-
La Llei de Retir de la Oficialitat de la Segona República permetia la jubilació anticipada dels oficials, especialment dels militars africanistes, amb l’objectiu de reduir les despeses de l’Estat i modernitzar l’exèrcit. -
El triomf electoral de la coalició d’esquerres al juny de 1931 a les eleccions a Corts Constituents va donar una àmplia majoria a republicans d’esquerra i socialistes. Aquest resultat va permetre impulsar el bienni reformista, aprovar la Constitució de 1931 i desenvolupar reformes profundes en l’àmbit social, educatiu, militar i territorial, consolidant el nou règim republicà i l’autonomia catalana. -
Va establir les bases de la Segona República.
Va definir un estat democràtic i laic, amb sufragi universal, amplis drets i llibertats, separació Església-Estat, possibilitat d’autonomies i reformes socials. La Constitució va impulsar el programa reformista, però també va generar una forta oposició dels sectors conservadors. -
Fou el projecte d’autonomia de Catalunya elaborat el 1931 a Núria després de la proclamació de la Segona República. Defensava un ampli autogovern, amb Parlament i Govern propis, el català com a llengua oficial i competències en educació, ordre públic i finances. Va ser aprovat en referèndum a Catalunya i, tot i ser retallat a les Corts espanyoles, va permetre l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. -
El bienni reformista va tenir lloc entre 1931 i 1933, durant la Segona República, amb governs d’esquerres liderats per Manuel Azaña. Es van impulsar reformes profundes per modernitzar l’Estat, com la reforma agrària, la secularització (separació Església-Estat), la reforma de l’exèrcit, l’impuls de l’educació pública i l’autonomia de Catalunya. Aquestes reformes van generar molta oposició dels sectors conservadors.
-
El Govern Provisional fou presidit per Niceto Alcalá-Zamora, amb republicans, socialistes i nacionalistes. El seu objectiu principal fou preparar les eleccions a Corts Constituents. Va aprovar decrets socials (millora pagesia), educatius (laïcització), militars (reforma de l’exèrcit) i territorials (restauració de la Generalitat). Després de les eleccions, el govern passà a ser ordinari i inicià l’elaboració de la Constitució, fins a la seva caiguda l’octubre de 1931.
-
Francesc Macià va ser president de la Generalitat de Catalunya després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Va impulsar la consolidació de l’autogovern, la creació de les institucions pròpies i la promoció de la llengua i cultura catalana. També va intentar aplicar reformes socials i educatives, tot en un context de tensió política amb el govern central i amb grups conservadors i republicans moderats.
-
Les eleccions municipals de 1931 van actuar com un plebiscit contra la monarquia: els republicans van guanyar les grans ciutats, forçant la dimissió d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República. Això va permetre formar el Govern Provisional d’Alcalá-Zamora, que va iniciar reformes socials, educatives i territorials, restaurar la Generalitat de Catalunya i preparar les eleccions a les Corts Constituents. -
La proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931 va seguir la victòria republicana a les eleccions municipals, que van mostrar el rebuig a la monarquia. Alfons XIII va abandonar el país i es va formar un Govern Provisional presidit per Alcalá-Zamora, amb republicans, socialistes i nacionalistes, que va iniciar reformes socials, educatives i territorials i preparar les eleccions a les Corts Constituents. -
Catalunya va recuperar l’autogovern a través de la proclamació de l’Estat Català dins la República Espanyola per part de les forces catalanistes i republicanes. Això va portar a la restauració de la Generalitat i a la celebració d’eleccions pròpies, iniciant un procés d’autonomia dins el marc republicà i sent un pas històric per al catalanisme polític. -
Fou una revolta obrera impulsada per la CNT. Els miners i treballadors van proclamar el comunisme llibertari, van ocupar ajuntaments i van aturar l’activitat econòmica per protestar contra la lentitud de les reformes socials. El govern d’Azaña va respondre amb repressió, detencions i deportacions, mostrant els límits del reformisme republicà i augmentant la tensió amb el moviment obrer. -
Fou un fracassat alçament militar a Espanya contra la Segona República. Sanjurjo, general monàrquic i conservador, buscava derrocar el govern republicà d’Azaña i aturar les reformes socials i militars. L’exèrcit republicà i la Guàrdia Civil van sufocar el cop ràpidament, i Sanjurjo va ser detingut, jutjat i condemnat, demostrant la fragilitat de l’oposició militar però també les tensions persistents amb sectors conservadors.
