-
La majoria d’edat d’Alfons XIII va marcar el començament de la segona etapa de la
Restauració. -
Va ser un partit republicà que volia reagrupar el republicanisme, fou un dels principals grups d'oposició al sistema polític de la Restauració i al torn de partits. El partit va durar poc unit, perquè aviat van sorgir divisions internes entre els republicans. -
El govern conservador de Silvela i Maura va intentar regenerar el sistema polític després de la crsi. Francisco Silvela va impulsar reformes administratives i fiscals, mentre Antonio Maura va promoure reformes per modernitzar l’Estat i reduir el caciquisme. Tot i això, els conflictes socials i polítics van limitar els resultats del seu projecte reformista.
-
Va ser una norma que prohibia, la feina en diumenge i reconeixia el dret dels assalariats a un dia de descans setmanal, preferentment el diumenge.
Es va aprovar a les Corts el 12 de desembre de 1903 i es va promulgar el 3 de març de 1904, sota el govern d'Antonio Maura, entrant en vigor l'11 de setembre de 1904. -
El govern liberal de Montero Ríos i Segismund Moret va formar part del torn dinàstic de la Restauració. Van intentar aplicar reformes liberals i mantenir l’estabilitat política, però van haver d’afrontar conflictes socials, la crisi i tensions regionals. La seva acció política va tenir resultats limitats per la crisi del sistema polític de l’època.
-
Una caricatura satírica publicada a la revista catalanista ¡Cu-Cut!, ridiculitzava els militars per les derrotes colonials del 98.
Aquell vespre, un grup d’oficials de l’exèrcit, sense autorització formal, va assaltar i destrossar el local de la revista ¡Cu-Cut!, i també la redacció del diari La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga.
L’escàndol va mostrar la fragilitat de les llibertats de premsa i d’expressió i el protagonisme polític dels militars, que exigien mesures contra el catalanisme. -
El govern de Madrid, en lloc de castigar severament els assaltants, va acabar aprovant una llei que posava sota jurisdicció militar els delictes d’“ofensa” a l’Exèrcit i als símbols de la pàtria, fet que va reforçar el malestar catalanista i va afavorir l’articulació de Solidaritat Catalana.
-
Alemanya desafiava l’expansió francesa al Marroc. La Conferència d’Algesires concedeix a França zona d’influència al sud i a Espanya al nord, la zona del Rif S’implanten reformes policials i financeres sota control francoespanyol. -
Va ser una coalició catalanista creada com a resposta contra la Llei de Jurisdiccions, que van reprimir la identitat catalana. Presidida per Enric Prat de la Riba i impulsada per Francesc Cambó (Lliga Regionalista), unia nacionalistes, republicans (com Jaume Carner), carlins i federals, excloent lerrouxistes i dinàstics. Es va dissoldre el 1909. -
Era el diari setmanal de la CNT per obrers anarquistes i sindicalistes. Reflectia l'agitació obrera durant el govern de Maura, amb vagues i repressió. Va denunciar caciquisme i la Llei Electoral cridant a l'abstenció revolucionària contra el sistema restauracionista. Va donar veu a vàries vagues. -
El govern conservador d’Antonio Maura va impulsar reformes per modernitzar l’Estat i reduir el caciquisme, projecte conegut com la “revolució des de dalt”. Va aprovar reformes administratives i socials, però el govern va quedar marcat per la Setmana Tràgica de Barcelona, que va provocar la seva caiguda.
-
Es va fer durant el govern de Maura, va ser una llei que introduïa el sufragi obligatori i mesures antifrau com el cens elaborat junts de cens en lloc d'ajuntaments promovent l'abstenció opositora i caciquisme.
-
El Partit Republicà Radical, fundat per Alejandro Lerroux, va sorgir com a alternativa al sistema de la Restauració. Lerroux va connectar amb sectors urbans. El seu programa defensava la República, un fort anticlericalisme i un reformisme social també promocionava les 8h de treball. Va agitar Barcelona, oposant-se al catalanisme conservador. La seva base incloïa petita burgesia i obrers.
