüència del seu suport a les Potències Centrals, Bulgària va perdre territoris, va haver de pagar compensacions econòmiques i reduir el seu exèrcit. El tractat va modificar les seves fronteres i va limitar la seva capacitat militar. -
Els Feliços Anys Vint van ser una etapa de prosperitat econòmica i canvis culturals als anys 1920, especialment als Estats Units. Van créixer el consum, el jazz i el cinema. El període acabà amb el crac del 1929 i la Gran Depressió mundial. -
Joseph Stalin (1878–1953) va ser el dirigent de la Unió Soviètica des de mitjan anys 1920 fins a la seva mort. Va instaurar un règim totalitari, amb industrialització forçada i col·lectivització agrària. El seu govern es caracteritzà per la repressió política, les purgues i milions de víctimes. Va liderar el país durant la Segona Guerra Mundial. -
Leon Trotski (1879–1940) va ser un líder de la Revolució Russa i fundador de l’Exèrcit Roig. Després de la mort de Vladimir Lenin, va disputar el poder a Josep Stalin, però va ser expulsat de la Unió Soviètica. Va morir assassinat a Mèxic el 1940. -
Adolf Hitler (1889–1945) va ser el líder del partit nazi i canceller d’Alemanya des del 1933 fins a la seva mort. Va instaurar un règim totalitari, promoure l’antisemitisme i l’extrema dreta, iniciar la Segona Guerra Mundial i dur a terme l’Holocaust, causant milions de morts. -
Benito Mussolini (1883–1945) va ser el fundador del feixisme i líder d’Itàlia des de 1922 fins a 1943. Va instaurar un règim totalitari, amb control polític, propaganda i expansió militar. Es va aliar amb Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial. -
Lev Kamenev (1883–1936) va ser un dirigent bolxevic i col·laborador de Vladímir Lenin durant la Revolució Russa. Després de la mort de Lenin, es va oposar a Josep Stalin, però va perdre poder. Va ser jutjat i executat durant les Grans Purgues de 1936. -
El Tractat de Trianon, signat el 4 de juny de 1920, va obligar Hongria a cedir més de dues terceres parts del seu territori a països com Txecoslovàquia, Romania, Àustria i Iugoslàvia. Això va generar un fort ressentiment i va comportar limitacions militars i econòmiques per al país. -
El Tractat de Sèvres va ser un pacte firmat el 10 d’agost de 1920 entre les potències aliades de la Primera Guerra Mundial i l’Imperi Otomà, que havia estat derrotat en el conflicte. L’objectiu principal era desintegrar aquest imperi i dividir-ne els territoris entre els vencedors. -
L’Imperi Turc o Imperi Otomà va existir entre els segles XIV i XX. Va dominar gran part del sud-est d’Europa, Àsia i Àfrica. Va participar en la Primera Guerra Mundial aliant-se amb Alemanya i va desaparèixer després de la guerra, donant lloc a la República de Turquia. -
El feixisme és un sistema polític totalitari sorgit a Europa al segle XX, caracteritzat per la concentració del poder en un líder, nacionalisme extrem, repressió de l’oposició i control de la societat i l’economia. Exemple: Benito Mussolini a Itàlia. -
La Marxa sobre Roma, el 28 d’octubre de 1922, va ser una mobilització de milers de camises negres feixistes que van pressionar el govern italià en plena crisi política i social després de la Primera Guerra Mundial. Tot i que el primer ministre Luigi Facta volia declarar l’estat de setge, el Rei Víctor Manuel III s’hi va negar i, l’endemà, va nomenar Mussolini primer ministre, consolidant així el règim feixista. -
El 30 de desembre de 1922, es va crear l’URSS amb la unió de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i la República Transcaucàsica, després de la Revolució Russa i la Guerra Civil. Sota el lideratge de Lenin, es va establir un estat socialista federal dirigit pel Partit Comunista, convertint-se en una superpotència influent fins al 1991 i una dictadura. -
