-
va ser important perquè va unificar diferents grups del moviment obrer català, consolidant la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT) a Catalunya.
-
va ser una plaga que afectà les vinyes d’Europa a finals del segle XIX, especialment a Catalunya entre 1879 i 1890. Un insecte, la fil·loxera, atacava les arrels de la vinya, provocant la seva mort i destruint moltes collites. Això va causar grans pèrdues econòmiques, va obligar a molts viticultors a emigrar o canviar de cultiu, i va transformar l’economia agrícola catalana, fomentant la industrialització i la diversificació agrícola.
-
El govern conservador de Francisco Silvela (1899-1901) sorgeix després del desastre del 1898 amb la intenció de millorar la situació del país( sistema de restauració) Va impulsar reformes, com la descentralització administrativa i una reforma fiscal per pagar el deute de la Guerra de Cuba . Però l’augment d’impostos va provocar protestes, sobretot a Catalunya, amb el Tancament de Caixes. El govern va respondre amb repressió i el seu projecte va fracassar -
va ser un moviment polític a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX, liderat per Francisco Silvela i després pel seu seguidor Blasco Ibáñez, que defensava reformes liberals i una major participació política, amb fort accent republicà i regionalista.
-
L’expansió de l’enllumenat urbà a Espanya va produir-se principalment a finals del segle XIX i principis del XX, quan moltes ciutats van passar del gas a l’electricitat, millorant la il·luminació i la seguretat urbana.
-
El Desastre del 1898 va ser la derrota d’Espanya contra els Estats Units, que va provocar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Va significar el final de l’imperi colonial espanyol.
A Espanya va causar una gran crisi del sistema de Restauració, i l'aparició del regeneracionisme -
Bartomeu Robert va dimitir com a alcalde de Barcelona perquè es va negar a executar els embargaments contra els comerciants que participaven en el Tancament de Caixes. Va dimitir en desacord amb la repressió del govern. -
va ser una acció de protesta dels comerciants i empresaris catalans, en tancar els negocis com a rebuig a les altes imposicions fiscals del govern espanyol després de la pèrdua de les colònies a la Guerra Hispanoamericana. Es van negar a pagar impostas . Era una forma de pressió econòmica i política per defensar els interessos locals.
La protesta del Tancament de Caixes es va estendre a diverses ciutats industrials de Catalunya: Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. -
El ministre Villaverde va augmentar els impostos, especialment sobre els productes de primera necessitat, per obtenir diners i pagar el deute de la guerra de Cuba. Aquesta mesura va afectar molt la població i va provocar fortes protestes -
Davant la protesta, el govern va respondre amb repressió, empresonant els morosos, suspenent les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i declarant l’estat de guerra. Aquestes mesures van provocar la dimissió de Duran i Bas i Polavieja i van demostrar el fracàs del primer govern regeneracionista.
-
fa referència a la uniformitat econòmica i social que es buscava a Biscaia, especialment en relació amb la indústria i la mineria, durant finals del segle XIX i principis del XX, amb l’objectiu de mantenir cohesió entre les diferents zones i classes socials dins la província.
-
Les elits econòmiques catalanes es van enemistar amb els partits dinàstics perquè no defensaven els seus interessos econòmics després del Tancament de Caixes.Això va reforçar el catalanisme polític com a alternativa al sistema i va posar fi als intents regeneracionistes de reforma dins del govern.
-
El 1901 es va reprendre el torn dinàstic, alternant-se al poder liberals i conservadors.
Aquest retorn va suposar l’abandonament pràctic de qualsevol reforma política profunda. -
amb mesures per protegir la mineria local davant la competència estrangera i garantir el subministrament a la indústria.
-
va començar a regnar personalment, posant fi a la regència de la seva mare, Maria Cristina d’Habsburg. -
per defensar la indústria nacional de la competència estrangera, imposant aranzels sobre els productes d’acer i ferro importats. Aquesta mesura va afavorir la consolidació de les grans fàbriques a zones com Biscaia i va incentivar la modernització del sector.
-
era una política econòmica que consistia a protegir els agricultors de la competència estrangera. Això es feia amb aranzels i impostos a cereals importats, per tal de garantir que els pagesos locals poguessin vendre els seus productes i fomentar la producció de blat, ordi i altres cereals al país.
-
Aquesta etapa es caracteritza per nous intents de reforma política i moral, amb l’objectiu de modernitzar el sistema de la Restauració: es vol combatre el caciquisme, corregir el fraude electoral i introduir tendències regeneracionistes dins i fora del govern.
-
El regeneracionisme va fracassar perquè els governs de Silvela i Sagasta no van aconseguir fer reformes reals.
Les eleccions van donar la victòria als conservadors, però el torn dinàstic estava manipulat pel caciquisme. -
an ser uns atacs de militars espanyols contra la redacció de la revista satírica Cu-Cut! a Barcelona, arran d’una vinyeta crítica amb l’exèrcit, i van provocar una crisi política i un augment del catalanisme.
