-
Òrgan administratiu català que va tenir la voluntat de dotar Catalunya amb òrgans de govern propi i el 1914 es va constituir amb les mateixes funcions que les antigues diputacions. Va tenir tres presidents: Enric Prat de la Riba (fins a 1917), Josep Puig i Cadafalch (fins a 1923) i Alfons Sala (fins a 1925). En general, la mancomunitat va tenir dos objectius: crear infraestructures de serveis públics i administratius per potenciar l'economia i fomentar la llengua i cultura catalana.
-
Tots els sectors industrials van augmentar la seva producció i productivitat i el nombre de treballadors industrial es va triplicar, arribant a un nivell d'industrialització catalana cinc vegades major que a la resta d'Espanya.
-
Va descendir la mortalitat a l'hora que s'estabilitzava la natalitat. La mortalitat va baixar gràcies a millores en higiene, alimentació i la sanitat, allargant l'esperança de vida dràsticament.
-
Arran de la inestabilitat del govern de Madrid i les constants campanyes contra aquest que llençava la premsa, un grup de militars va decidir assaltar la seu de la revista "Cu-Cut!" i del periòdic "La Veu de Catalunya". El govern no va protestar davant aquesta injustícia, de fet, va elaborar la Llei de jurisdiccions (1906) que permetia als militars jutjar tot el que creien que era una ofensa cap a ells o capa la pàtria. -
Coalició feta per acabar amb la llei de jurisdiccions i defensar el catalanisme. Aplegava carlins, republicans federals o la Lliga. Només els partits lerrouxistes o dinàstics. -
La Setmana Tràgica (26 de juliol–2 d’agost de 1909) va ser una revolta popular a Barcelona contra l’enviament de reservistes a la guerra del Marroc. La protesta va iniciar-se amb una vaga general seguida de barricades, cremes de convents i edificis religiosos i enfrontaments violents. La repressió va ser molt dura, declarant l'estat de guerra, el qual va portar a molts empresonaments, morts i afusellaments, com per exemple Francesc Ferrer i Guàrdia. -
La fil·loxera va arribar a causa de fer un transport més ràpid, això va fer que aquests insectes que normalment morien en els vaixells, sobrevisquessin per poder arribar abans a terra. La fil·loxera en arribar a Espanya va acabar amb centenars de milers d'hectàrees autòctones. Això va portar a una conflictivitat entre els rabassaires i els propietaris, ja que, segons el contracte, si la vinya moria ja no podien utilitzar les terres. -
Partit republicà amb caracter moderat.
-
Entre el 1914 i el 1918 Espanya va exportar grans quantitats de productes per a la Primera Guerra Mundial, però hi va haver un gran descens d'exportacions agrícoles. L'augment de les exportacions va apujar els preus interiors, els quals no anaven paral·lels a la pujada dels salaris. Això va generar una gran pèrdua de poder adquisitiu generalitzada, desembocant en conflictes socials i reivindicacions sindicals. El final de la guerra i la caiguda de la demanda va provocar una forta crisi.
-
La crisi de 1917 a Espanya va ser el resultat de la coincidència de tres conflictes greus: el militar( amb les Juntes de Defensa;), el polític (amb l’Assemblea de Parlamentaris que reclamava reformes) i el social (amb una vaga general impulsada pels sindicats). Tot plegat va posar en evidència la debilitat del sistema de la Restauració i la incapacitat del govern per donar resposta a les demandes socials i polítiques.
-
14 governs diferents, alguns sent coalicions àmplies. Els governs no tenien suport per aprovar pressupostos i havien de recórrer a mesures excepcionals.
-
Agitació que exigia tenir un millor repartiment de teres, seguint l'exemple de la Revolució russa. Va tenir una gran rellevància a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura.
-
-
La derrota d’Annual va ser un greu desastre militar espanyol al Marroc. Les tropes dirigides pel general Silvestre van avançar sense prou defenses i van ser derrotades per les forces marroquines amb facilitat. La retirada es va convertir en una desfeta amb milers de morts. L’impacte polític i social a Espanya va ser enorme i va accentuar la crisi del sistema de la Restauració. -
El Directori Militar va ser la primera etapa de la dictadura de Primo de Rivera. El govern, format només per militars, va suspendre la Constitució, dissoldre les Corts i limitar llibertats per restaurar l’ordre social i polític. També va intentar solucionar el conflicte del Marroc, culminat amb el desembarcament d’Alhucemas.
-
La política econòmica de la dictadura de Primo de Rivera es va basar en la intervenció de l’Estat i el proteccionisme. Es van impulsar grans obres públiques, com carreteres i infraestructures, i es van crear monopolis com CAMPSA. Inicialment hi hagué creixement econòmic, però l’endeutament, la inflació i la crisi internacional van afeblir el sistema i van contribuir a la caiguda del règim.
-
Cop d'estat fet per Primo de Rivera, el qual no va tenir pràcticament resistència. Va anunciar que acabaria amb el caciquisme i la corrupció, acabaria amb la conflictivitat obrera i garantiria una unitat nacional davant el catalanisme. Ho van acceptar l'alta burgesia, una part de les classes mitjanes, el rei, el seu entorn polític i una gran part de l'exèrcit.
-
El Directori Civil va ser la segona etapa de la dictadura de Primo de Rivera. Va substituir el govern militar per civils per institucionalitzar el règim i donar-li més estabilitat. Es van impulsar obres públiques i reformes econòmiques, però es van mantenir la manca de llibertats i el control polític. L’oposició creixent i la crisi econòmica van provocar la dimissió de Primo de Rivera el 1930.
-
Un acord per posar fi a la monarquia el qual es van afegir socialistes, republicans i nacionalistes catalans. A més a més, els signants reconeixerien el dret de la determinació a Catalunya, País Basc i Galícia quan es formés un nou govern. -
Primo de Rivera va presentar la seva dimissió quan va perdre tot el suport pel descontentament social i l'increment de l'atur a causa del crack del 29. El rei va acceptar la dimissió i va posar com a cap de govern el general Berenguer.
-
Presidida per Niceto Alcalá-Zamora. El rei va marxar per exiliar-se.