-
-
Quan Carles II va morir el 1700 sense descendència, Felip d’Anjou va heretar el tron, provocant la Guerra de Successió. En guanyar, Felip V, primer rei Borbó, instaurà un govern centralista que suprimí les lleis i institucions catalanes.
-
Felip V va ser el primer rei Borbó d’Espanya i va governar del 1700 al 1746. Volia un país més unit i amb les mateixes lleis per a tothom, per això va treure les lleis i institucions pròpies de Catalunya amb els Decrets de Nova Planta.
-
El Tractat de Haia, signat el 1701, va ser un acord entre Anglaterra, Holanda i l’Imperi Austríac per oposar-se a Felip d’Anjou com a rei d’Espanya. Aquestes potències volien evitar que França i Espanya s’unissin sota un mateix rei i van donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria.
-
La Guerra de Successió (1701-1714) va ser un conflicte per decidir qui havia de ser el rei d’Espanya després de la mort de Carles II. Felip d’Anjou va comptar amb França, i l’arxiduc Carles d’Àustria va tenir el suport d’Anglaterra, Holanda i Catalunya. La guerra va acabar amb la victòria de Felip V i l’inici del centralisme borbònic, que va eliminar les lleis i institucions pròpies de Catalunya.
-
Les Corts catalanes eren reunions on els representants de Catalunya decidien lleis i impostos amb el rei. Durant la Guerra de Successió van donar suport a l’arxiduc Carles, esperant que protegís les seves lleis i privilegis davant del centralisme de Felip V.
-
Durant la Guerra de Successió, els britànics van ocupar Gibraltar el 1704 per controlar l’entrada del Mediterrani. Tot i els intents espanyols de recuperar-la, Gibraltar va quedar sota domini britànic, convertint-se en un punt estratègic clau fins avui.
-
L’any 1704, les Corts catalanes van confirmar i reforçar les constitucions i drets de Catalunya, reafirmant la seva autonomia i donant suport a l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió. Aquestes lleis i privilegis encara existien fins a la derrota catalana de 1714.
-
El Pacte de Gènova, signat el 1705, va ser un acord entre Catalunya i l’arxiduc Carles d’Àustria. Els catalans prometien donar-li suport com a rei d’Espanya i, a canvi, ell garantia respectar les constitucions, lleis i institucions pròpies de Catalunya
-
La batalla d’Almansa, el 1707, va ser una de les més importants de la Guerra de Successió. L’exèrcit de Felip V va derrotar les tropes de l’arxiduc Carles, cosa que va permetre als borbons controlar gran part de València i Aragó i va debilitar Catalunya abans de la seva derrota definitiva.
-
Després de la derrota de Catalunya el 1714, Felip V va aplicar els Decrets de Nova Planta. Aquests van suprimir les lleis, institucions i drets propis de Catalunya, imposant les mateixes normes que a Castella, amb l’objectiu de crear un govern més uniforme i centralitzat.
-
Quan l’emperador d’Àustria va morir, Carles d’Habsburg va heretar el tron. Això el feia més important a Europa i mantenia la seva reclamació al tron d’Espanya, tot i que Felip V ja era rei
-
El Tractat d’Utrecht, signat el 1713, va acabar amb la Guerra de Successió. Felip V va ser reconegut com a rei d’Espanya, però Espanya va perdre territoris importants com Gibraltar i Menorca. El tractat també va establir límits perquè França i Espanya no s’unissin sota el mateix rei, mantenint l’equilibri de poder a Europa.
-
Durant la Guerra de Successió, molts catalans van defensar les seves lleis i autonomia donant suport a l’arxiduc Carles. Aquesta resistència es va mantenir fins al 1714, quan la caiguda de Barcelona va suposar la derrota definitiva i la pèrdua dels drets i institucions pròpies.
-
La caiguda de Barcelona el 1714 va marcar el final de la Guerra de Successió a Catalunya. Després d’un llarg setge, la ciutat va ser ocupada per les tropes de Felip V, cosa que va suposar la derrota definitiva i la pèrdua de les lleis i institucions pròpies.
-
Després de la caiguda de Barcelona el 1714, Felip V va dissoldre totes les institucions pròpies de Catalunya, com les Corts i el Consell de Cent. Això va posar fi a l’autogovern català i va imposar les mateixes lleis i normes que a Castella.
-
La caiguda definitiva de Mallorca va ser el 1715, després de la derrota catalana a Barcelona. Les tropes de Felip V van ocupar l’illa, acabant amb l’autonomia de Mallorca i imposant les lleis i institucions del govern central borbònic.
-
Després de la derrota de Catalunya i Mallorca, Felip V va crear una nova administració centralitzada. També va imposar impostos generals iguals per a tot Espanya, substituint els tributs i sistemes propis que existien abans en els territoris conquerits.
-
Es van tancar i més tard suprimir, les universitats de Barcelona, Lleida, Girona i Vic, ja que es considerava que els nuclis universitaris havien esdevingut un focus de resistènica antiborbònica. Més tard, es va donar la fundació de la Universitat de Cervera.
