-
-
Carles IV va regnar a Espanya entre, succeint el seu pare Carles III.
El seu govern va ser feble i autoritari, dominat pel favorit Manuel Godoy.
Durant el seu regnat hi va haver crisi econòmica, descontent popular i inestabilitat política.
Espanya es va alinear amb França en les guerres napoleòniques.
En 1808 va abdicar a favor de Ferran VII després de la pressió de Napoleó.
El seu regnat és recordat per la debilitat del poder reial i l’inici de conflictes interns i invasions. -
-
-
Godoy s'uneix a la coalició militar europea en guerra contra França. Va afectar sobretot a Catalunya i al País Basc.
-
Pau entre Espanya i França.
-
-
-
En aquest tractat, Espanya permetia que les tropes franceses creuessin el seu territori per atacar Portugal. Com a compensació, Napoleó prometia cedir algunes regions d’Portugal a Espanya.
-
El Motí d’Aranjuez va ser una revolta contra Carles IV i el seu ministre Godoy, motivada per la corrupció i la influència francesa. Va provocar que el rei abdiqués en favor del seu fill Ferran VII i va agreujar la crisi que va permetre l’entrada dels francesos a Espanya.
-
Les Abdicacions de Baiona van ser quan Carles IV i Ferran VII van renunciar al tron espanyol davant Napoleó el 1808 a Baiona. Napoleó va aprofitar la crisi política a Espanya per imposar el seu germà Josep Bonaparte com a rei, fet que va provocar el rebuig del poble i va desencadenar la Guerra del Francès.
-
La Batalla de Bailén va ser la primera gran derrota de l’exèrcit napoleònic a Espanya durant la Guerra del Francès.
-
Napoleó es pensava que seria una invasión fàcil i ràpida de la península ibèrica. Però, ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van frenar l'avanç previst.
-
La Guerra del Francès, va ser quan Napoleó va ocupar Espanya i va posar el seu germà Josep I com a rei. El poble espanyol no ho va acceptar i van crear i guerrilles per resistir els ocupants. Tot i que els francesos van controlar grans ciutats, les guerrilles i l’exèrcit britànic debilitaven les seves forces. La batalla de Vitoria el 1813 va marcar la derrota definitiva dels francesos. Finalment, Espanya va recuperar la independència i Ferran VII va tornar al tron el 1814.
-
Els criolls no volien sotmetre's a les reformes i autoritat de Josep Bonaparte i van crear Juntes, imitant a les espanyoles per assumir el poder als Neus territoris.
-
Napoleó en persona es va desplaçar a Esoanya a la tardor del 1808 i va desplegar un exèrcit de 250.000 homes.
-
El regnat de Josep I Bonaparte a Espanya, va ser després que Napoleó imposés el seu germà com a rei. La seva autoritat mai va ser reconeguda pel poble espanyol, que li va resistir amb alçaments populars i guerrilles. Tot i tenir el suport de l’exèrcit francès, no va aconseguir controlar tot el país, i finalment va haver de marxar després de la derrota francesa a la Guerra del Francès.
-
La Convocatoria de las Cortes de 1810 va reunir representants d’Espanya i les colònies per organitzar el govern contra Napoleó.
D’aquestes Corts va sorgir la Constitució de 1812, que establia monarquia constitucional, separació de poders i drets dels ciutadans. -
La Constitució de Càdis (1812), aprovada durant la Guerra del Francès, establia una monarquia constitucional que limitava els poders del rei.
Definia la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i garantia drets i llibertats com la igualtat davant la llei, la llibertat de premsa i la representació política.
Va ser un intent de modernitzar Espanya i posar fi a l’absolutisme, marcant un precedent en la història constitucional espanyola.
Volien abolir l'Àntic Règim. -
El Tractat de Valençay (1813) va posar fi a la Guerra del Francès entre Espanya i França.
Napoleó va reconèixer Fernando VII com a rei d’Espanya i retornava el tron al rei espanyol.
Va marcar la restauració de la monarquia absoluta i el final de la resistència formal contra l’ocupació francesa. -
Després del retorn de Feran VII, es va abolir la Constitució de 1812 i es va restaurar el poder absolut del rei.
