Teoria cèl·lular

  • Robert Hooke

    Robert Hooke
    Un dels seus assoliments més destacats va ser la seva observació i descripció de les cèl·lules en els teixits vegetals, cosa que el va portar a formular la teoria de la cèl·lula com a unitat bàsica de la vida.
  • Anton van Leeuwenhoek

    Anton van Leeuwenhoek
    A la teoria cel·lular es va arribar gràcies a una sèrie de descobriments científics que van estar lligats a la millora de la qualitat dels microscopis. Un dels aventurats en l'estudi del món microscòpic va ser aquest pioner científic. A la teoria cel·lular es va arribar gràcies a una sèrie de descobriments científics que van estar lligats a la millora de la qualitat dels microscopis, descobrint el que avui dia anomenem protozous y bactèries.
  • Robert Brown

    Robert Brown
    Es va donar a conèixer pels seus assoliments en el camp de la botànica. Se'l considera el pare de la teoria cel·lular, ja que mitjançant l'estudi de les plantes va descobrir el nucli cel·lular i el moviment de les cèl·lules, conegut com a moviment brownià, en el seu honor.
  • Schwann, Schleiden i Virchow

    Schwann, Schleiden i Virchow
    Les idees dels tres científics Schwann, Schleiden i Virchow van portar a la teoria cel·lular, que és una de les teories fonamentals que unifiquen tota la biologia. La teoria cel·lular estableix que: Tots els organismes estan fets d'una o més cèl·lules.
  • Jan Evangelista Purkinje

    Jan Evangelista Purkinje
    • Purkinje: El terme protoplasma, va ser utilitzat per primera vegada el 1838 pel fisiòleg txec Jan Evangelista Purkinje (1787-1869) al poc temps d'enunciar-se la teoria cel·lular. La paraula protoplasma significa en grec "el primer que es forma" i el va utilitzar per referir-se a la vida que existeix en un ou.
  • Ramón y Cajal

    Ramón y Cajal
    Ramón y Cajal va escriure la seva «Doctrina de la Neurona» : la teoria que les neurones eren cèl·lules cerebrals individuals, cosa que va fer que es donés compte de com aquestes cèl·lules cerebrals individuals envien i reben informació; això constitueix la base de la neurociència moderna.
  • Margulis

    Margulis
    La teoria endosimbiòtica de Margulis explica l'origen de les cèl·lules eucariotes mitjançant la fusió de cèl·lules procariotes en relacions simbiòtiques. Orgànuls com mitocòndries i cloroplasts eren bacteris lliures fagocitats per altres cèl·lules. En lloc de ser digerits, es va establir una simbiosi: els endosimbionts proporcionaven energia o fotosíntesi, i l'hoste oferia protecció. Amb el temps, part de l’ADN dels endosimbionts es va integrar al nucli de l'hoste, facilitant evo.Cèl. complexes.