Download

EIX CRONOLÒGIC TEMA 9-11

  • Period: to

    LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ I LA SEGONA REPÙBLICA (1898–1936)

  • Desastre del 98

    Desastre del 98

    Fet: Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines després de la guerra amb Estats Units.
    Explicació: Aquest fracàs colonial va suposar una commoció nacional, coneguda com el “Desastre del 98”. Va evidenciar la decadència d’Espanya com a potència i va obrir un debat sobre la necessitat de regeneració política i moral. Va marcar l’inici de la crisi del sistema de la Restauració.
  • Govern de Francisco Silvela

    Govern de Francisco Silvela

    Fet: Silvela, conservador, intenta un programa regeneracionista.
    Explicació: Va impulsar mesures com la descentralització administrativa i nous impostos per pagar el deute de la guerra de Cuba. Això va provocar el Tancament de Caixes a Catalunya, una rebel·lió fiscal de les elits econòmiques catalanes que va trencar la seva relació amb els partits dinàstics.
  • Alfons XIII arriba al tron

    Alfons XIII arriba al tron

    Fet: Alfons XIII és declarat major d’edat i assumeix la corona als 16 anys.
    Explicació: El seu regnat comença en plena crisi del sistema. Els partits dinàstics (conservadors i liberals) intenten reformes per renovar el règim, però les tensions socials i polítiques aniran augmentant.
  • Llei de Jurisdiccions

    Fet: Llei que permet als militars jutjar delictes contra la unitat d’Espanya o l’exèrcit.
    Explicació: Considerada un atac a les llibertats civils i a Catalunya, va provocar la reacció de les forces catalanistes i la creació de Solidaritat Catalana (1906), una coalició amplia per defensar els drets de Catalunya.
  • Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana

    Fet: Coalició de partits catalans (excepte dinàstics i lerrouxistes).
    Explicació: Va obtenir un gran triomf electoral el 1907 amb el Programa del Tívoli, que demanava l’autogovern i la derogació de la Llei de Jurisdiccions. Va representar un intent unitari del catalanisme polític.
  • Setmana Tràgica de Barcelona

    Setmana Tràgica de Barcelona

    Fet: Revolta popular a Barcelona contra la mobilització per la guerra del Marroc.
    Explicació: La crida a reservistes per a la guerra del Marroc va desencadenar una vaga general i una revolta amb forts components antimilitaristes i anticlericals. La repressió posterior va ser dura (execucions, consells de guerra) i va provocar la caiguda del govern de Maura.
  • Creació de la CNT

    Fet: Fundació de la Confederació Nacional del Treball.
    Explicació: Sindicat d’orientació anarcosindicalista que defensava la lluita revolucionària, l’apoliticisme i la vaga general com a mètode. Va créixer ràpidament, especialment a Catalunya i Andalusia.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Fet: Es constitueix la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba.
    Explicació: Va ser una institució administrativa que agrupava les quatre diputacions catalanes. Tot i les seves limitacions (sense poder legislatiu), va impulsar importants reformes culturals, educatives i d’infraestructures.
  • Crisi de 1917

    Crisi de 1917

    Fet: Conjunt de tres crisis simultànies: militar, política i social.
    Explicació: Protesta militar: Les Juntes de Defensa exigeixen millores salarials i reformes. Crisi política: L’Assemblea de Parlamentaris a Barcelona demana reformes i descentralització. Vaga general revolucionària: CNT i UGT criden a una vaga general amb caràcter polític.
    El govern respon amb repressió i llei marcial. El sistema queda molt debilitat.
  • Desastre d’Annual

    Fet: Derrota espanyola al Marroc, amb milers de morts.
    Explicació: Va evidenciar la mala gestió militar i política de la guerra del Marroc. El Expedient Picasso va investigar les responsabilitats i va implicar indirectament el rei Alfons XIII, afeblint encara més la monarquia.
  • Cop d’Estat de Primo de Rivera

    Cop d’Estat de Primo de Rivera

    Fet: El general Primo de Rivera instaura una dictadura militar.
    Explicació: Justificat per la crisi política, el pistolerisme a Barcelona i el perill de ruptura d’Espanya. Es suspèn la Constitució, es dissolen els partits i s’imposa un Directori Militar.
  • Desembarcament d’Alhucemas

    Desembarcament d’Alhucemas

    Fet: Operació militar conjunta hispano-francesa al Marroc.
    Explicació: Èxit militar que va permetre el control del protectorat espanyol al Marroc. Va ser un dels pocs èxits de la dictadura.
  • Ocupació completa del Marroc