-
El Virregnat de Nova Granada va ser una divisió administrativa de l’Imperi espanyol a Amèrica, creada el 1717. Incloïa els territoris que avui són Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà, i tenia un virrei que representava el rei per governar i organitzar l’administració, la justícia i els impostos.
-
El 1724, Felip V va abdicar temporalment en el seu fill Lluís I. L’objectiu era que Lluís governés Espanya, però va morir al cap de pocs mesos, així que Felip V va tornar al tron i va reprendre el govern del país.
-
El Primer Pacte de Família, signat el 1733 entre Espanya i França, va ser un acord per aliar-se i defensar-se mútuament. Espanya va participar en la guerra de Successió de Polònia al costat de França per intentar recuperar territoris perduts a Itàlia.
-
El Segon Pacte de Família, signat el 1743 entre Espanya i França, va renovar l’aliança entre els dos països. Espanya es va comprometre a ajudar França en conflictes militars, com la guerra de Successió d’Àustria, buscant reforçar la influència borbònica a Europa.
-
Ferran VI, que va governar entre 1746 i 1759, va intentar modernitzar Espanya amb reformes econòmiques i militars. Amb l’ajuda del ministre Ensenada, volia millorar els impostos, l’exèrcit i la marina, però moltes reformes van topar amb la resistència de grups privilegats i no es van aplicar del tot.
-
El Cadastre d’Ensenada, creat durant el regnat de Ferran VI, era un registre detallat de terres, població i riquesa a Espanya. L’objectiu era calcular impostos de manera més justa i uniforme, millorant la recaptació fiscal i reduint privilegis locals.
-
El Concordat amb la Santa Seu, signat el 1753 durant el regnat de Ferran VI, va ser un acord entre Espanya i l’Església. Va establir els drets i deures de l’Església al país, regulant la seva influència i els nomenaments de càrrecs religiosos, alhora que reforçava el control del rei sobre l’Església espanyola.
-
Carles III, rei d’Espanya entre 1759 i 1788, va portar moltes idees i reformes que havia vist a Itàlia. Inspirat en l’administració, l’economia i l’urbanisme italians, va aplicar mesures per modernitzar Espanya, com millorar carreteres, ciutats, impostos i l’educació, seguint un model més racional i eficient.
-
-
El Tercer Pacte de Família, signat el 1761 entre Espanya i França, va ser una nova aliança borbònica. Espanya es va comprometre a ajudar França contra Gran Bretanya en la guerra dels Set Anys, amb l’objectiu de defensar i recuperar territoris colonials.
-
La Primera Societat Econòmica d’Amics del País promovia millores en agricultura, comerç i indústria per modernitzar Espanya. Al mateix temps, la Llei de Lliure Circulació de mercaderies permetia que els productes es moguessin entre regions sense restriccions, fomentant el comerç interior i l’economia del país.
-
El motí de Esquilache (1766) va ser una revolta a Madrid contra les reformes del ministre italià Esquilache, que havia intentat modernitzar la ciutat amb noves normes de vestimenta i impostos sobre els productes bàsics. El poble es va aixecar, i el rei Carles III va haver de retirar algunes mesures.
-
El 1767, Carles III va ordenar l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya i les seves colònies. Es justificava dient que influïen massa en la política i l’educació, tot i que també hi havia motius econòmics i de control del poder del rei sobre l’Església i l’Estat.
-
El Virregnat del Riu de la Plata, creat el 1776, va ser una divisió administrativa de l’Imperi espanyol a Amèrica. Incloïa els territoris que avui són Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia, i tenia un virrei que representava el rei, organitzant l’administració, la justícia i els impostos.
-
Durant la guerra d’independència dels Estats Units (1775-1783), Espanya va donar suport als nord-americans contra Gran Bretanya, principalment amb diners, armes i tropes a Florida i Louisiana. L’objectiu era debilitar els britànics i recuperar territoris perduts a Amèrica.
-
Durant el regnat de Carles III, es va permetre que més ports espanyols comerciessin directament amb Amèrica. Això va augmentar el comerç, va beneficiar les ciutats portuàries i va afavorir l’economia interior d’Espanya, reduint la dependència d’uns pocs ports tradicionals.
-
Durant els segles XVIII i XIX, a les colònies americanes, els pobles indígenes van fer diverses revoltes contra els impostos, les lleis i l’autoritat espanyola. Volien defensar les seves terres, drets i forma de vida davant l’explotació i els abusos dels funcionaris i colons.
-
La Pau de Versalles, signada el 1783, va posar fi a la guerra d’independència dels Estats Units. Va reconèixer la independència dels Estats Units i va establir els límits territorials amb Gran Bretanya. Espanya . També va recuperar alguns territoris, com Menorca i Florida.
-
Durant el regnat de Carles III, es declararen "honestes" totes les professions, cosa que significava que totes les activitats laborals tenien reconeixement i valor social. Això ajudava a reduir diferències entre oficis i afavoria la mobilitat social i econòmica.