-
Coalició de partits catalanistes i republicans creada per defensar els interessos de Catalunya i oposar-se a les mesures centralistes del govern espanyol.
-
Reunió diplomàtica franco-espanyola per resoldre els conflictes sobre el Marroc i el protectorat, establint zones d’influència i evitant tensions militars entre els dos països.
-
Reformava el sistema electoral, introduint el vot censatari i de llista en alguns llocs i limitant l’influència dels cacics, però sense democratitzar plenament el sufragi.
-
agrupava diversos sindicats obrers, amb una ideologia anarquista, i que posteriorment es va integrar en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
-
era una normativa que regulava el servei militar obligatori a Espanya, establint l’edat, els requisits i els procediments per cridar els joves a l’exèrcit. També fixava les condicions de durada i les exempcions possibles, i va generar protestes entre els qui s’hi resistien,
-
Federació d’associacions obreres catalanes creada el 1907, de tendència republicana i catalanista, que lluitava per millors condicions laborals i defensa dels drets dels treballadors.
-
Arriba al poder Antonio Maura, amb un reformisme conservador.
Impulsa la llei electoral amb el vot obligatori, però no acaba amb el caciquisme.
Amb Mesures proteccionistes per ajudar la indústria i el comerç espanyol.
També fa reformes socials; aprovar lleis per protegir els treballadors, descans dels diumenges, limitar el treball de dones i nens, regular les vagues i va crear l’Institut Nacional de Previsió -
fundat per Alejandro Lerroux era un partit republicà i anticlerical, amb base popular a les ciutats, especialment entre obrers i classes mitjanes, i va tenir un paper destacat en la política de la Restauració tardana i la Primera República.
-
Àrea del Marroc sota administració i control d’Espanya, establerta oficialment després de diversos conflictes militars com la Guerra del Rif. Espanya exercia poder polític i militar sobre aquesta zona, encara que amb certa autonomia local.
-
Va tenir lloc a Bcn per l'opocició de la guerra del marco i l'enviament de reservistas pobres a la guerra, aixo va generar revoltes socials. Durant aquests dies hi va haver protestes, vagues i disturbis, i l’exèrcit va reprimir amb força. Com a conseqüències, van morir moltes persones, es van destruir esglésies i fàbriques, i la gent va perdre confiança en el govern. -
Normativa que impedia la creació de nous ordes religiosos i congregacions sense autorització expressa del govern, buscant limitar la influència de l’Església en l’educació i la societat.
-
és una corrent del moviment obrer que combina anarquisme i sindicalisme. Defensa que els treballadors organitzats en sindicats puguin gestionar directament les fàbriques i serveis, sense estats ni patrons, i utilitza vaga i acció directa com a eines de lluita. Va ser molt important a Espanya a principis del segle XX, especialment a Catalunya i Andalusia.
-
es van començar a implantar sobretot a finals del segle XIX i principis del XX, millorant la productivitat del camp i introduint eines com el tractor i la segadora mecànica.
-
L’assassinat del president del Govern espanyol, José Canalejas, per un anarquista a la porta del banc on treballava, va marcar un punt d’inestabilitat política i tensió social a Espanya perque Canalejas va ser vist com un obstacle per a diversos interessos polítics i socials
-
Va unir les quatre diputacions catalanes per coordinar serveis i impulsar la modernització cultural, educativa i d’infraestructures de Catalunya, tot i no tenir autogovern polític.
-
aprofitant la demanda europea i les millores en transports com el ferrocarril i els ports. Aquesta etapa va suposar un augment econòmic notable per a les regions productores, especialment Andalusia (oli) i València/Catalunya (cítrics).
-
Organitzacions militars creades per oficials espanyols per defensar els seus interessos professionals i protestar contra les reformes militars i les condicions laborals.
-
va ser una reunió de diputats i senadors de tot Espanya l’any 1917, convocada per coordinar les demandes de reformes polítiques i socials davant la crisi de la monarquia.
-
convocada per obrers i militars davant la crisi econòmica i social, reivindicava millores laborals i polítiques; va paralitzar Espanya i va mostrar la debilitat del govern de la Restauració.
-
defensava el republicanisme i l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, i va ser precursor d’altres forces catalanistes i republicanes.
-
És el període en què els partits obrers i socialistes a Espanya van tenir molta força i van intentar aplicar idees comunistes i socials, inspirades en la Revolució Russa. Va haver-hi protestes, vagues i intents de canviar les condicions dels treballadors, però finalment van ser reprimits pel govern i l’exèrcit.
-
cos de defensa ciutadana creada a Catalunya a finals del segle XIX i utilitzada sobretot durant el període de la Restauració i després. Estava formada per ciutadans armats per defensar l’ordre públic i col·laborar amb les forces oficials en cas de conflictes o revoltes.