Es van perseguir els liberals i es van eliminar les llibertats polítiques, iniciant un període de crisi i conflicte entre absolutistes i liberals. -
-
-
El regnat de Ferran VII (1808 i 1813-1833).
Inicialment, abdica durant la invasió napoleònica (1808) i després torna al poder el 1813.
Restauració absolutista (1814-1820): abolí la Constitució de 1812 i va perseguir liberals.
Trienni Liberal (1820-1823): obligat pel pronunciament de Riego a aplicar la Constitució, amb reformes liberals i conflictes constants.
Dècada Ominosa (1823-1833): recupera completament l’absolutisme amb repressió dels liberals.
La seva mort (1833) : crisi successòria. -
Després de la guerra hispanoamericana, es van produir revoltes generals a les colònies sud-americanes reclamant independència.
Les tropes espanyoles van intentar reprimir-les, però Espanya va perdre progressivament el control dels territoris.
El 1824 gairebé totes les colònies havien aconseguit la independència, posant fi al domini espanyol a Amèrica del Sud. -
El pronunciament liberal de Lacy, va ser un intent de revolta militar contra Fernando VII per restaurar la Constitució de 1812 i les llibertats liberals.
Dirigit pel coronel Luis de Lacy, un militar liberal.
La revolta va fracassar ràpidament.
Lacy va ser detingut i executat, i el fracàs va reforçar la represió absolutista del rei -
-
El pronunciament de Riego va ser un alçament militar liberal que va obligar Fernando VII a restablir la Constitució de 1812, iniciant el Trienni Liberal (1820-1823).
Dirigit pel coronel Rafael del Riego, buscava acabar amb l’absolutisme i implantar reformes liberals.
Va marcar l’inici d’una etapa de govern constitucional i resistència política dins d’Espanya. -
El Trienni Liberal va ser un període en què Ferran VII va haver de governar segons la Constitució de 1812 després del pronunciament de Riego.
Durant aquests tres anys es van aplicar reformes liberals que limitaven el poder del rei i garantien drets als ciutadans.
Va ser una etapa marcada per tensions entre liberals i absolutistes, que va acabar el 1823 amb la intervenció francesa i la restauració de l’absolutisme de Ferran VII. -
-
Els alçaments absolutistes eren sublevacions contra els governs liberals, protagonitzades per militars i sectors fidels a Ferran VII, amb l’objectiu de restaurar l’absolutisme i eliminar les reformes liberals. Aquestes revoltes van ser constants durant el Trienni Liberal i van facilitar la intervenció francesa que va posar fi a l’etapa constitucional.
-
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser un exèrcit francès enviat el 1823 per restaurar l’absolutisme de Ferran VII a Espanya.
La seva intervenció va posar fi al Trienni Liberal (1820-1823) i va eliminar les reformes liberals establertes per la Constitució de 1812.
Va marcar la restauració completa del poder absolut del rei i la repressió dels liberals. -
La Dècada Ominosa va ser el període en què Ferran VII va restaurar l’absolutisme després del Trienni Liberal.
Durant aquests anys, es van perseguir liberals i suprimir les reformes constitucionals.
La crisi successòria va sorgir perquè Ferran VII no tenia fills nens i va declarar la Pragmàtica Sanció (1830) per permetre que Isabel II heretés el tron, provocant tensions amb els partidaris de Carles María Isidre i desencadenant els Carlistes. -
La Batalla d’Ayacucho va ser la victòria decisiva dels independentistes sud-americans contra les tropes espanyoles.
Dirigida per Antonio José de Sucre, aquesta batalla va marcar el final de la presència militar espanyola al Perú i a Sud-amèrica.
Després d’Ayacucho, Espanya va reconèixer pràcticament la independència de totes les colònies sud-americanes. -
Isabel II va néixer el 10 d’octubre de 1830 com a filla de Ferran VII.
Per assegurar que pogués heretar el tron, el seu pare va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sálica que excloïa les dones de la successió.
Aquesta decisió va generar tensions i conflictes amb els partidaris de Carles María Isidre, que donaven dret al tron al germà de Ferran VII, i va provocar els Guerres Carlins. -
Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833.
La seva mort va provocar la succés d’Isabel II al tron gràcies a la Pragmàtica Sanció, iniciant un període de conflictes conegut com les Guerres Carlines entre liberals i absolutistes partidaris de Carles María Isidre.