El Putsch de Munic (1923) va ser un intent fallit d’Adolf Hitler i els nazis de derrocar la República de Weimar i prendre el poder a Alemanya. Fracassà; Hitler fou empresonat, on redactà Mein Kampf, marcant l’inici del seu ascens polític posterior. -
La ocupació francesa del Ruhr va ser una acció de França i Bèlgica per controlar la regió industrial alemanya del Ruhr, després que Alemanya no pogués pagar les reparacions de guerra imposades pel Tractat de Versalles. Van enviar tropes per administrar les mines i fàbriques clau de la zona. -
La República de Turquia es va fundar el 29 d’octubre de 1923, posant fi a l’Imperi Otomà, que havia perdut poder i territoris des del segle XIX i es va desintegrar després de la Primera Guerra Mundial. Sota la direcció de Mustafa Kemal Atatürk, es va iniciar un procés de modernització i secularització del país. -
El Pla Dawes va ser una iniciativa financera dels Estats Units per facilitar que Alemanya pogués fer front al pagament de les reparacions de guerra imposades pel Tractat de Versalles de 1919. -
Els Acords de Locarno van ser una sèrie de tractats de pau signats a Suïssa entre Alemanya, França, Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia per fomentar la convivència després de la Primera Guerra Mundial. Incloïen pactes d’arbitratge i no agressió, amb l’objectiu d’estabilitzar Europa i integrar Alemanya a l’escena internacional. Tot i això, van perdre força amb l’ascens del nazisme. -
Herbert Hoover va ser president dels Estats Units entre 1929 i 1933, coincidint amb l’inici de la Gran Depressió. Les seves polítiques van ser insuficients per frenar l’atur massiu i les fallides empresarials, provocant descontentament social i la seva derrota electoral davant de Franklin D. Roosevelt, que implementà el New Deal per recuperar l’economia nord-americana. -
El Crack del 29 va ser una caiguda dramàtica de la Borsa de Nova York que va fer desplomar els preus de les accions. Aquest esdeveniment va donar pas a la Gran Depressió, una crisi econòmica mundial que va provocar fallides bancàries, alt atur (fins al 25% als EUA) i una recessió prolongada. -
El Dijous Negre (24 d’octubre de 1929) va marcar l’inici del crac borsari de Nova York, amb una caiguda massiva de les accions a la Borsa de Nova York. Va desencadenar la Gran Depressió, provocant atur massiu, fallides d’empreses i crisi econòmica mundial durant els anys 1930. -
El Dimarts Negre (29 d’octubre de 1929) va ser el dia en què la Borsa de Nova York va patir la caiguda més dramàtica del crac de 1929. Aquest col·lapse va intensificar la Gran Depressió, provocant fallides massives, atur i crisi econòmica global. -
El New Deal va ser un conjunt de mesures econòmiques i socials impulsades per Franklin D. Roosevelt als Estats Units durant els anys 1933-1939, per combatre la Gran Depressió. Va incloure reformes bancàries, ajuts socials, projectes públics i regulació laboral, amb l’objectiu de recuperar l’economia i reduir l’atur massiu. -
Franklin D. Roosevelt (1882–1945) va ser president dels Estats Units des del 1933 fins a 1945. Va liderar el país durant la Gran Depressió amb el New Deal, aplicant reformes econòmiques i socials per reduir l’atur i recuperar l’economia. També va ser el comandant dels EUA durant la Segona Guerra Mundial, reforçant la seva influència mundial. -
El 30 de gener de 1933, Adolf Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya pel president Hindenburg, aprofitant la crisi política i econòmica de la República de Weimar. Amb el suport popular del Partit Nazi, va instaurar ràpidament una dictadura gràcies al Decret de l’Incendi del Reichstag i la Llei d’Habilitació, iniciant així el règim nazi que desembocaria en la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust.