-
Carles IV es va unir a la coalició internacional que lluitava contra França. Tanmateix les tropes espanyoles van ser vençudes per l'exèrcit de la Convenció Francesa (1793-1795)
-
(Imatge sobre les tropes espanyoles en contra de França, on van els espanyoles van ser vençuts per l'exercit de la convenció françesa) -
FASE I: Resistència popular 1808
Grups de patriotes van otganitzar guerilles contra els françesos. L'exèrcit francès va ser derrotat a Bailèn. I va fugit de Madrid. FASE II: Ofensives franceses (1808-1812)
Napoleó va ocupar la major part del territori espanyol. Ciutats com Girona o Saragossa no es van rendir i van patir setges molt llargs. FASE III: Victòria angloespanyola (1812-1814)
Napoleó es va retirar a Russia i, amb ajuda del Wellington, els espanyols van vencer els francesos. -
Tractat de Fontainebleau va permetre el pas de tropes franceses per Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics. -
La població espanyola estava indignada pel fet que les tropes napoleoniques s’haguessin establert de forma permanent (Motí d’Aranjuez) -
La nova cambra es va ergir en represtentació de la nació espanyola i va redactar una Constitució, aprovada al 1812 que va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí i amplia declaració de drets. N'hi va haver-hi una promulgació a Cadis de la Constitcio del 19 de març del 1812, dia de Sant Josep, data per la qual és coneguda com "la Pepa" -
El Tractat de Valençay es va signar perquè Napoleó, afeblit per les derrotes militars va reconeixer la derrota i volia acabar la guerra a Espanya, sense consultar les Corts de Cadis. -
Amb la càrrega dels mamelucs, Francisco de Goya plasma alguna cosa més que el succés que, oficialment va desencadenar l'inici de La Guerrra del Francès. -
Ferran VII, dit el desitjat, va arribar a Espanya. -
Ferran VII, covençut de la debilitat dels liberals, va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució i va governar com un monarca absolut durant sis anys. Era el retorn de l'Antic Règim, que va comportar dues conseqüències: Una tornada al passat i un fre al futur.
-
Amb el suport dels sectors més liberals de l'exèrcit, els opositors van organitzar múltiples pronuncuaments (Espoz i Mina el 1814, Porlier el 1815, Lacy i Torrijos el 1817) per forçar al rei a acatar la Constitució. Tots van fracassar, van ser reprimits i els dirigent o els que van col·laborar, executats o empresonats
-
El 1820 va triomfar el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). El van obligar a jurar la Constitució de Cadis i, aixi es van recuperar aquelles llibertats perdudes. Durant el Trienni Liberal ni hi va haver-hi dues formes d'entendre el liberalisme: Liberals moderals i Liberals exaltats
-
Les diferències es van concloure amb l'intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit de voluntaris francesos que, comandat pel duc d'Angulema, va reposar Ferran VII com a rei absolut -
Després del Trienni Liberal, Ferran VII va recobrar els seus poders absoluts i la senda de l'Antic Règim, també els governs van haver de superar diversos problemes que van erosionar la monarquia com: Una greu crisi econòmica (per la guerra contra els francesos), una guerra colonial (pel malestar de la burgesia criolla americana) i un conflicte succesori ( com que no havia tingut fills barons, el rei va veure compromesa la seva successió per la llei sàlica.
-
Davant de la situació de le dècada ominosa, el monarca va optar el 1830 per fer pública la "Pragmàtica Sanció", que permitia que la seva nounada filla Isabel, pogués heretar la Corona enfront del seu aspirant legal, el germà del rei, Carles Maria Isidre. Va sorgir una fractura entre: absolutistes o carlins (que eren partidaris del germà del rei i de les tradicions i de la monarquia absoluta) i els liberals o isabelins (que tenien una posició més progressista, volien una monarquia parlamentaria.) -
Amb la mort de Ferran VII, Isabel II és proclamada reina amb només tres anys. A causa de la seva minoria d’edat, la seva mare, Maria Cristina, assumeix la regència. Aquest mateix any comença la Primera Guerra Carlina, ja que Carles no accepta la successió. -
-
Va ser una Guerra civil entre carlins (els defensors de l’absolutisme i de Carles) i isabelins (els liberals). El conflicte finalitza amb la victòria dels isabelins i la signatura de la pau mitjançant l’Abraçada de Vergara (1839) entre Espartero i Maroto.
