-
Promogut per França i el Regne Unit per evitar que el conflicte s’estengués a Europa. Prohibia enviar armes als dos bàndols. En la pràctica, Alemanya i Itàlia ajuden activament els sublevats i la URSS la República. La desigualtat d’ajuda internacional acaba afavorint clarament el bàndol franquista.
-
Una part de l’exèrcit es rebel·la contra la Segona República amb l’objectiu d’aturar les reformes socials i polítiques. El cop triomfa en zones rurals i fracassa a grans ciutats industrials. El país queda dividit en dos bàndols (republicà i sublevat) i comença la Guerra Civil Espanyola, que esdevé un conflicte llarg i molt violent. -
Creat a Barcelona després de derrotar els militars rebels. Impulsat sobretot per la CNT-FAI, coordina les milícies obreres, organitza columnes cap al front d’Aragó i impulsa col·lectivitzacions d’empreses. Durant setmanes exerceix un poder paral·lel a la Generalitat, reflectint el caràcter revolucionari inicial de la guerra a Catalunya. -
Òrgan creat pels militars revoltats per governar els territoris ocupats. Centralitza el poder polític i militar, suspèn la legalitat republicana i estableix un règim autoritari provisional. És el pas previ a la concentració total de poder en mans de Francisco Franco. -
Francisco Largo Caballero forma un govern d’unitat amb republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. Intenta reorganitzar l’exèrcit popular i reforçar l’autoritat de l’Estat per guanyar la guerra, reduint el poder espontani de les milícies. -
Franco és nomenat líder únic del bàndol sublevat. Assumeix el comandament suprem militar i polític. Des d’aquest moment construeix un nou Estat centralitzat, autoritari i inspirat en el feixisme europeu. -
El maig de 1937 es produïren enfrontaments armats a Barcelona entre anarquistes, comunistes i forces governamentals pel control d’edificis estratègics. Aquests fets mostraren les profundes divisions internes del bàndol republicà en plena guerra. La crisi va provocar centenars de morts i la caiguda del govern de Largo Caballero. La manca d’unitat va debilitar la República davant l’avenç franquista. -
Davant l’avanç de les tropes franquistes cap a Madrid, el govern republicà decideix traslladar-se primer a València i més tard, el novembre de 1937, a Barcelona. La capital catalana es converteix en centre polític de la República. El trasllat mostra la gravetat de la situació militar i reforça el paper estratègic de Catalunya en la resistència final. -
La República inicia una ofensiva per recuperar Terol i demostrar capacitat militar. Inicialment aconsegueix ocupar la ciutat, però les dures condicions hivernals i la contraofensiva franquista provoquen la seva pèrdua. La batalla causa grans baixes i debilita greument l’exèrcit republicà, facilitant futures ofensives de Franco. -
El juny de 1937 Juan Negrín va formar nou govern amb suport comunista, apostant per resistir fins a un conflicte europeu general. Va reforçar la centralització política i militar. El POUM fou il·legalitzat i els seus dirigents represaliats, acusats de traïció. Aquesta política va augmentar el control estatal però també les tensions internes dins el camp republicà. -
Les tropes franquistes llancen una ofensiva decisiva, trenquen el front republicà i arriben al Mediterrani per Vinaròs. El territori republicà queda dividit en dos: Catalunya separada de la zona centre-sud. És un cop estratègic molt dur que deixa la República en clara inferioritat.
-
Entre abril i novembre de 1937, les tropes franquistes van conquerir el País Basc, Cantàbria i Astúries. Aquesta ofensiva va permetre als nacionals controlar la indústria siderúrgica, les mines i recursos energètics claus. La República va perdre una zona estratègica i una important base econòmica. La victòria franquista va reforçar el seu potencial militar i va afeblir greument la capacitat de resistència republicana.