    Fet: Finalitza la pacificació del protectorat espanyol al Marroc.
    Explicació: Es dona per acabada la campanya militar, però el cost en vides i recursos havia estat molt elevat.
  • Dimissió de Primo de Rivera

    Fet: El dictador dimiteix després de perdre el suport del rei i de l’exèrcit.
    Explicació: La crisi econòmica, el malestar social i la manca de suport polític van provocar la seva caiguda. El rei nomena el general Berenguer per a la “Dictablanda”, un intent de retorn controlat a la normalitat constitucional.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República

    Fet: Després de les eleccions municipals, es proclama la República el 14 d’abril.
    Explicació: Les eleccions van ser interpretades com un plebiscit contra la monarquia. El rei Alfons XIII marxa a l’exili i s’inicia un nou règim democràtic.
  • Incendis de convents

    Incendis de convents

    Fet: Onada de violència anticlerical amb crema d'esglésies i convents a Madrid i altres ciutats.
    Explicació: Refleja les fortes tensions entre el nou Estat laic i l'Església catòlica, que s'oposa a les reformes republicanes.
  • Eleccions a Corts Constituents

    Fet: Victòria aclaparadora de la coalició republicano-socialista.
    Explicació: Les noves Corts reben l'encàrrec de redactar una constitució que reflecteixi els principis democràtics i reformistes del nou règim.
  • Aprovació de la Constitució republicana

    Aprovació de la Constitució republicana

    Fet: Les Corts aproven la nova Constitució.
    Explicació: Defineix Espanya com una "República democràtica de treballadors", estableix el vot femení, la laïcitat de l'Estat, l'autonomia regional i una àmplia declaració de drets socials.
  • Intent de cop d'estat (Sanjurjada)

    Intent de cop d'estat (Sanjurjada)

    Fet: El general José Sanjurjo lidera un aixecament militar a Sevilla.
    Explicació: El cop, ràpidament controlat, reflecteix l'oposició de sectors de l'exèrcit i la dreta als canvis republicans. Sanjurjo és condemnat a mort (pena commutada posteriorment).
  • Aprovació de l'Estatut de Catalunya

    Aprovació de l'Estatut de Catalunya

    Fet: Les Corts aproven l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Estatut de Núria).
    Explicació: Catalunya recupera la seva autonomia política amb la restauració de la Generalitat, presidida per Francesc Macià. L'Estatut concedeix competències en educació, cultura, ordre públic i obres públiques.
  • Fundació de la CEDA i Falange Espanyola

    Fet: Es creen la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), de Gil Robles, i Falange Espanyola, de José Antonio Primo de Rivera.
    Explicació: La dreta espanyola es reorganitza: la CEDA aglutina el catolicisme polític conservador, mentre Falange promou un feixisme d'estil italià.
  • Eleccions generals. Inici del Bienni Negre

    Fet: Victòria electoral de la dreta (CEDA i Partit Radical).
    Explicació: S'inicia el "Bienni Negre" o conservador. Els nous governs paralitzen o inverteixen les reformes del primer bienni (agrària, religiosa, militar).
  • Revolució d'Octubre

    Revolució d'Octubre

    Fet: Insurrecció general obrera i secessionista catalana en resposta a l'entrada de la CEDA al govern.
    Explicació: A Astúries, la revolució és especialment forta i reprimida amb duresa per l'exèrcit (dirigit per Franco). A Catalunya, Lluís Companys proclama l'Estat Català, fet que porta a la suspensió de l'autonomia i el seu empresonament.
  • Victòria del Front Popular

    Victòria del Front Popular

    Fet: La coalició d'esquerres Front Popular guanya les eleccions generals.
    Explicació: Es forma un nou govern republicà que repren les reformes del primer bienni (amnistia, reforma agrària, restabliment de l'autonomia catalana). L'ambient polític es radicalitza ràpidament.
  • Assassinat de Calvo Sotelo

    Assassinat de Calvo Sotelo

    Fet: L'extremista d'esquerres i guàrdia d'assalt assassina el líder monàrquic José Calvo Sotelo.
    Explicació: Aquest assassinat és l'esdeveniment detonant que utilitzen els conspiradors militars per justificar i accelerar el cop d'estat planejat.
  • Cop d'estat militar

    Cop d'estat militar

    Fet: S'inicia a Melilla i es propagà ràpidament per la península.
    Explicació: El fracàs parcial del cop per la resistència obrera i lleial en zones clau divideix Espanya en dos bàndols, donant inici a la Guerra Civil (1936-1939).