-
Carles II mor sense descendència. -
Corona d'Aragó estava a favor de Carles d'Hasburg, però Espanya vol que sigui Felip V, borbó, qui regni el país. -
Neix la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria d'estats alemanys -
A Catalunya es signa el Pacte de Gènova, el qual dona suport a la causa austriacista. -
Pau entre els països enfrontats, però a canvi de concessions importants a Àustria i a la Gran Bretanya. -
Barcelona va seguir amb les revoltes després de la Pau d'Utrecht, el 23 de juliol del 17014 va començar el setge de barcelona, i al dia 11 de setembre les tropes felipistes comandades pel duc Berwick van iniciar l'ofensiva final. Els defensors de la ciutat van combatre aferrissadament, però al final van assumir la responsabilitat de la rendició. -
Victòria borbònica contra l'exèrcit austriacista a la batalla d'Almansa. Felip V comença a escriure els Decrets de Nova Planta (1707). Felip V, com a càstig, escriu aquests decrets en contra de Catalunya. Aboleix les Corts dels diferents regnes de la Corona d'Aragó i suprimeix el Consell d'Aragó. -
Amb decret de Nova Planta, Felip V proiveix el catalài tanca totes les universitats catalanes, el que provoca que obrin una de nova, l'universitat de Cevera. -
Va mantenir Espanya neutral en guerres europees. Va impulsar reformes administratives i econòmiques amb ministres com el marquès de l’Ensenada i Carvajal i Lancaster. Període de creixement econòmic i demogràfic. -
Gran enquesta nacional per saber quanta riquesa hi havia a Castella i fer un impost únic proporcional (Única Contribució). Es van omplir més de 20.000 respostes, però el projecte va fracassar per l’oposició de nobles i clergat.
-
Carles III acaba amb les restriccions medievals al comerç interior de blat i cereals: ja es pot vendre i transportar lliurement dins d’Espanya. Pretén abaixar el preu del pa, però provoca especulació i carestia → un dels detonants del Motí d’Esquilache del 1766.
-
Revolta popular a Madrid contra el ministre italià Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache (Carles III). Motiu aparent: prohibició de capa llarga i barret de tres pics. Motiu real: carestia i antipatia als ministres estrangers. Carles III va haver de destituir Esquilache i acceptar algunes demandes populars. -
Carles III, assessorat per Campomanes i Aranda, va expulsar la Companyia de Jesús de tots els dominis espanyols (uns 6.000 jesuïtes). Acusats de conspirar (motí d’Esquilache) i de ser un “Estat dins l’Estat”. Els seus béns van ser confiscats. -
S’acaba el monopoli de Cadis i Sevilla. 13 ports peninsulars (Barcelona, València, Màlaga, etc.) poden comerciar directament amb les colònies. Gran impuls al comerç i a la burgesia catalana i basca.
-
Manuel Godoy, jove guàrdia de corps, esdevé favorit de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma. El 1792 és nomenat primer ministre amb només 25 anys. Dominarribarà a ser “Príncep de la Pau” després de la guerra contra França. -
Els treballs manuals (sabaters, ferrers…) deixen de ser considerats “viles i baixos” i ja no impedeixen accedir a la noblesa o càrrecs públics.
-
Rei dèbil dominat per Godoy i la reina Maria Lluïsa. Període de guerres amb França i Anglaterra que arruïnaran Espanya. -
Guerra contra la França revolucionària (després de l’execució de Lluís XVI). Espanya perd i Portugal perden i signen la Pau de Basilea (Godoy rep el títol de “Príncep de la Pau”). -
Derrota total de la flota hispano-francesa contra Nelson. Espanya perd el control dels mars i el comerç amb Amèrica es col·lapsa. -
Acord secret Godoy-Napoleó: França i Espanya envairan Portugal juntes i la dividiran. A canvi, Napoleó permet l’entrada massiva de tropes franceses a Espanya… que després no sortiran. -
Alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid. Guerres i guerrilles contra Napoleó. Josep Bonaparte rei imposat. -
Les Corts es reuneixen a Cadis (únic lloc lliure). Hi ha diputats liberals i absolutistes.
-
Primera constitució espanyola (“la Pepa”). Sobirania nacional, sufragi masculí indirecte, divisió de poders, abolició del règim senyorial i Inquisició. -
Napoleó reconeix Ferran VII com a rei a canvi que Espanya surti de la guerra. -
Ferran VII torna i, amb el Manifest dels Perses, deroga la Constitució de 1812 i restaura l’absolutisme. -
El comandant Riego es pronuncia a Cabezas de San Juan exigint la Constitució de 1812. Trienni Liberal (1820-1823). -
Partides absolutistes (com les de Catalunya i Navarra) contra el govern liberal.