-
Era un sindicat creat pels empresaris i obrers moderats de Barcelona per lluitar contra les vagues i el sindicalisme revolucionari.
-
Va ser una vaga general iniciada a la fàbrica tèxtil coneguda com “La Canadenca”, que va estendre’s ràpidament per Barcelona i altres sectors. La protesta va durar uns 44 dies i va paralitzar gran part de la indústria catalana. On aconsegueixen la conquesta de la jornada laboral de 8 hores, la millora de salaris i la llibertat dels treballadors empresonats.
-
Període de violència laboral i política marcat per assassinats i enfrontaments entre patrons, sindicats i pistolers contractats. Els empresaris contractaven pistolers per eliminar líders obrers, mentre que els sindicats també responien amb atemptats. Aquesta situació va generar una gran inseguretat i va preparar el terreny per la dictadura de Primo de Rivera.
-
a partir de la fusió de diversos grups comunistes i socialistes escindits del PSOE,i tenia com a objectiu implantar el model comunista soviètic a Espanya, defensant la revolució obrera i la lluita contra el sistema monàrquic i capitalista establert.
-
va ser una derrota militar espanyola a Marroc, durant la Guerra del Rif. L’exèrcit espanyol, liderat pel general Silvestre, va ser atacat per les tropes del líder rifeny Abd el-Krim, patint més de 8.000 soldats morts. Aquest esdeveniment va posar en evidència la mala preparació i corrupció de l’exèrcit i del govern espanyol, provocant una gran crisi política i militar a Espanya.
-
president del govern d’Espanya, va ser assassinat a Madrid per un grup d’anarquistes. Ho van fer com a protesta contra la repressió als obrers i el pistolerisme que hi havia a Catalunya.
-
Partit independentista català fundat per Francesc Macià, amb l’objectiu de conseguir la independència de Catalunya i establir un estat propi dins d’Espanya.
-
Era un partit republicà i reformista que defensava la democràcia, la justícia social i l’autogovern de Catalunya, amb una orientació progressista.
-
Líder anarquista i sindicalista català conegut com el “Nosaltres Sols!”, va ser assassinat per pistolers al servei de la patronal, dins del context del pistolerisme a Barcelona, per la seva lluita pels drets dels treballadors i sindicats.
-
va ser liderat per Miguel Primo de Rivera. Va posar fi a la Dictadura parlamentària de la Restauració i va establir una dictadura militar a Espanya que va durar fins al 1930.
-
partit únic creat per Primo de Rivera durant la dictadura. No era un partit democràtic, sinó una organització de suport al règim, basada en l’ordre, el patriotisme i el catolicisme.
-
Operació militar espanyola (amb suport francès) durant la Guerra del Marroc per derrotar les forces rifenyes d’Abd el-Krim. Va ser un èxit decisiu que va permetre a Espanya controlar el Rif i acabar el conflicte.
-
El govern de Miguel Primo de Rivera la va suprimir, dissolent les institucions catalanes i acabant amb l’autonomia administrativa que havia existit des de 1914.
-
Intent fracassat de Francesc Macià d’entrar des de França amb voluntaris armats per proclamar la República Catalana. Va ser descobert per la policia francesa i va donar projecció internacional al catalanisme.
-
Intent de cop militar i civil contra la dictadura de Primo de Rivera, planejat per a la nit de Sant Joan. Va fracassar i els conspiradors van ser detinguts.
-
va ser una reunió creada per Primo de Rivera per donar consells al dictador, però no podia fer lleis.
-
va ser un acord entre partits republicans i nacionalistes per derrocar la monarquia d’Alfons XIII i preparar la instauració de la Segona República.
-
Els republicans van guanyar a les ciutats, mentre els monàrquics només a zones rurals. Els resultats van mostrar el suport urbà a la República i van precipitar la proclamació de la Segona República el 14 d’abril. Així van posar fi a la monarquia i iniciar un període de reformes polítiques i socials.
-
La Segona República Espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931 després dels bons resultats dels republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril. El rei Alfons XIII va fugir, i es va formar un govern provisional republicà que va iniciar reformes polítiques i socials, posant fi a la monarquia a Espanya.
-
era un conjunt de reformes polítiques i socials impulsat pel Partit Radical de Lerroux a Espanya, centrant-se en educació, drets laborals i descentralització administrativa.
-
era una proposta de normes polítiques i administratives per a regular l’autogovern d’una regió, especialment de Catalunya, establint les competències del govern regional i els drets dels ciutadans.
-
proposava una autonomia limitada per a les províncies catalanes, abans de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932 de la Generalitat.
-
regula la competència econòmica per evitar pràctiques abusives, monopolístiques o restriccions entre empreses, garantint un mercat més just i lliure.
-
quan la indústria tèxtil catalana va començar a perdre dinamisme per la competència internacional i la saturació del mercat interior.