-
Durant la Segona República, la situació de les dones a Espanya va millorar notablement. Es va reconèixer el sufragi femení, el dret al divorci i l’accés més ampli a l’educació i al treball. També van augmentar la presència femenina en la política i la vida pública. Tot i això, molts canvis van trobar resistències socials i no van eliminar del tot les desigualtats existents.
-
Els governs d'esquerres volien modernitzar el país, llavors es va impulsar la reforma agrària per repartir terres als pagesos, la reforma militar per reduir el poder de l’exèrcit i una reforma educativa amb més escoles públiques i laiques. També es va limitar la influència de l’Església, es van ampliar drets socials i es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i això, les reformes van provocar tensions i oposició.
-
A Catalunya, Esquerre Republicana va tindre una gran victòria en les eleccions. Marcià en veure això va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques des del balcó de la Generalitat. El rei Alfons XIII va decidir renunciar al carrer, ja que no tenia cap suport. A Madrid els signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalà-Zamora. Posteriorment, Macià va haver de decidir quina seria la forma de govern. -
Estatut que definia Catalunya com un Estat autònom dins de la República espanyola, declarava el català com a llengua oficial juntament amb el castellà i possibilitava federar-se amb els països catalans. La Generalitat assumia competències exclusives i disposava de la gestió d'impostos directe i els indirectes els administrava l'Administració central.
-
Estatut de Núria modificat a les Corts. Privava a Catalunya de moltes de les llibertats i competències que demanava.
-
La Constitució de 1931 va establir la Segona República espanyola com un estat democràtic i laic. Reconeixia amplis drets i llibertats, el sufragi universal amb vot femení i reformes socials. També permetia l’autonomia de regions i limitava el poder de l’Església. Malgrat el seu caràcter avançat, va generar una forta divisió política i social. -
Llei que volia crear una classe mitjana rural, la qual els pagesos fossin propietaris de les seves explotacions. La llei permetia l'expropiació de terres a nobles sense indemnització, mentre que les que es conreaven de manera ineficient, les arrelades al sistema o les que estaven en desús es podien expropiar indemnitzant al propietari.
-
La Generalitat republicana va impulsar avenços econòmics creant serveis d’estadística, cooperatives i centres d’experimentació agrària, i va reduir les rendes dels rabassaires un 50% amb la Llei de Contractes de Conreu. També va organitzar serveis de Sanitat i assistència social i entitats de suport. En educació va ampliar escoles, fer autònoma la UB i crear més biblioteques, i va fomentar la llengua catalana en tots els àmbits.
-
Va sorgir per les tensions entre republicans i socialistes dins del govern. Les disputes sobre les reformes socials, les reformes agrairies i el control del govern, van provocar conflictes interns, desconfiança i bloquejos polítics. Finalment, la pèrdua de popularitat, l’augment de vagues i conflictivitat social va debilitar la coalició i es van nomenar noves eleccions generals al 19 de novembre del 1933.
-
Van ser les primeres que van votar les dones i va guanyar amb una coalició la dreta. A Catalunya va guanyar la Lliga Catalana.
-
El PSOE i la UGT es van radicalitzar en veure el gir conservador que es va donar al govern. En resposta a això es van declarar una vaga general pagesa per defensar les millores sociolaborals adquirides. El moviment va ser reprimit i la CEDA va demanar una acció més contundent a favor de l'ordre públic i va exigir accedir a participar en el govern, cosa que es va concedir. L'esquerra va veure l'entrada de la CEDA com una acció feixista, desembocant en manifestacions i vagues en les grans ciutats.
-
Amb l'anul·lació de la Llei de contractes de Conreu que ajudava als rabassaires, es va crear una forta tensió entre l'esquerra i dreta i entre el govern català i espanyol. En aquesta situació Lluís Companys va proclamar L'Estat Català dins de la República Federal Espanyola cridant a la vaga general. No va tenir molt suport i només va ser seguida pels Mossos d'Esquadra, ajuntaments, alguns obrers socialistes i comunistes que van alçar barricades. Van proclamar l'estat de guerra i sufocar la vaga.
-
Les esquerres es van coalicionar formant el Front Popular. Aquest va guanyar en les eleccions, cosa que va comportar a amnisties pels fets del conflicte del 1934 i van obligar les empreses a readmetre als treballadors acomiadats pel conflicte. A Catalunya es va reinstaurar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es van restituir els regidors i batlles i el Contracte de Coreu va entrar en vigor. La dreta, empresaris industrials, l'Església i propietaris de terres van rebre la victòria amb rebuig.