-
Poema de Bonaventura Carles Aribau considerat el punt de partida de la Renaixença (revifament cultural i literari en català). Marca l'inici de la recuperació de la llengua com a vehicle de cultura.
-
Conflicte dinàstic entre els partidaris d'Isabel II (liberals) i els de Carles Maria Isidre (carlins), amb forta presència a Catalunya. Les seves conseqüències polítiques van influir en el desenvolupament posterior del catalanisme.
-
Sèries de revoltes populars de signe liberal a Barcelona i altres indrets de Catalunya durant el primer període liberal. Refleixen la inestabilitat social i la participació de les classes populars en la política urbana.
-
Insurrecció a Barcelona amb un fort component popular, republicà i federalista. Va ser un aixecament contra l'Estat liberal centralista, que va acabar amb el bombardeig de la ciutat.
-
Revoltes populars periòdiques contra el sistema de quintes (sorteig per al servei militar obligatori). Eren vistes com a injustes per perjudicar principalment les classes baixes, ja que es podien evitar a canvi de diners. -
Segon conflicte carlí, desenvolupat principalment a Catalunya. Encara que de menor intensitat que el primer, va evidenciar la pervivència del conflicte dinàstic i la resistència al règim liberal.
-
Creació de les primeres societats corals per Josep Anselm Clavé, adreçades a les classes populars. Van tenir un important paper en la difusió cultural i l'associacionisme obrer a Catalunya.
-
Primera novel·la important escrita en català modern, que va ajudar a normalitzar l'ús de la llengua més enllà de la poesia. Marca un salt de la Renaixença a la prosa realista i al gènere novel·lístic. -
Restabliment del certamen poètic d'origen medieval a Barcelona. Es va convertir en la principal plataforma de trobada de la Renaixença, promovent l'ús culte del català. -
Estrena de l'obra teatral de Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, que utilitzava el català popular i satíric. Va marcar una fita en el teatre català popular i la seva dignificació. -
Període d'inestabilitat política, caracteritzat per l'auge del republicanisme federal a Catalunya. El fracàs del moviment va portar a part dels seus militants al catalanisme polític.
-
Pacte signat a Tortosa per delegats federals de territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Buscava la constitució d'un Estat Català dins d'una futura República Federal Espanyola. -
Agrupació catalanista, considerada un precedent del catalanisme polític, activa fins al 1875. Estava influïda pel romanticisme i el republicanisme federal.
-
Període de la Restauració borbònica, que va estabilitzar el sistema polític espanyol però va provocar el desengany del catalanisme i la recerca de vies polítiques pròpies.
-
Fundat per Valentí Almirall, va ser el primer diari escrit íntegrament en català i amb orientació política catalanista. Va servir com a plataforma de difusió ideològica. -
Convocat per Valentí Almirall, va ser un intent de cohesionar totes les tendències catalanistes per convertir-les en una força política unificada i coherent. -
Agrupació nascuda del primer congrés, de caràcter interclassista. El 1885 va presentar el "Memorial de Greuges" a Alfons XII, el primer acte polític oficial del catalanisme. -
Assemblea on es va acordar la necessitat que els catalans s'afiliessin només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana, distanciant-se dels partits estatals.
-
El lliurament es va fer a la Regent Maria Cristina (doncs Alfons XII acabava de morir). Aquest context reforça la solemnitat de l'acte com a primera presentació de reivindicacions catalanes a l'Estat.
-
Llibre de Valentí Almirall que articula la doctrina del catalanisme polític des d'una perspectiva federalista i progressista, defensant a Catalunya com a motor de la regeneració d'Espanya. -
Missatge dirigit a Maria Cristina pel Centre Català, sol·licitant una confederació de l'antiga Corona d'Aragó i la restauració d'institucions catalanes pròpies.
-
Mobilització reeixida contra l'intent del govern espanyol d'unificar el Dret Civil, cosa que hauria suposat la desaparició de les particularitats jurídiques catalanes.
-
Federació d'entitats catalanistes de tall més conservador que va elaborar les Bases de Manresa. El Centre Nacional Català (CNC) va ser un grup escindit que s'integraria més tard a la Lliga. -
Document que recull el programa polític d'Unió Catalanista, considerat l'"acta de naixement" del catalanisme conservador. Proposava la restauració de les antigues Corts i un model d'autogovern. -
Publicació de les idees de Francesc Pi i Maragall, defensant un model federalista integral per a Espanya, que va influir en el catalanisme federal i d'esquerres. -
Desastre militar per a Espanya amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Aquesta crisi va desacreditar el sistema centralista de la Restauració i va impulsar definitivament el catalanisme polític com a alternativa.
-
Partit polític catalanista, d'ideologia conservadora i burguesa, fundat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Es va convertir en la força hegemònica a Catalunya a principis del segle XX.