-
Va ser la 1a etapa de la Segona República Espanyola, governada per la coalició republicano-socialista sota Manuel Azaña. Es van realitzar reformes agràries, militars, religioses, culturals i educatives.
-
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser el detonant de la caiguda de la monarquia. Amb el sistema caciquil encara vigent, els republicans-socialistes van guanyar a Madrid i les grans ciutats (41 províncies), mentre monàrquics ho feien a zones rurals. Interpretades com un plebiscit, van portar a l'exili d'Alfons XIII -
La proclamació de la Segona República Espanyola va ser després de la victòria republicana-socialista a les eleccions municipals del 12 d'abril. Eibar fou la primera ciutat a hissar la bandera tricolor, seguida de Barcelona (Lluís Companys i Francesc Macià des de l'Ajuntament i Generalitat). Alfons XIII va exiliar-se sense resistència militar. El Comitè Revolucionari (Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña) va formar el govern provisional. -
El Comitè Revolucionari fou format el 1930 pel Pacte de Sant Sebastià per derrocar la monarquia. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals, Niceto Alcalá-Zamora (president), Manuel Azaña, Diego Martínez Barrio, Largo Caballero, Prieto i altres van assumir el poder provisional a Madrid. Van ordenar l'exili d'Alfons XIII, aprovar decrets reformistes (laïcisme, amnistia, autonomia catalana) i convocar Corts Constituents. Va governar fins el 28 d'abril -
La Constitució de 1931, aprovada per les Corts Constituents, va definir Espanya com a República democràtica de treballadors. Amb 125 articles en 10 títols, va establir els sufragis universals (incloent-hi dones), l'Estat laic (sense religió oficial, divorci, matrimoni civil), drets socials (educació gratuïta i laica, jornada de 8 hores, propietat expropiable), autonomia regional i bicameralisme (Congrés i Senat electiu). Va ser promulgada fins al 1939 -
La Sanjurjada va ser un cop d’estat militar fallit contra la Segona República, liderat pel general José Sanjurjo des de Sevilla. Només s’hi va sumar una part de l’exèrcit, el govern va controlar ràpidament Madrid i la rebel·lió va quedar aïllada. Sanjurjo fou derrotat en poques hores, jutjat i condemnat a mort, però la pena li fou commutada per presó i posteriorment a l'exili. -
L'Estatut de Núria fou el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya, redactat a la vall de Núria per la Diputació Provisional de la Generalitat sota Francesc Macià. Definia Catalunya com a "Estat català dins la República federal espanyola", amb competències en educació, sanitat, ordre públic, justícia i finances. Va ser enllestit el 20 de juny de 1931, però aprovat el 9/9/1932, i vigent fins a 1939 -
La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) va ser impulsada per José María Gil‑Robles, com una gran coalició de partits catòlics i conservadors contraris a les reformes de la Segona República. Defensava els interessos dels grans propietaris i de l’Església, acceptava formalment la legalitat republicana, però aspirava a canviar-ne el caràcter laic i social des del Parlament. -
Va ser la 2a etapa de la Segona República Espanyola, governada per la coalició de centredreta: radicals d'Alejandro Lerroux i la CEDA de Gil-Robles. Després de guanyar les eleccions de 1933, van paralitzar les reformes d'Azaña
-
Els fets de Casas Viejas van ser una insurrecció anarquista (CNT) en aquest poble gadità contra el règim latifundista. El govern d'Azaña va enviar la Guàrdia d'Assalt: van cremar la barraca on s'havien refugiat els líders i afusellar 12 presoners, deixant 21 morts civils. La repressió va escandalitzar Espanya, debilitant el govern republicà-socialista i afavorint la dreta a les eleccions de 1933 -
Manuel Azaña va dimitir com a president del Govern el 8 de setembre de 1933, després de 23 mesos al càrrec durant el bienni reformista de la Segona República. Els motius principals van ser els escàndols per la repressió dels fets de Casas Viejas (1933), que van desacreditar el seu govern, i la pèrdua de suport del president Alcalá-Zamora. La polarització política i la crítica de la dreta van precipitar la fi de la coalició republicano-socialista, obrint pas al bienni negre. -
Falange Espanyola (FE) es va fundar per José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador Miguel Primo de Rivera). Inspirada en el feixisme italià i el nazisme, era un moviment nacional-sindicalista, anticomunista i antimarxista que rebutjava la lluita de classes i el liberalisme, defensant un Estat totalitari. -
Les eleccions generals van ser les primeres amb sufragi universal (incloent dones) de la Segona República Espanyola. Convocades per Alcalá-Zamora després de la dimissió d'Azaña, la llei electoral afavoria coalicions majoritàries. La dreta (CEDA) va triomfar, superant l'esquerra. -
La vaga general revolucionària d'octubre de 1934 va ser un moviment insurreccional convocat per la UGT i el PSOE contra l'entrada de ministres de la CEDA al govern de Lerroux, tement un tombant feixista.
