Timeline 2nd term

  • El triomf del Front Popular

    El triomf del Front Popular

    Després de protestes, descontentament general i el cas de corrupció d'Alejandro Lerroux, es van convocar noves eleccions. El Front Popular, una coalició de partits d’esquerres (republicans, socialistes i comunistes), va guanyar les eleccions de febrer de 1936. La victòria va permetre alliberar els presos de les revoltes del 34, restaurar l’autonomia de Catalunya i reprendre reformes socials.
  • El cop d'estat

    El cop d'estat

    Del 17-18 de juliol de 1936, una part de l’exèrcit (liderada per Franco, Mola i Sanjurjo) va donar un cop d’estat. Aquest no va triomfar a tot el país i Espanya va quedar dividida en dos bàndols, republicans i sublevats. Es va internacionalitzar perquè Alemanya i Itàlia van ajudar militarment els sublevats, mentre que l'URSS i les Brigades Internacionals van donar suport als republicans. En canvi, França i Gran Bretanya van aplicar el comitè de no-intervenció.
  • Fets de Maig

    Fets de Maig

    Els Fets de Maig van tenir lloc entre el 3 i el 8 de maig de 1937 a Barcelona. Es van produir per les tensions internes dins del bàndol republicà sobre el control del poder i de l'ordre públic durant la Guerra Civil. Es van enfrontar les forces de la Generalitat i del Govern republicà, amb el suport del PSUC, la UGT i l'Estat Català, contra els anarquistes de la CNT-FAI, amb el suport del POUM.
  • Bombardeig de Gernika

    Bombardeig de Gernika

    El Bombardeig de Gernika va tenir com a objectiu desmoralitzar la població civil i destruir un símbol polític i cultural basc durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser dut a terme per l’aviació alemanya i la italiana, que eren aliades del bàndol franquista. Van anar en contra d'una població sota control de la República.
  • Guerra de l'Ebre

    Guerra de l'Ebre

    La Guerra de l’Ebre va començar el 25 de juliol de 1938 i va durar fins al 16 de novembre. Es va produir perquè la República va intentar canviar el curs de la Guerra Civil i frenar l'avenç dels sublevats, a més de guanyar suport internacional abans de la Segona Guerra Mundial. Es van enfrontar l'Exèrcit Popular de la República i l'Exèrcit franquista, amb el suport d'Alemanya i Itàlia.
  • Els Tretze Punts de Negrín

    Els Tretze Punts de Negrín

    Els Tretze Punts de Negrín van ser un programa polític del govern republicà, presentat per Juan Negrín, amb l'objectiu de posar fi a la Guerra Civil mitjançant una pau negociada i defensar la independència, la democràcia i les llibertats a Espanya. Eren dirigits al bàndol soblevat i a la comunitat internacional.
  • Acaba la Guerra Civil

    Acaba la Guerra Civil

    La Guerra Civil Espanyola va finalitzar oficialment l’1 d’abril de 1939, amb l’últim comunicat de guerra signat per Franco a Burgos, declarant la victòria del bàndol sublevat. Va guanyar a causa de la caiguda de Catalunya el febrer de 1939 i la captura de Madrid el 28 de març, donant inici a la dictadura franquista i a la repressió.
  • Period: to

    El franquisme

    El franquisme va ser una dictadura autoritària dirigida per Francisco Franco (1939‑1975), caracteritzada per la concentració de poder, repressió i estreta relació amb l'Església. Econòmicament, entre 1939 i 1959 l'autarquia va provocar un estancament, escassetat i endarreriment industrial. A partir del Pla d'Estabilització de 1959, Espanya va obrir l'economia, va reduir la intervenció estatal i va experimentar un creixement industrial i turístic, conegut com creixement econòmic.
  • Reunió d'Hendaia

    Reunió d'Hendaia

    El 23 d'octubre del 1940 es va celebrar la reunió d'Hendaia entre Francisco Franco i Adolf Hitler. Hitler va intentar convèncer Espanya perquè entrés a la Segona Guerra Mundial amb Alemanya, però Franco va exigir moltes compensacions econòmiques, militars i territorials l'Àfrica. Alemanya va considerar excessives les demandes d'Espanya i no es va arribar a cap acord, i per això Espanya va mantenir la seva posició de no-bel·ligerància durant el conflicte.
  • Afusallament de Lluís Companys