-
Exèrcit francès enviat per la Santa Aliança restaura l’absolutisme de Ferran VII. -
Alçament ultrabsolutista a Catalunya contra Ferran VII per considerar-lo massa “tolerant” amb liberals. -
Neix la filla de Ferran VII -
Guerra civil: isabelins (liberals, amb regenta Maria Cristina) contra carlins (absolutistes, amb pretendent Carles Maria Isidre). -
Ferran VII aboleix la Llei Sàlica (Pragmàtica Sanció) perquè pugui regnar la seva filla Isabel. -
La primera màquina de vapor funcional es va instal·lar a les mines d’Almadén (Ciutat Real) per bombejar aigua. -
Carta atorgada per Maria Cristina, molt conservadora, només convoca unes “Corts” consultives. -
Motins de sergents a la Granja de San Ildefonso obliguen la regenta a restaurar la Constitució de 1812 i després la de 1837. -
Sobirania nacional, sufragi censatari ampli, milícia nacional, etc.
-
Béns del clergat regular (monestirs) s’expropiïen i es venien en subhasta pública per pagar el deute de la guerra carlina. -
Fi dels drets feudals, Inquisició, gremis, delme, etc.
-
Gran part de la terra passa a mans de burgesos i nobles que la compren en subhasta; molts pagesos es queden sense accés a terres comunals i es converteixen en jornalers. -
Durant el Sexenni, gran reducció de drets duaners → crisi de la indústria catalana.
-
El general Espartero (regent) bombardeja la ciutat per sufocar revoltes progressistes i obreres. -
Sufragi molt restringit, sobirania compartida rei-Corts, poder fort del monarca. -
Primera línia peninsular. -
Escissió progressista més radical (sufragi universal, drets socials).
-
Pronunciament d’O’Donnell + revolta popular → Bienni Progressista (1854-1856). -
Partit de centre dret liderat per O’Donnell.
-
Gran impuls a la construcció de vies amb capital estranger.
-
Vaga tèxtil a Catalunya contra les selfactines (màquines que substituïen treballadors). -
Guerra civil americana talla el subministrament de cotó → crisi de la indústria tèxtil catalana. -
Crac ferroviari i financer → caiguda d’Isabel II.
-
Primeres de la història d’Espanya. -
Pronunciament de Prim i Serrano + alçament popular → Isabel II fuig a França. -
Junta republicana-federal dirigida per obrers i burgesos radicals. -
Revolució coneguda com “La Gloriosa”. Pronunciament de l’armada a Cadis (almiralls Topete i Serrano + general Prim). Isabel II, que era a Sant Sebastià, fuig a França el 30 de setembre. Fi del seu regnat de 35 anys. -
Alçaments federalistes a Andalusia, València, Catalunya…
-
Aranzel Figuerola → gran oposició catalana.
-
La més avançada: sufragi universal masculí, llibertats plenes, monarquia democràtica.
-
El general Prim, president del govern, és assassinat al carrer del Turco de Madrid. -
Rei elegit per les Corts. Intenta ser constitucional però té oposició carlina, republicana, alfonsina i republicana. -
Revoltes republicanes “intransigents” a Andalusia i València.
-
Quatre presidents en 11 mesos (Figueras, Pi i Margall, Salmerón, Castelar). Revolta cantonal (Cartagena, Sevilla, Cadis…).
-
Les Corts proclamen la República per 258 vots a 32. -
Cansat de la inestabilitat, renuncia: “¡Ah, Spagna, Spagna!”. -
Proclama Alfons XII rei → fi del Sexenni i inici de la Restauració borbònica.
-
Derrota contra EUA, persua de Puerto Rico, Cuba, Filipines, i Guam. Crisi política i moral a Espanya -
Guerra hispano-estatunidenca → Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. “El Desastre del 98”.
-
Guerra hispano-estatunidenca (abril-desembre 1898). Derrotes a Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba. Tractat de París (10 desembre 1898): Espanya perd Cuba (independència formal sota tutela USA), Puerto Rico, Filipines i Guam. Es venen les últimes illes del Pacífic a Alemanya el 1899. Espanya deixa de ser potència colonial.