-
El bienni negre (1933-1935) va estar dominat pels governs d'Alejandro Lerroux (Partit Radical), amb suport de la CEDA. Aquests gabinets van frenar les reformes d'Azaña, amnistiar conspiradors militars i reprimir revoltes obreres -
La Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya sota Lluís Companys, protegia els rabassaires (arrendataris de terres vitícoles). Establia contractes mínims de 6 anys, impedia desnonaments i permetia adquirir la terra treballada més de 18 anys. La Lliga i terratinents la van impugnar com a anticonstitucional. El Tribunal de Garanties Constitucionals la va anul·lar (juny 1934), tot i reaprovar-la, generant conflicte fins als fets d’octubre.
-
L’anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu va passar el 8 de juny de 1934. El Tribunal de Garanties Constitucionals la va declarar inconstitucional per “incompetència” del Parlament català, a petició de la Lliga i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (terratinents).
-
La insurrecció d'Astúries va ser una revolució obrera liderada per socialistes (UGT) i comunistes contra l'entrada de ministres de la CEDA al govern de Lerroux, tement un tombant feixista. Els miners asturians van prendre Oviedo, proclamar la República socialista i destruir símbols religiosos amb dinamita, matant policies i preveres. El govern va enviar l'exèrcit amb tropes africanes (Franco), reprimit amb bombardejos i execucions. Va ser el pròleg de la Guerra Civil. -
L’estat de guerra del 1934 va ser declarat pel govern de Lerroux davant la vaga revolucionària contra l’entrada de ministres de CEDA
-
El tancament de la Generalitat es refereix a la intervenció i suspensió de l’autonomia catalana després dels Fets del 6 d’Octubre de 1934. Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, després de la vaga revolucionària contra l’entrada de ministres de CEDA al govern de Lerroux
-
L'Estraperlo va ser l'escàndol de corrupció que va fer caure Lerroux el 1935. Strauss i Perlow van oferir una ruleta manipulada per casinos espanyols, sobornant radicals amb diners i rellotges. En ser rebutjats, van denunciar-ho a les Corts amb proves. La comissió va condemnar 8 implicats; la CEDA va retirar suport i Lerroux va dimitir, provocant eleccions i la victòria del Front Popular. -
Alejandro Lerroux va dimitir com a president del Govern. La comissió parlamentària, impulsada per l'oposició i Alcalá-Zamora, va desacreditar els radicals. La CEDA es va retirar del suport, provocant la crisi i eleccions del 1936.
-
Les eleccions generals van ser les últimes de la Segona República Espanyola. Convocades per Alcalá-Zamora després de la dimissió de Lerroux i l'Estraperlo, el Front Popular (coalició d'esquerres) va obtenir la victòria. -
La coalició d'esquerres (PSOE, IR d'Azaña, PCE, ERC, POUM) va obtenir 4,65 milions de vots (48,7%) i 263 escons, gràcies a la llei electoral majoritària, davant els 4,5 milions de la dreta (CEDA, Lerroux, Lliga). Azaña va formar govern, amnistiant presos d'octubre 1934 (Companys inclòs) i reactivant reformes agràries. La polarització (assassinats, vagues) i acusacions de frau van tensar el país fins al cop de juliol. -
L’assassinat del tinent José del Castillo (Guàrdia d’Assalt i milicià socialista) va ocórrer a la nit del 12 de juliol de 1936 a Madrid, quan sortia del seu domicili. Va ser el detonant de la venjança de l'assassinat de Calvo Sotelo -
L'assassinat de José Calvo Sotelo, líder monàrquic de Renovación Española, va tenir lloc a Madrid. Un escamot de la "Motoritzada" (Guàrdies d'Assalt i milicians socialistes), liderat pel capità Fernando Condés (escorta de Prieto), el va detenir al seu domicili sota pretext d'anar a la Direcció General de Seguretat. En el trasllat, Luis Cuenca li va disparar dos trets al clatell; el cos fou abandonat al Cementiri de l'Est. -
El cop d'estat de Franco va ser el pronunciament militar del 17 de juliol de 1936 contra el govern del Front Popular. El general Francisco Franco va iniciar-lo des de Melilla, unint-se als generals Mola (Pamplona), Goded (Balears), Sanjurjo (Portugal) i Queipo de Llano (Sevilla). Comença la guerra civil.