-
Un programa impulsat per Solidaritat Catalana que emanava derogar la Llei de Jurisdiccions i competències regionals en ensenyament i beneficència -
L'enviament d'aquest contingent de forces reservistes va ser l'espurna que va provocar un important moviment de protesta popular
a Barcelona, conegut com la Setmana Tràgica, que va tenir el suport
d'anarquistes, socialistes i republicans. A més a més, cal tenir en
compte que el sistema de reclutament de quintes comportava que
només els homes de les famílies humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per a la guerra. -
Va ser un important moviment de protesta popular antimilitarista i anticlerical a Barcelona que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. Als carrers es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 establiments religiosos. -
Les tropes espanyoles escortaven un comboi d'abastament cap a les posicions avançades. Unes forces van enfrontar-se a uns rifenys amagats a les altures. Els espanyols van patir moltes morts i ferits. -
La Confederació Nacional del Treball es una organització anarcosindicalista. Que tenia l'objectiu d'unificar el moviment obrer espanyol sota principis anarquistes, promovent l'acció directa, l'anticapitalisme i la classe treballadora. Va acabar convertint-se ràpidament en una de les forces obreres més influents del país. -
La Llei del Candado, aprovada pel govern liberal de Canalejas, limitava la creació de noves ordres i congregacions religioses sense permís estatal al país. Volia reduir la influència de l’Església en educació i vida social. La mesura va generar polèmica entre sectors anticlericals i catòlics. Volia reduir el poder eclesiàstic a l’Espanya de començament del segle XX. -
-
Espanya va cedir alguns territoris al Marroc a França i, a canvi, França va reconèixer la sobirania espanyola sobre altres zones del Rif i la regió d'Ifni. L'acord cercava evitar conflictes militars i consolidar les colònies. Va ser part de la política colonial europea de l'època i va reflectir la debilitat d'Espanya després de la pèrdua de Cuba, les Filipines i Puerto Rico el 1898, intentant mantenir la seva presència a l'Àfrica.
-
José Canalejas, president a la Puerta del Sol de Madrid mentre mirava l’aparador d’una llibreria. L’anarquista Manuel Pardiñas li dispara a curta distància i després es va suïcidar. L’atemptat causà gran commoció política i social, ja que Canalejas impulsava reformes liberals importants. La seva mort va debilitar el govern i augmentà la inestabilitat política a Espanya en els anys previs a la Primera Guerra Mundial.
-
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc on Espanya, segons els acords francoespanyols. Va exercir un règim de protectorat. També es coneix com a ocupació espanyola del Marroc
-
-
La Mancomunitat de Catalunya, unifica les quatre diputacions provincials per coordinar serveis i infraestructures. Va impulsar la cultura, l’educació i la llengua catalana, sent un pas clau cap a l’autogovern, tot i que depenia de l’Estat espanyol. La seva existència va ser curta, però significativa, i va assentar les bases del futur desenvolupament de les institucions catalanes.
-
-
-
Van ser associacions de militars creades a Espanya el 1916-1917 per defensar els seus interessos professionals, especialment millores salarials i ascensos basats en l’antiguitat. Van sorgir en un context de crisi política i malestar dins l’exèrcit. Tot i ser inicialment il·legals, el govern acabà reconeixent-les, fet que demostrà la feblesa del sistema polític de la Restauració.
-
Va ser fundat per Francesc Layret i Lluís Companys, entre d'altres dirigents. Defensava el republicanisme, el catalanisme i reformes socials a favor de les classes treballadores. Va tenir influència en la política catalana durant els anys de crisi de la Restauració i posteriorment alguns dels seus membres s'integraren a altres formacions republicanes.
-
Va ser una reunió de diputats i senadors, impulsada principalment per la Lliga Regionalista. Reclamava reformes polítiques, autonomia per a les regions i la convocatòria de Corts constituents per modernitzar l’Estat. Va sorgir en un context de crisi política, social i militar durant la Restauració, però el govern la va dissoldre i les seves demandes no es van aplicar immediatament.
-
-
-
-
-
Va ser promoguda pels treballadors de la companyia elèctrica Barcelona Traction, coneguda com “La Canadenca”. La vaga va paralitzar gairebé tota la indústria de la ciutat, afectant la producció i els serveis públics. Els sindicats van aconseguir reduir la jornada laboral a 8 hores i millorar els salaris, marcant un precedent històric en els drets laborals a Espanya i reforçant el moviment obrer català.
-
Va ser una organització sindical patronal i catòlica, creada per empresaris per contrarestar la influència dels sindicats obrers i anarquistes. Defensava els interessos dels treballadors afins a l’Església i el capital, promovent la conciliació entre obrers i empresaris en lloc de la lluita de classes. Va tenir un paper destacat en la repressió dels moviments obrers durant el pistolerisme a Catalunya.
-
-
-
-
El govern de concentració va un intent de reunir conservadors, liberals i regionalistes (com la Lliga de Cambó) per resoldre crisis com el Desastre d'Annual i la inestabilitat política.
-
Es va fundar, com a resultat de la unificació de diverses organitzacions comunistes que seguien la revolució d’inspiració soviètica després de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. El PCE va defensar la lluita de classes, la instauració del socialisme i la transformació de la societat a través de la classe obrera. Al llarg de la seva història, va jugar un paper clau en la política espanyola, especialment durant la Segona República i la Guerra Civil.