    Afusallament de Lluís Companys

    Lluís Companys va ser president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República.
    Després d’exiliar-se a França, va ser detingut per la Gestapo i lliurat al règim franquista, que el va jutjar sense garanties.
    Va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc, convertint-se en un símbol de la repressió franquista.
  • Reunió de Bordighera

    Reunió de Bordighera

    El 12 de febrer de 1941 va tenir lloc la reunió de Bordighera entre Franco i Mussolini a Bordighera. En aquesta trobada, Mussolini va intentar convèncer Espanya perquè entrés a la Segona Guerra Mundial al costat de les potències de l'Eix. Franco es va mantenir cautelós, ja que estava en una situació difícil econòmicament i militarment després de la Guerra Civil, i va tornar a exigir importants compensacions. La reunió va acabar sense un pacte, i Espanya va continuar en la no-bel·ligerància.
  • Enviada División Azul

    Enviada División Azul

    La Divisió Blava van ser uns voluntaris espanyols enviará per Franco per lluitar amb l'Alemanya nazi contra l'URSS (1941-1943). Van participar en les batalles a Leningrad i la batalla de Krasny Bor, patint un fred extrem i moltes baixes. Es van retirar per pressió dels seus aliats, i els supervivents capturats no van tornar de Rússia fins al 1954.
  • Invasió de la Vall d’Aran

    Invasió de la Vall d’Aran

    L'any 1944, un grup de maquis republicans van intentar entrar a Espanya per la Vall d'Aran des de França, amb l'objectiu de continuar la lluita contra Franco i provocar un aixecament contra el règim franquista. L’operació va fracassar perquè l’exèrcit franquista ja estava preparat, i els maquis van haver de retirar-se. Va ser un dels últims intents dels republicans després de la Guerra Civil.
  • Llei de Successió

    Llei de Successió

    L'any 1947, Francisco Franco va aprovar la Llei de Successió, que convertia Espanya en un regne, deixant a Franco el poder absolut mentre designava qui seria el seu successor. Això assegurava la continuïtat del règim franquista després de la seva mort i permetia preparar el retorn de la monarquia.
  • Vaga dels tramvies de Barcelona.

    Vaga dels tramvies de Barcelona.

    L'any 1951 va ser a Barcelona la vaga dels tramvies, una protesta molt gran contra l'augment del preu del bitllet i les condicions laborals dels treballadors. La ciutadania va organitzar talls de trànsit i protestes als tramvies, sent unes de les primeres mobilitzacions contra el règim de Franco després de la Guerra Civil. La vaga va tenir molta repercussió i va demostrar el descontentament de la població amb les autoritats franquistes.
  • Pactes amb Estats Units i la Santa Seu

    Pactes amb Estats Units i la Santa Seu

    A l'any 1953, Franco va signar dos acords importants que van millorar la posició d’Espanya internacionalment. Amb els Estats Units, va establir bases militars a canvi d’ajuda econòmica i militar, i amb la Santa Seu (Vaticà) va acordar que el catolicisme seria la religió oficial i millorar el paper de l’Església al país. Aquests pactes van donar més suport a Franco i Espanya va començar a ser reconeguda després de molts anys d'aïllament.
  • Entrada d'Espanya a l'ONU

    Entrada d'Espanya a l'ONU

    L’any 1955, Espanya va entrar a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Això va marcar un gran canvi, ja que Espanya deixava enrere el seu aïllament internacional després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, i el règim de Franco començava a guanyar reconeixement mundialment.
  • Independència del Protectorat del Marroc.

    Independència del Protectorat del Marroc.

    L’any 1956, el Protectorat del Marroc va aconseguir la seva independència, posant fi al control que Espanya i França tenien sobre el territori. Això va obligar el règim de Francisco Franco a retirar-se i ajustar les seves relacions amb el Marroc, perdent una part important dels seus territoris al nord d'Àfrica.
  • Pla d’Estabilització.

