La Renaixença

By Mar_13
  • Revolució Industrial

    Revolució Industrial
    Es va iniciar el 1750 a Anglaterra i va finalitzar cap al 1850. Més tard es va expandir per la resta d’Europa i els Estats Units.
    Va ser un procés de transformació que va canviar la humanitat creant la nova societat moderna. Es van substituir les feines manuals per màquines.
  • Period: to

    Precedents

  • Interès per la llengua catalana

    Interès per la llengua catalana
    Al segle XVIII algunes institucions i personalitats comencen a interessar-se per la història i per la llengua catalana. Així podríem parlar de la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (instituïda el 1752) que es proposa d'investigar el passat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana; de la “Junta de Comerç”, que va obtenir el seu reconeixement oficial el 1760 i que es proposà de redreçar el comerç català.
  • Creixement demogràfic

    Creixement demogràfic
    Al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica –la població augmenta més del doble entre 1718 i 1787- i també una extensió i intensificació en la producció agrícola, acompanyades d'una millora de les tècniques de conreu.
  • Primera història econòmica d’Europa

    Antoni de Capmany (1743-1813) és l’autor de la primera història econòmica publicada a Europa: "Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona" (Madrid, 1779-1792), obra que constitueix un precedent del posterior moviment de la Renaixença.
  • Regnat Ferran VII

    Regnat Ferran  VII
    Ferran VII va ser el rei que va regnar (1814-1819 i 1823-1833) quan va aparèixer la renaixença. El seu regnat es va veure interromput per la invasió napoleònica.
    Va anul·lar la Constitució de Cadis, va dissoldre les corts i la premsa lliure. Va intentar eliminar el constitucionalisme i restablir la monarquia absoluta.
  • Period: to

    Inicis

  • Oda a La Pàtria

    Oda a La Pàtria
    El poema de Bonaventura Carles Aribau publicat el 1833 és considerat com el punt de partida de la Renaixença.
  • Predomini de la poesia

    Predomini de la poesia
    Als inicis de la Renaixença el gènere literari que dominava era la poesia.
  • Joaquim Rubió i Ors

    Joaquim Rubió i Ors
    També conegut com Lo Gayté del Llobregat, publica el 1841 un recull de poesia. És considerat com el manifest de la Renaixença, ja que planteja reivindicacions literàries.
  • Period: to

    Consolidació

  • Intents normalització de la llengua

    Intents normalització de la llengua
    S’inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s’aconseguirà durant la Renaixença.
  • Diversificació dels gèneres literaris

    Diversificació dels gèneres literaris
    Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
  • Els Jocs Florals

    Van donar cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada per donar a conèixer escriptors.
  • Period: to

    Plenitud

  • Escriptors més importants

    Escriptors més importants
    Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
  • Edicions en català

    Edicions en català
    Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català.
  • Importància de la premsa periodistica

    Importància de la premsa periodistica
    En la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat consumisme.
  • Realisme i naturalisme

    Realisme i naturalisme
    El realisme com a moviment literari no es manifestà fins al decenni de 1880-90, quan la novel·la, gènere considerat el més apte per assolir la plena reproducció de la realitat, començava a arribar, escrita en català, a unes mínimes possibilitats d’autors, editors i públic.
  • Period: to

    Crisi

  • Aparició del Modernisme

    Aparició del Modernisme
    Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX,l’aparició del Modernisme suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.