Pròximament, seria "curiosament" amnistiat pels conservadors i Lerroux. -
La dissolució de la Companyia de Jesús va ser una mesura del govern republicà durant el bienni reformista, basada en la Constitució de 1931, que defensava un estat laic. Els jesuïtes van ser dissolts perquè obeïen una autoritat estrangera (el Papa) i acumulaven molta influència educativa i econòmica. Els seus béns van ser nacionalitzats, fet que va provocar una forta oposició de l’Església i dels sectors conservadors. -
Va ser aprovat durant la Segona República i permetia que Catalunya tingués un govern propi (Generalitat), parlament i competències en educació, cultura, finances i ordre públic). Garantia la llengua catalana i institucions pròpies, reforçant l’autogovern dins d’Espanya. Va ser un pas històric per al catalanisme, tot i que va generar debat amb sectors centralistes i polítics espanyols contraris a l’autonomia. -
Aprovada durant la Segona República, tenia com a objectiu reduir els latifundis i millorar la situació dels jornalers. Permetia l’expropiació de terres mal explotades, amb o sense indemnització, per repartir-les entre pagesos sense terra. Va generar forta oposició dels propietaris, va avançar lentament i es convertí en un dels principals conflictes socials del període republicà. -
Van ser les primeres després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià, va obtenir una àmplia majoria, consolidant-se com la força política dominant. Aquest resultat va permetre formar el primer govern de la Generalitat republicana i iniciar l’aplicació de polítiques d’autogovern i reformes socials a Catalunya. -
Fou un polític espanyol i una figura clau de la Segona República. Va ser president del Govern Provisional el 1932 després de la proclamació de la República i, posteriorment, primer president de la Segona República Espanyola (1932-1936). D’ideologia republicana moderada i catòlica, va defensar la legalitat republicana i l’equilibri entre esquerres i dretes, tot i que va acabar enfrontat amb ambdós sectors.
-
Els anarquistes de la CNT van organitzar insurreccions i vagues armades a diversos punts d’Espanya, especialment a Andalusia i Aragó, en protesta per les condicions laborals i la lenta aplicació de la Reforma Agrària. L’objectiu era pressionar per aconseguir redistribució de terres i millores socials, però les revoltes van ser reprimides per l’exèrcit i la Guàrdia Civil, amb detencions i morts, mostrant la forta tensió social del període republicà. -
La victòria es va deure a l’augment del vot conservador i al suport dels primers votants femenins, poc inclinats a l’esquerra. Això va permetre la formació de governs conservadors i catòlics, generant tensió amb partits republicans i obrers, i marcant un canvi en la política de la Segona República. -
Al març de 1933 es va fundar la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José María Gil-Robles, com a coalició de partits catòlics, conservadors i monàrquics. La CEDA defensava la religió, la propietat privada i l’orde social tradicional, oposant-se a les reformes de la Segona República com la Reforma Agrària i l’autonomia regional. Es convertí en la principal força de dreta a les eleccions de 1933, amb gran influència política. -
José Antonio Primo de Rivera (fill de Miguel Primo de Rivera) fundà la Falange Española, un partit feixista i nacionalista espanyol. Defensava un estat fort, nacionalisme unificat, anti-marxisme i anti-separatisme, amb èmfasi en la unitat d’Espanya i la jerarquia social. La Falange buscava mobilitzar sectors descontents amb la República, especialment el clero i militars, es va convertir en una força política radical de dreta autoritària en el context de la crisi política del moment. -
Durant la Segona República, es va implementar el sufragi femení, permetent que les dones votessin per primera vegada a Espanya en les eleccions generals d’aquell mes. La iniciativa havia estat impulsada per figures com Clara Campoamor, defensant els drets polítics de les dones i la igualtat de gènere. Aquest canvi va significar un pas històric en la democràcia espanyola, tot i que el seu vot va influir en el triomf de forces conservadores com la CEDA. -
Després de les eleccions generals, el Partit Radical d’Alejandro Lerroux va jugar un paper clau formant govern de centreesquerra amb suport de la CEDA. Els radicals defensaven un republicanisme moderat i liberal, oposant-se tant a l’extremisme d’esquerra com a les forces conservadores més radicals. El partit va centrar-se en gestió política i estabilitat, tot i la tensió creixent entre obrers, anarquistes i sectors conservadors de la societat -
El bienni conservador es va iniciar després de la victòria de les dretes a les eleccions, amb governs liderats pel Partit Radical de Lerroux i el suport de la CEDA. Es van frenar les reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària, la política social i la laïcització. Això va provocar conflictivitat social, vagues i la revolució d’octubre de 1934 (especialment a Astúries i Catalunya). El període va acabar marcat per la crisi política i escàndols de corrupció, van desgastar el govern.
-
Després de la mort de Francesc Macià (1933), Lluís Companys va assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya. El seu govern va continuar la línia catalanista, defensant l’autogovern, la llengua i la cultura catalana, però en un context més difícil, amb la victòria de la dreta a les eleccions de 1933. Companys va haver de negociar amb el govern central, defensar les institucions catalanes i preparar-se per la tensió política que culminaria amb l’aixecament del 6 d’octubre de 1934.