    Pla d’Estabilització.

    L’any 1959, el govern de Francisco Franco va posar en marxa el Pla d’Estabilització, un conjunt de mesures econòmiques per frenar la inflació, obrir Espanya al comerç exterior i aconseguir inversions estrangeres. Aquest pla va marcar l’inici del desenvolupament econòmic dels anys seixanta, i va modernitzar l'economia després de dècades de crisi i autarquia.
  • Llei Orgànica de l’Estat.

    Llei Orgànica de l’Estat.

    La Llei de Successió de 1947 va ser una norma fonamental del franquisme que reestructurava el règim com un regne, separant formalment els càrrecs de Cap de l’Estat i Cap de Govern, i preparant la successió mentre Franco mantenia el control absolut sobre Espanya. Va ser aprovada pel referèndum del 6 de juliol de 1947.
  • Independència de Guinea Equatorial.

    Independència de Guinea Equatorial.

    L'Estat espanyol havia creat la regió autònoma de Guinea Equatorial el 1963, però la pressió internacional i els moviments d'alliberament africans van accelerar el procés de descolonització. Encara que va passar a ser una independència, els primers anys de la nova república van tenir una forta inestabilitat política, on després va arribar la dictadura de Macías Nguema.
  • Joan Carles I com a successor de Franco.

    Joan Carles I com a successor de Franco.

    L’any 1969, Joan Carles I va ser nomenat successor de Franco com a cap d’Estat. Això significava que, després de la mort de Franco, la monarquia tornaria a Espanya amb Joan Carles I com a rei. Així Franco es va assegurar la continuïtat del règim.
  • Cessió d’Ifni al Marroc

    Cessió d’Ifni al Marroc

    L’any 1969, Espanya va cedir el territori d’Ifni al Marroc, posant fi a dècades de control colonial. La cessió va ser el resultat de la pressió internacional de l’ONU per la descolonització i de les seqüeles de la Guerra d’Ifni (1957-1958). Després del conflicte, Espanya només controlava la capital, Sidi Ifni, mentre que la resta del territori havia passat a mans del Marroc des de 1958, assegurant així el domini del Marroc sobre la regió i reduint el domini d'Espanya al nord d’Àfrica.
  • Assassinat de Carrero Blanco

    Assassinat de Carrero Blanco

    L’any 1973, Luis Carrero Blanco, molt proper a Francisco Franco, va ser assassinat a Madrid per la banda terrorista ETA amb un cotxe bomba. La seva mort va agitar el règim franquista, ja que Carrero Blanco era considerat el successor natural de Franco, i va generar una gran crisi política dins del govern.
  • Crisi del petroli

    Crisi del petroli

    L’any 1973, el món va patir la crisi del petroli, provocada per un augment molt elevat dels preus del cru per part dels països de l’OPEP. Aquesta crisi va afectar també Espanya, provocant inflació, escassetat d’energia i augment del cost de vida, i posant encara més pressió sobre l’economia del règim de Franco.
  • Execució de Salvador Puig Antich

    Execució de Salvador Puig Antich

    Salvador Puig Antich, militant anarquista i antifranquista, va ser executat al garrot vil el 2 de març de 1974 a la Presó Model de Barcelona als 25 anys. Va ser l'últim pres executat pel règim franquista, convertint-se en un símbol de la repressió a causa d'una sentència d'un tribunal militar per la mort d'un policia.
  • Mort de Franco

    Mort de Franco

    El 20 de novembre de 1975, va morir Francisco Franco després de gairebé quaranta anys al poder. Amb la seva mort, va començar la transició cap a la monarquia parlamentària, amb Joan Carles I com a rei i successor, obrint una nova etapa política a Espanya.
  • Marxa Verda

    Marxa Verda

    L’any 1975, durant la Marxa Verda, milers de civils marroquins van entrar al Sàhara Occidental pressionant Espanya per abandonar el territori. Com a resultat, Espanya va signar els Acords de Madrid, cedint l’administració del Sàhara al Marroc i a Mauritània sense consultar la població local. Aquesta decisió va provocar el conflicte amb el Front Polisario, que lluita per la independència sahrauí, i va obligar milers de sahrauís a exiliar-se a Algèria, on molts encara viuen avui.
  • Josep Tarradellas torna de l'exili

