-
-
Carles II, últim rei dels Àustries, mor sense descendència.
S’inicia la crisi de successió espanyola.
S’enfronten Felip V (Borbó) i l’arxiduc Carles d’Àustria.
El país queda immers en un conflicte internacional. -
Conflicte per la successió del tron espanyol.
Felip V (Borbó) contra l’arxiduc Carles d’Àustria.
Afecta Catalunya i gran part d’Europa.
Finalitza amb la consolidació de Felip V. -
Anglaterra, les Provinces Unides i l’Emperador d’Àustria signen el tractat.
L’aliança recolza l’arxiduc Carles com a successor.
Busca frenar les aspiracions de Felip V.
És un primer pas cap a la Guerra de Successió. -
Catalunya s’alinea amb Anglaterra i els aliats.
Recolzen l’arxiduc Carles contra Felip V.
Es promet autonomia i privilegis en cas de victòria.
És clau per a la política catalana durant la guerra. -
Abolició dels furs i institucions aragoneses i catalanes.
S’imposa un model centralitzat borbònic.
Uniformitza lleis i administració a tot Espanya.
Marca el final dels privilegis regionals. -
UTRECHT:Finalitza la Guerra de Successió per Espanya.
Espanya cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra.
Felip V és reconegut rei d’Espanya.
Inicia la consolidació del Borbó a Espanya. RASTATT: Posa fi al conflicte entre França i Àustria.
Confirma els acords d’Utrecht.
Afecta el mapa polític d’Europa.
Consolida Felip V i el centralisme borbònic. -
va ser l’última batalla de la Guerra de Successió Espanyola. Les tropes borbòniques de Felip V van assetjar la ciutat, defensada pels partidaris de l’Arxiduc Carles. Després de mesos de resistència, Barcelona va caure el 11 de setembre de 1714, marcant la fi de les institucions catalanes. Aquesta data és avui commemorada com la Diada de Catalunya. -
Monarquia pacífica i reformista.
Fomenta la modernització econòmica interna.
Evita conflictes internacionals.
Consolida la burocràcia i l’administració estatal. -
Cens de riquesa i propietats a tot el país.
Pretén modernitzar la fiscalitat.
Reforma administrativa important.
Millora la gestió econòmica de l’Estat. -
Despotisme il·lustrat: reformes urbanes i educatives.
Fomenta la ciència, l’economia i la modernització.
Millora infraestructures i comerç.
Consolida l’estat borbònic modernitzat. -
Es va crear per fomentar el desenvolupament agrícola, industrial i comercial a Catalunya. Promovia la innovació, l’educació i la modernització econòmica. Era una iniciativa ilustrada inspirada en les reformes europees. Va tenir un paper clau en la dinamització del comerç i la indústria local.
-
Revolta popular contra els impostos i mesures repressives imposades pel govern borbònic. Va demostrar el descontentament del poble amb les càrregues econòmiques i l’autoritarisme. El motí va ser ràpidament reprimit, però va deixar una forta empremta social. Reflecteix la tensió entre la població i la monarquia. -
Carles III va ordenar la supressió de l’orde dels jesuïtes a Espanya i els territoris d’ultramar. Es considerava que els jesuïtes tenien massa poder econòmic i polític, i influïen en l’educació i la política. La mesura va afectar escoles, missions i propietats religioses. Va ser part de les reformes borbòniques i del control centralitzat del poder.
-
S’eliminen restriccions comercials amb les colònies.
Augmenta l’intercanvi econòmic hispanoamericà.
Millora l’economia colonial i metropolitana.
Forma part de les reformes il·lustrades de Carles III. -
Espanya lluita contra la França revolucionària.
Perd territoris a la frontera nord-est.
Conflicte marcat per la política exterior espanyola.
Prepara l’escenari per a la invasió napoleònica. -
Crisi econòmica i política intensa.
Manuel Godoy exerceix gran influència política.
Tensions derivades de la Revolució Francesa.
Inestabilitat que desemboca en la Guerra del Francès. -
-
Enfrontament naval entre la flota britànica i la combinada franco-espanyola.
Victoria decisiva britànica que debilita el poder marítim espanyol.
Estableix la supremacia naval britànica durant el segle XIX.
Redueix la capacitat d’Espanya per defensar colònies i comerç. -
Acord secret entre Espanya i França per envair Portugal. Permet el pas de tropes franceses per territori espanyol.
Defineix la partició de Portugal entre ambdós països.
Facilita l’ocupació francesa i tensions internes a Espanya. -
Carles IV i Ferran VII són forçats a abdicar davant Napoleó a Baiona.
Napoleó imposa el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. La població espanyola rebutja massivament la situació. Comença la Guerra del Francès contra les tropes franceses. -
El poble i l’exèrcit s’aixequen contra Manuel Godoy i el poder de Carles IV.
S’exigeix l’abdicació del rei i canvis en la successió.
Ferran VII és proclamat hereu legítim.
Marca l’inici de la crisi política que facilita la intervenció francesa. -
-
Primera constitució liberal espanyola, coneguda com “La Pepa”.
Estableix sobirania nacional, drets individuals i separació de poders.
Durant la Guerra del Francès, algunes zones de Catalunya van ser ocupades pels francesos.
Simbolitza el primer intent real de liberalisme i modernització política. -
-
Ferran VII restaura la monarquia absoluta després de la Guerra del Francès.
Anul·la la Constitució de Cadis i elimina reformes liberals.
