-
Carles IV es va unir a la guerra entre la coalició internacional i França. En aquesta lluita les tropes espanyoles van ser vençudes per l'exèrcit de França.
-
Manuel de Godoy fa una aliança amb Napoleó per a afrontar-se a Anglaterra, el principal enemic de França.
Aquest tractat permetia el pas de les tropes franceses per Espanya per envair Portugal, un dels aliats d'Anglaterra. -
La població espanyola estava indignada perquè les tropes de Napoleó s'havien establert de forma permanent. Aquest Motí reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV, com a conseqüencia el rei va abdicar en el seu fill, el príncep Ferran VII.
Napoleó va atreure fins a Baiona Carles IV i Ferran VII i els va obligar a abdicar en favor del seu germà Josep Bonaparte, que va accedir al tron d'Espanya com a Josep I -
Comença quan el poble de Madrid s'alça contra les tropes franceses.
Desde aquell moment es van organitzar en Juntes locals i provincials per fer front als invasors.
Van poder fer front als francesos gracies a les guerriles, formades per soldats no professionals i liderades per un militar.
Napoleó va reconèixer la derrota finalment desprès de diversos anys de guerra. Van signar el tractat de Valençay posant fi al comflicte. -
Constitució que va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí i una amplia declaració de drets. -
Amb la tornada de Ferran VII, convençut de la debilitat dels liberals, va clausurar les Corts, anul·lar la Constitució i va governar com a Monarca absolut per 6 anys.
Va ser el retorn a l'Antic Règim, i va comportar dues conseqüencies:
-Una tornada al passat, tots els canvis que va portar van suposar una pèrdua d'igualtat davant la llei.
-Un fre al futur, va suprimir les lleis adoptades per les Corts de Cadis. -
Van obligar al rei a jurar la Constitució de Cadis, recuperant així les llibertats perdudes.
En aquest periode hi havien dos formes d'entendre el liberalisme:
Liberals moderats, partidaris de reformes de baixa envergadura.
-Liberals exaltats, anhelaven canvis mès radicals, fins i tot pensaven en passar a ser una república -
Pasat el Trienni Liberal Ferran VII va recobrar els seus poders absoluts. Aixó va portar problemes; -Greu crisi econòmica a causa de la guerra contra França. Es volia que els privilegiats paguessin impostos pero com eren els principals absolutistes el rei no podia contrariar-los -Guerra colonial, els burgesos amèricans van impulsar moviments independentistes ja que veien a Espanya com un fre per a l'econòmia. -Conflicte succesori, La manca de fills barons van comprometre la succesió del rei.
-
Davant la situació de la dècada ominosa, Ferran VII va optar per fer pública la Pragmàtica Sanció: permetia que la seva filla Isabel pogués heretar la Corona en comptes del seu aspirant legal, el germà del rei. Això va dividir al poble entre: -Absolutistes: partidaris del germà del rei i de les tradicions. -Liberals: des d'una posició més progressista veien el suport a la filla del rei com una possibilitat per a aconseguir una monarquia parlamentària. -
Amb la mort de Ferran VII la seva filla Isabel, de tres anys, és nomenada reina, però el govern cau en una regent, la seva mare, Maria Cristina.
A la vegada, el seu oncle Carles, que aspirava a la succesió, va declarar la guerra.
Al cap de set anys de lluita, guanyen els isabelins. El general Espartero, l'artífex de la victòria, va pactar la pau amb l'abraçada de Vergara, en què es va fondre amb el seu rival carlí Maroto, mentre que Carles optava per l'exili a França. -
Les protestes fan que Maria Cristina entregui el govern als progressistes, que inicien la tasca d'acabar amb l'absolutisme i l'Antic Règim amb les següents mesures:
-Aprovació Constitució 1837, establint la divisió de poders i la sobirania nacional
-Desamortització de les propietats del clergat masculí
-Dissolució del règim senyorial i supressió dels delmes de l'esglèsia per liberalitzar la propietat agrària
-Altres mesures, extinció dels gremis i implantació de la llibertat d'indústria i comerç -
Amb el govern del general Narváez es dona inici a aquest periode, que va donar una orientació conservadora al sistema liberal.
La centralització i uniformització es va portar a terme gràcies a l'establiment de lleis i impostos per a totes les províncies. Es va crear la Guàrdia Civil per a garantir aquest control
S'aprova una nova constitució (1845) que promovia un poder executiu compartit entre la reina i les Cortes, establint un sugragi més restrictiu i limitava diversos drets i llibertats -
Va ser una etapa d'alternança en el govern entre els moderats i la Únio Liberal. L'actuació dels governs moderats era molt autoritària, ja que prescindien de les Corts i exercien una forta repressió.
Els progressistes, sense poder, van conspirar contra ells, l'oposició va augmentant amb la creació de nous grups, com els demòcrates o els repúblicans.
Aquests van unir-se contra la constant intromissió de la Corona a la vida política, impulsant una revolució que va obligar a Isabel II a exiliar-se.