-
El Desastre d’Annual va ser una derrota militar espanyola a Marroc durant la Guerra del Rif. L’exèrcit espanyol, va patir greus baixes davant les forces del líder rifeño Abd el-Krim. Van morir uns 8.000 soldats, i la derrota va sacsejar Espanya políticament i socialment, provocant escàndols, investigacions i crisis que van debilitar la monarquia i van preparar el terreny per a la dictadura de Primo de Rivera.
-
El president del govern, Dato va ser assassinat a Madrid per un grup d’anarquistes mentre circulava en cotxe oficial. Els atemptats formaven part del context de violència política i social amb conflictes entre obrers i empresaris a Catalunya i tensió general a l’Estat. La seva mort causà gran commoció i va desestabilitzar encara més el govern de la Restauració.
-
Partit polític catalanista i liberal, defensava l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, reformes socials i polítiques democràtiques. Va tenir pes durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República.
-
-
Fundat per Francesc Macià, fou un partit que defensava la creació d’un Estat català sobirà. Va tenir un paper actiu en intents de revolta contra el centralisme espanyol i esdevingué base d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-
Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", líder moderat de la CNT, va ser assassinat al Raval de Barcelona durant el pistolerisme. Com a resultat de la seva mort va desfermar vagues generals, va desestabilitzar la CNT i va precipitar el cop de Primo de Rivera, afavorint la repressió autoritària.
-
Va ser un partit polític, resultat de l’agrupació de diversos sectors socialistes catalans. Defensava el socialisme, els drets dels treballadors i el catalanisme moderat, combinant reivindicacions laborals amb el suport a l’autonomia de Catalunya. Durant la Segona República, va jugar un paper rellevant en la política catalana, fins que molts dels seus membres s’integraren en Esquerra Republicana de Catalunya o altres formacions d’esquerra.
-
Alfons XIII fa a Primo de Rivera president de nou govern integrat per militars. Ell ordena els següents canvis: suspensió de la Constitució de 1876, estat de guerra i repressió anticatalanista, dissolució de la Mancomunitat i formació de juntes vocals.
-
-
Primo el va transformar en Somatén Nacional estenent-lo a Espanya sencera com a símbol del règim: voluntaris armats, controlats pels militars, per reprimir vagues, separatisme i desordre social. Va ser un pilar ideològic de l'Unió Patriòtica contra l'"anarquia" obrera i catalanista.
-
Els civils formaven part, es crea la Unió Patriòtica com a partit únic, Assemblea Nacional Consultiva i obres públiques, però amb censura i crisi econòmica, Primo de Rivera acaba endentant-se i el crac del 29 també el van portar a la dimissió.
-
Va ser un pas clau de la repressió anticatalanista de Primo de Rivera. Després del cop de 1923, les quatre diputacions es dissolen i Alfons Sala fou imposat com a president per buidar l’òrgan de contingut. Finalment, la Mancomunitat fou eliminada oficialment, transferint les seves competències al capità general Milans del Bosch i posant fi a l’únic organisme preautonòmic des del 1714.
-
L' Estatut Provincial promulgat per Primo de Rivera, reorganitzava les diputacions provincials sota un fort control estatal. Després de dissoldre les diputacions i la Mancomunitat de Catalunya, les províncies passaven a dependre de l’Estat, amb diputats designats pels governadors civils, finances limitades i regions només possibles amb aprovació del govern. Així es reforçava el centralisme espanyol, acabant amb el “regionalisme sa” i debilitant l’autonomia.
-
Va ser una operació espanyola-francesa a la badia d’Alhucemas (Rif), dirigida per Primo de Rivera i executada per Sanjurjo. Va ser resposta al Desastre d’Annual (1921) i el primer desembarcament aeronaval modern, amb soldats, carros, vaixells i avions, amb suport francès contra Abd el-Krim. El resultat va ser un èxit ràpid, consolidació fins 1926 i rendició d’Abd el-Krim tot amb alt cost humà i econòmic. -
Els Comitès Paritaris van ser òrgans corporatius creats per Primo de Rivera, amb igual nombre d’obrers i patronals i presidits pel govern. Tenien competències sobre normativa laboral, conflictes, inspecció i mediació, substituint vagues i sindicats lliures. Van ser concebuts contra la CNT, amb suport inicial de l’UGT, però criticats per “paternalistes” i van desaparèixer el 1931 amb la República.
-
L'Assemblea Nacional Consultiva va ser creada per Primo de Rivera per substituir les Corts dissoltes, sense poders legislatius reals. Composta per 429 membres nomenats pel dictador, incloïa representants provincials, de l’Unió Patriòtica i activitats econòmiques. Va preparar un anteprojecte de Constitució rebutjat i va acabar el 15 de febrer de 1930, sent criticada com a “parlament de farsants” sense impacte real.