Consolida el poder de l’Església i de la noblesa tradicional. Reprimeix liberals i opositors polítics. -
Riego lidera un aixecament militar liberal a Cabezas de San Juan.
Restauració temporal de la Constitució de 1812. Inicia el Trienni Liberal a Espanya.
Primer intent seriós de consolidar el liberalisme constitucional. -
-
Restauració del absolutisme amb ajuda francesa.
S’eliminen de nou els drets liberals i la Constitució.
Represió dels liberals i consolidació del poder reial.
La societat queda dividida amb tensions polítiques creixents -
Revoltes a Catalunya contra la política centralista i fiscal de Ferran VII.
Conflictes entre camperols, burgesos i autoritats reials.
Mostra el descontentament social davant l’absolutisme.
És reprimida però reflecteix la tensió social i política de l’època. -
Filla de Ferran VII i futura hereva del tron.
El seu naixement provoca tensions successòries amb els carlins.
Assegura la continuïtat de la línia borbònica femenina.
Esdevé el focus dels conflictes dinàstics posteriors. -
Conflicte dinàstic entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals).
Carlins defensen l’absolutisme i tradicions locals. Isabelins busquen monarquia liberal i centralitzada.
Divideix política i socialment Espanya amb repercussions futures. -
Finalitza el regnat absolutista de Ferran VII.
Provoquen la Primera Guerra Carlina per la successió.
Isabel II, menor d’edat, és proclamada reina amb regència de Maria Cristina.
Espanya entra en un període de transició política i conflictes interns. -
Maria Cristina governa en nom d’Isabel II, menor d’edat.
Enfronta la Primera Guerra Carlina i tensió política constant.
Implanta el liberalisme moderat i consolida la monarquia.
Manté la unitat territorial davant els carlins. -
El vapor Bonaplata, primera fàbrica moderna a Barcelona, és cremada per obrers.
Revolta de treballadors contra la mecanització i pèrdua de feines.
Marca l’inici de conflictes laborals industrials a Catalunya.
Simbolitza la resistència obrera davant la industrialització i el capitalisme incipient. -
Confiscació de béns eclesiàstics per finançar l’Estat. Redueix el poder econòmic de l’Església i fomenta propietat privada.
Allibera terres per al mercat i modernitza l’economia.
Genera conflictes entre sectors conservadors i liberals. -
Espartero governa com a regent d’Isabel II.
Defensa reformes liberals i polítiques progressistes.
Enfronta tensions amb moderats i absolutistes.
Finalitza amb la proclamació de Isabel II com a reina efectiva. -
Nova constitució que consolida el règim moderat a Espanya.
Limita el sufragi i reforça el poder del monarca i del centralisme estatal.
Redueix les llibertats liberals establertes en constitucions anteriors.
Marca l’estabilització política dels moderats durant el regnat d’Isabel II. -
-
Fundació del primer partit demòcrata modern a Espanya.Busca ampliar drets polítics, sufragi i reforms liberals més radicals.
Representa la força progressista i oposició al règim moderat. Inicia l’organització formal de la política de partits a Espanya. -
Madoz desamortitza béns municipals i religiosos per finançar l’Estat.
Allibera terres i augmenta la propietat privada, però provoca tensió social.
La primera vaga obrera general es produeix en resposta a les condicions laborals.
Mostra l’inici de la lluita obrera i el conflicte entre treball i capital. -
Espanya pateix una greu recessió econòmica.
Impacta la indústria, agricultura i comerç intern.
Augmenta l’atur i el malestar social entre les classes populars.
Contribueix a la inestabilitat política i al moviment revolucionari de 1868. -
S’estableix un govern provisional després de la caiguda d’Isabel II.
S’intenta reorganitzar políticament el país amb idees liberals.
Són anys de conflictes entre moderats, progressistes i republicans.Es busquen candidats a la corona per estabilitzar la monarquia. -
Proclamació de la República després de la renúncia d’Amadeu I.
Marcada per inestabilitat, tensions socials i conflictes regionals. Hi ha diversos governs i presidents en només un any. No aconsegueix consolidar-se com a règim estable. -
Derrocament de la reina després de la Revolució de Setembre (“La Gloriosa”).
Comença el Sexenni Democràtic amb govern provisional liberal.
Acaba un període de corrupció, inestabilitat i crisis polítiques.
Obre el camí per a la monarquia d’Amadeu I i posterior Primera República. -
Derroca Isabel II i posa fi al seu regnat.
Comença el Sexenni Democràtic amb un govern provisional liberal.
Obre un període d’experimentació política i constitucional.
Prepara el camí per la monarquia d’Amadeu I i la Primera República. -
Amadeu de Savoia és elegit rei constitucional d’Espanya.
Enfronta forts conflictes polítics i resistència de carlins i republicans.
La monarquia constitucional no aconsegueix estabilitat ni consens.
Acaba dimitint davant la impossibilitat de governar amb normalitat. -
Fi de la Primera República mitjançant un cop militar.
Es restaura la monarquia borbònica amb Alfons XII. S’intenta estabilitzar el país després de sis anys d’experiments polítics. Marca el final del Sexenni Democràtic i l’inici de la Restauració. -
Serrano assumeix la presidència del govern provisional durant la crisi de la Primera República.
Intenta mantenir l’ordre polític i gestionar els conflictes interns i regionals.
Són anys de gran inestabilitat política i tensions socials.
El seu govern prepara el camí per al Pronunciament de Martínez Campos i la Restauració borbònica.