-
Franco decreta la fusió de falangistes i carlins en un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Elimina rivals interns i concentra el control ideològic del règim sota el seu lideratge personal. -
L’aviació alemanya de la Legió Còndor, aliada de Franco, va bombardejar Gernika, al País Basc. L’atac, dirigit sobretot contra la població civil, va causar centenars de morts i una gran destrucció. L’objectiu era trencar la resistència republicana i assajar noves tàctiques de guerra aèria. El fet va impactar l’opinió pública internacional i es convertí en símbol de la barbàrie de la guerra moderna. -
El 23 de juny de 1937 Alemanya i Itàlia abandonaren formalment el Comitè de No-Intervenció, tot i que ja donaven suport militar a Franco. La decisió confirmava l’ajuda directa amb tropes, avions i armament. Mentrestant, les democràcies europees mantenien la neutralitat oficial. Això va accentuar l’aïllament internacional de la República i va desequilibrar encara més el conflicte. -
El setembre de 1938 la República va retirar les Brigades Internacionals amb l’esperança d’aconseguir suport diplomàtic de França i el Regne Unit. Milers de voluntaris estrangers havien lluitat contra el feixisme. Malgrat el gest, Franco mantingué l’ajuda alemanya i italiana. La retirada no va millorar la situació militar republicana, que ja era molt crítica. -
La Batalla de l’Ebre fou l’última gran ofensiva republicana. Iniciada el juliol de 1938, pretenia frenar l’avanç franquista i recuperar iniciativa. Durant mesos hi hagué combats molt intensos i grans pèrdues humanes. Finalment, al novembre, Franco obtingué la victòria. L’exèrcit republicà quedà exhaust i sense capacitat de resistència efectiva.
-
Franco promulga el Fur del Treball, una llei fonamental del nou règim inspirada en el feixisme italià. Prohibeix sindicats lliures i vagues, i estableix un sistema sindical vertical controlat per l’Estat. Consolida un model laboral autoritari i corporatiu que elimina drets obrers republicans. -
El 1938 Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, suprimit l’autogovern i imposant una administració centralista. Es prohibiren institucions i símbols propis. Aquesta mesura reforçava el model d’Estat unitari i autoritari que volia instaurar. La decisió anticipava la política repressiva i uniformitzadora del futur règim franquista. -
A l’abril de 1938 Negrín presentà tretze punts com a proposta de pau. Defensava la sobirania nacional, llibertats democràtiques i absència de represàlies. Pretenia oferir una sortida negociada i mantenir la legalitat republicana. Franco rebutjà la proposta perquè exigia la rendició incondicional. L’intent mostrava la feblesa militar republicana. -
El gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen Barcelona sense gaire resistència. La caiguda de la ciutat significà un cop definitiu per a la República. Milers de civils i soldats fugiren cap a França en un èxode massiu. Catalunya quedava sota control franquista i el final de la guerra era imminent. -
El 1939 centenars de milers de republicans creuaren la frontera francesa en condicions precàries. Famílies senceres abandonaren casa seva per por a represàlies. Molts foren internats en camps improvisats al sud de França. Aquest exili massiu marcà profundament la societat espanyola i creà una diàspora política i cultural duradora. -
El febrer de 1939 França i el Regne Unit reconegueren oficialment el govern de Franco. Aquesta decisió suposà un cop diplomàtic decisiu per a la República, que quedava aïllada internacionalment. El reconeixement legitimava el règim franquista abans del final formal de la guerra i evidenciava la derrota republicana. -
El març de 1939 el coronel Segismundo Casado liderà un cop contra el govern republicà per negociar la pau amb Franco. La divisió interna va provocar enfrontaments entre republicans. Franco no acceptà negociar i avançà sobre Madrid. La capital caigué poc després, accelerant el desenllaç final. -
L’1 d’abril de 1939 Franco anuncià oficialment la fi de la guerra en un comunicat des de Burgos. Declarava la victòria del bàndol nacional i la derrota republicana. S’iniciava una dictadura autoritària basada en la repressió política, la censura i la manca de llibertats, que es mantindria fins a 1975.