    Josep Tarradellas torna de l'exili

    El 23 d’octubre de 1977, Josep Tarradellas va tornar a Barcelona després de 38 anys d’exili, restaurant la Generalitat de Catalunya. La seva arribada, acordada amb Adolfo Suárez i el rei Joan Carles I, va marcar l’inici d’un govern provisional fins a les primeres eleccions catalanes de 1980.
  • Pactes de la Moncloa

    Pactes de la Moncloa

    El 25 d’octubre de 1977, al Palau de la Moncloa, es van signar els Pactes de la Moncloa entre el govern d’Adolfo Suárez, els principals partits polítics, les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres. L’objectiu era estabilitzar la transició a la democràcia i aplicar mesures econòmiques per contenir la forta inflació, que arribava al 47%, garantint així un procés polític i social més segur.
  • Primeres eleccions democràtiques

    Primeres eleccions democràtiques

    Les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura es van celebrar l’15 de juny de 1977 a Espanya. Van marcar el retorn de la participació ciutadana en el govern i van permetre formar un Parlament constituent, encarregat de redactar la Constitució de 1978, clau per consolidar la nova democràcia. Aquestes eleccions les va guanyar la UCD, amb Adolfo Suárez com a president.
  • Aprovació de la Constitució

    Aprovació de la Constitució

    El 6 de desembre de 1978, els ciutadans d'Espanya van aprovar per referèndum la Constitució, que establia una monarquia parlamentària, drets i llibertats civils i l’autonomia de les regions. Aquesta Constitució va marcar el final de la dictadura de Francisco Franco i va ser la base de la democràcia moderna a Espanya.
  • Jordi Pujol guanya les eleccions

    Jordi Pujol guanya les eleccions

    L’any 1980, Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya com a candidat de Convergència i Unió (CiU). La seva victòria va permetre formar el primer Govern de la Generalitat restaurada després de la dictadura franquista, iniciant un període de consolidació de l’autonomia catalana i de desenvolupament polític, econòmic i cultural de la regió.
  • Cop d’Estat 23-F

    Cop d’Estat 23-F

    El 23 de febrer de 1981, un grup de militars liderat pel tenent coronel Antonio Tejero va intentar donar un cop d’Estat a Espanya ocupant el Congrés dels Diputats durant la sessió d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. El cop va fracassar gràcies a la fermesa del rei Joan Carles I, que va defensar la democràcia, i al suport de militars. Aquest esdeveniment, conegut com el 23-F, va consolidar la democràcia espanyola.
  • Integració a l’estructura militar de l’OTAN

    Integració a l’estructura militar de l’OTAN

    L’any 1982, Espanya es va integrar a l’estructura militar de l’OTAN, després d’haver-se unit a l’aliança el 1982 com a membre polític. Aquesta decisió va permetre a Espanya participar activament en la defensa col·lectiva i en la planificació militar de l’OTAN, reforçant la seva seguretat i el seu vincle amb les democràcies europees i atlàntiques després de la dictadura franquista.
  • Ingrés a la CEE (futura UE)

    Ingrés a la CEE (futura UE)

    L’any 1986, Espanya va ingressar a la CEE (Comunitat Econòmica Europea), l’organització que més tard es convertiria en la Unió Europea (UE). Aquesta incorporació va suposar una major integració econòmica i política a Europa, facilitant el comerç, l’arribada d’inversions estrangeres i la modernització de l’economia espanyola després de la transició democràtica.
  • Jocs Olímpics de Barcelona

    Jocs Olímpics de Barcelona

    L’any 1992, Barcelona va acollir els Jocs Olímpics, un esdeveniment que va transformar la ciutat i va posar Espanya al centre de l’atenció internacional. Els jocs van impulsar infraestructures modernes, turisme i desenvolupament urbà, i van reforçar la imatge de Barcelona com a ciutat global després de la transició democràtica.