-
Al abril de 1934, el Tribunal Constitucional espanyol va declarar inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu aprovada anteriorment, considerant que vulnerava els drets de propietat dels terratinents. Aquesta decisió va frenar les reformes laborals i agràries, generant conflicte entre jornalers i propietaris i reforçant la tensió social, especialment a Andalusia i Extremadura, debilitant la confiança dels treballadors en la Segona República. -
Al octubre de 1934, la CEDA, liderada per José María Gil-Robles, va entrar al govern de la Segona República com a coalició de dretes. Tot i ser un partit conservador i catòlic, la seva entrada buscava controlar el poder i frenar les reformes d’esquerra. Va provocar tensions amb els partits republicans i obrers, i va consolidar el clima de polarització política que acabaria desembocant en la revolució de 1936 i la Guerra Civil. -
A l’octubre de 1934, els miners d’Astúries van organitzar una insurrecció obrera armada contra l’entrada de la CEDA al govern de la Segona República. Durant dues setmanes, van controlar ciutats i establir comitès revolucionaris. L’exèrcit i la Guàrdia Civil van intervenir amb força, reprimint durament la revolta, amb centenars de morts i detinguts. L’aixecament va mostrar la polarització política i social que s’accentuava a Espanya abans de la Guerra Civil. -
Després de l’aixecament de Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934, el govern central espanyol va intervenir a Catalunya. Es va declarar l’estat de guerra, la Generalitat va ser cessada i suspesa i els seus líders empresonats, inclòs Companys a un vaixell-pressó. La suspensió de l’Estatut d’Autonomia va durar fins al canvi de govern de febrer de 1936, deixant Catalunya sense autogovern i aprofundint la tensió política amb Madrid. -
La Llei de Contractes de Conreu (abril 1934), aprovada durant la Segona República, buscava regular les relacions entre propietaris i jornalers agrícoles, establint contractes escrits, salaris mínims i drets laborals. Les Bases de la Llei preveien millores en condicions de treball, protecció dels jornalers i repartiment de rendes, especialment a Andalusia i Extremadura. Va generar resistència dels terratinents, però representava un pas important cap a la reforma agrària. -
El 1934, els partits feixistes espanyols Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) i la Falange Española, liderada per José Antonio Primo de Rivera, es van fusionar per crear un partit únic: Falange Española de las JONS (FE de las JONS). L’objectiu era consolidar l’extrema dreta espanyola, unificant els grups nacionalistes, anticomunistes i autoritaris, amb ideologia nacional-sindicalista, preparant-se per intervenir políticament i militarment contra la República i l’esquerra. -
El 6 d'octubre, durant la crisi provocada per l’entrada de la CEDA al govern, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. L’objectiu era oposar-se al govern central i defensar l’autonomia de Catalunya. L’aixecament va ser reprimint ràpidament per l’exèrcit, amb empresonaments i suspensió de l’autonomia, marcant un dels moments més tensos de la Segona República. -
Va ser un cas de corrupció política durant la Segona República. Es va descobrir que alguns polítics del govern havien acceptat suborns per legalitzar el joc de l’Estraperlo, un joc d’atzar importat. L’escàndol va deslegitimar els governs de centreesquerra, reforçar la desconfiança ciutadana i contribuir a la polarització política, debilitant la confiança en la República i en els partits tradicionals. -
El 1935, Alejandro Lerroux, president del govern de la Segona República, va dimitir arran de la crisi provocada per escàndols de corrupció com l’Estraperlo i la pressió política de la CEDA i dels partits d’esquerra. La seva dimissió va mostrar la inestabilitat dels governs republicans, augmentant la polarització política i obrint el camí a nous governs conservadors abans de les eleccions de 1936. -
A les eleccions generals de febrer de 1936, el Front d’Esquerres (coalició de republicans, socialistes, comunistes i partits catalanistes) va aconseguir la majoria al Parlament. Aquest triomf va permetre la formació d’un govern progressista amb polítiques de reformes socials i agràries, intentant revertir les mesures de la dreta. La victòria va radicalitzar els sectors conservadors, creant un clima de polarització política que va desembocar en la Guerra Civil. -
Al juliol de 1936, el Tinent José Castillo, guàrdia d’assalt i militant socialista, va ser assassinat per militants d’extrema dreta. En resposta, un grup d’oficials i republicans va assassinar José Calvo Sotelo, líder conservador i polític monàrquic. Aquests fets van aguditzar la tensió política i social, servint de detonant immediat per al cop militar del 17 de juliol de 1936, que va marcar l’inici de la Guerra Civil espanyola. -
El 17 de juliol de 1936 va començar la insurrecció militar contra la Segona República, liderada per generals com Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo. La rebel·lió es va iniciar al Marroc espanyol i es va estendre a diverses regions d’Espanya. Alguns sectors de l’exèrcit van donar suport al cop, mentre altres van defensar la República. Aquest aixecament va desencadenar la Guerra Civil espanyola, dividint el país entre republicans i franquistes.