-
Basicament es duen a terme expropiacions i vendes de les propietats eclesiàstiques com a proposit de reduir el dèficit d’Hisenda i consolidar el liberalisme.
-
Les protestes populars obliguen a la regent Maria Cristina a entregar el govern als progressistes, que finalment impulsen el final de l’absolutisme i de l’Antic Règim. -
S’aprova una constitució liberal la qual estableix la sobirania nacional i la divisió de poders, on tot i aixi seguix mantenint un sufragi censatari. -
Davant l’oposició progressista, Maria Cristina dimiteix i el general Espartero és nomenat regent, iniciant una etapa de govern progressista amb reformes liberals. -
Un pronunciament bastant moderat obliga a Espartero a dimitir. Les Corts poc a poc avancen la majoria d’edat d’Isabel II, que és proclamada reina. -
S’inicia el govern del general Narváez, que va donar una orientació conservadora i centralista al sistema liberal espanyol: Es reforça el centralisme de l’Estat, es creen els governadors civils i la Guàrdia Civil, i es limita la participació política.
-
El 1845 es va aprovar una nova Constitució, que promovia un poder més executiu compartit entre la reina i les Corts, establia un sufragi més restrictiu i redüia diversos drets i llibertats -
El Bienni porgressista va ser un nou pronunciament militar que va permetre el retorn dels progressistes al poder, on es promouen reformes per aprofundir en la revolució liberal.
-
Va ser una desamortització que va afectar principalment els béns dels ajuntaments (propis i comunals) amb l’objectiu d’obtenir ingressos i impulsar el desenvolupament econòmic. -
Etapa on hi ha una alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal d’O’Donnell, on els governs actuen de manera autoritària, marginen progressistes i demòcrates i com a final exerceixen una forta repressió.
-
Aquesta revolució va significar la unió dels progressistes, demòcrates i republicans, que provoquen una revolució que obliga Isabel II a exiliar-se, i posar aixi fi al seu regnat. -
La crisi de la monarquia d’Isabel II provoca una insurrecció impulsada per progressistes i demòcrates, als quals s’uneixen els unionistes.Aquesta revolució comença a partir d'un pronunciament militar dirigit per l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano.Més tard les tropes lleials a la reina són derrotades a la batalla d’Alcolea i Isabel II marxa a l’exili. -
-
Es formará un govern provisional dirigit pel general Serrano.També es convoquen Corts constituents que elaboren la Constitució de 1869, de caràcter democràtic.
-
la Constitució de 1869, de caràcter democràtic, recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi unversal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. -
Serrano és nomenat regent i Prim s’encarrega de trobar un rei democràtic. On finalment, s’escull a Amadeu de Savoia, de la casa reial italiana. -
Amadeu I intenta governar com a rei democràtic, amb el suport de progressistes, unionistes i demòcrates, tot i això, no compta amb el suport popular i s’enfronta a una forta oposició dels moderats, part de l’Església i els borbònics.
-
Els conflictes començen quan els carlins proclamen rei Carles VII, iniciant aixi una nova guerra carlina, on els republicans aspiren a proclamar la República. A Cuba esclata una insurrecció independentista, que inicia una nova guerra (1868–1878).
-
Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República amb Estanislau Figueras com a primer president: on la República neix amb fortes divisions entre republicans moderats, intransigents i federalistes. -
Insurrecció cantonal a diverses ciutats (Alcoi, Cartagena, Múrcia…), que es declaren cantons independents i afebleixen encara més la República -
Davant la gran quantitat de problemes polítics, socials i militars, i després de sis governs diferents, Amadeu I renuncia a la Corona i torna al seu país. -
-
Cop d’estat del general Pavía, que va dissoldre les Corts, va lliurar la presidència del govern al general Serrao i va posar fi a la Primera República: on s'obre el camí per al retorn de la monarquia i restauració monàrquica (des de 1874). -
Pronunciament de Martínez Campos a Sagunt que proclama rei Alfons XII i inicia la Restauració monàrquica -
-
Aprovació de la Constitució de 1876, que fixa un règim liberal moderat i permet el torn pacífic entre el Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta -
Mort d’Alfons XII: la regència de Maria Cristina manté el sistema de la Restauració, basat en el torn de partits i en el caciquisme i el falsejament electoral. -
Una nova insurrecció a Cuba i guerra entre Espanya i els Estats Units després de l’enfonsament del cuirassat Maine: la derrota espanyola, el Tractat de París i pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, fet que provoca la crisi del 98 i el descrèdit del sistema de la Restauració.