-
-
- Monarquia absolutista en la majoria de països
- Rei concentra tots els poders
- No hi ha ciutadans, hi ha súbdits
- Manca de drets i llibertats
-
- Societat dividida en tres estaments
- Privilegiats (menys 5% població), clergat + noblesa
- No privilegiats (97% població), Tercer Estat + burgesia i classes populars urbanes
-
- Règim demogràfic antic fins segona meitat s. XVIII
- Natalitat i mortalitat alta, creixement lent
- Crisis demogràfiques (crisis de subsistències, mortalitat catastròfica)
-
- Economia agrària
- L'agricultura com a principal activitat
- Minoria de propietaris (senyors feudals) controlen majoria població (camperols)
- Ciutats poc poblades, amb burgesia i classes populars
- Poca activitat productiva, poc comerç i pocs mitjans de transport
-
- Impuls de noves tècniques i conreus: augmenta productivitat agrícola, expansió propietat privada
- Propietats agràries buscaven el benefici
- Redueix la mortaldat i estimula la població
- Gremis controlen la producció i posaven límits al comerç
- Més poder econòmic, creixement estancat arran de la seva condició de no privilegiats
- Nous impostos, exclosos del poder
- Interès comú entre la burgesia i Tercer Estat: posar fi als privilegis i drets feudals
-
Anglaterra estava limitada per les dues cambres del Parlament:
- Nobles + clergues: Lords
- Burgesia: Comuns- Monarques necessitaven una aprovació de nous impostos o per declarar guerra.
- S. XVII: Nova dinastia va pretendre governar sense control del Parlament i va detenir a tots aquells que es van oposar
- 1649-60: Nova República, es restaura la monarquia i el rei Carles II accepta alguns límits del seu poder
-
-
- 1679: Llei en la qual ningú podia ser detingut ni inculpat sense disposició de jutge al cap de 72 h.
- Anglaterra: 1r país amb monarquia de poder limitat. Poders executiu i legislatiu separats. Tercer poder: la justícia.
-
- Després de la Guerra dels Set Anys (1756-1763), Anglaterra va augmentar els impostos a les colònies. El 1773 va voler monopolitzar el comerç del te, i els colons van reaccionar amb la “Boston Tea Party”, llençant el te al mar. Anglaterra va castigar Massachusetts amb multes i pèrdua de drets. El setembre de 1774, dotze colònies van crear el Primer Congrés Continental, origen de la Declaració d’Independència.
-
- 1774: Primer congrés a Filadèlfia: Declaració de Drets
-
-
- 1776: Declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica.
-
- Il·lustració: La burgesia dels EUA lluita contra la monarquia per aconseguir una societat amb ideals de la il·lustració.
- Econòmica: Augmenta la pressió fiscal britànica (augment impostos, monopoli comercial de la metròpoli...)
- Política: Manca de representació del Parlament anglès dels interessos colonials.
-
- 1783: George Washington és proclamat 1r president dels Estats Units d'Amèrica.
-
- 1787: Constitució:
- Llibertat religiosa, premsa, d'expressió i reunió
- Dret a ser jutjat per un jurat
- Vida, llibertat i propietat privada
- 1787: Constitució:
-
- El maig de 1789, Lluís XVI va convocar els Estats Generals. El rei i els privilegiats només volien tractar temes financers, rebutjant les demandes del Tercer Estat. Aquest, que representava la majoria, va formar l’Assemblea Nacional i va prometre redactar una Constitució. Davant la repressió, el 14 de juliol el poble va assaltar la Bastilla, iniciant revoltes i ocupacions de terres anomenades la Gran Por.
-
Descontentament social:
- Burgesia enriquida desitja accedir al poder polític. Pagesia no podia sobreviure pels impostos que paguen a la corona, l'Església i senyors. Crisi econòmica:
- Males collites fan augmentar preus i descontentament de la població. Hisenda Reial travessa una crisi per despeses elevades i privilegiats no paguen impostos. Idees il·lustrades:
- Lluís XVI perd suport de grups populars i estaments privilegiats, avenç imparable d'idees de llibertat, igualtat i fraternitat. -
-
- Davant la pressió popular, l’Assemblea aboleix el feudalisme, estaments i privilegis. Es van suprimir servitud, delmes i drets senyorials, i es van aprovar els Drets de l’Home i del Ciutadà. Es van fer reformes contra l’Antic Règim: nous impostos, desamortització, unificació de justícia, llibertat d’empresa i Constitució Civil del Clergat (1790). La Constitució de 1791 establí una monarquia constitucional. La fugida fallida de Lluís XVI va trencar la confiança i radicalitzà la revolució.
-
- Tot i les reformes, molts camperols i obrers estaven descontents: volien terres i patien fam i augment de preus. A les ciutats sorgiren els sans-culottes i clubs com els jacobins, que defensaven idees democràtiques i igualitàries. L’Assemblea va confiscar béns d’emigrats i va declarar la guerra a Àustria. Davant les amenaces exteriors, es va convocar una llevada massiva. El 10 d’agost de 1792, una insurrecció va abolir la monarquia i empresonar Lluís XVI.
-
-
- El 20 de setembre de 1792 es reuneix la Convenció Nacional, coincidint amb la victòria de Valmy. S’aboleix la monarquia i es proclama la República.
A la Convenció hi havia tres grups principals: - Girondins (moderats, Brissot): volien estabilitzar el país i frenar la radicalització.
- Jacobins (radicals, Robespierre): volien aprofundir la revolució i assolir la igualtat social.
- La Plana (centre): sense ideologia fixa, oscil·laven entre girondins i jacobins.
- El 20 de setembre de 1792 es reuneix la Convenció Nacional, coincidint amb la victòria de Valmy. S’aboleix la monarquia i es proclama la República.
-
- Els girondins van governar la primera etapa republicana. El gran debat fou el destí de Lluís XVI: els girondins rebutjaven executar-lo, mentre que els jacobins exigien el seu judici i mort. Davant la pressió popular, la Convenció aprova la seva execució (gener de 1793); Maria Antonieta va ser guillotinada a l’octubre. L’execució provocà una coalició europea contra França i revoltes internes com la de la Vendée, mentre el poble reclamava més reformes socials i igualitàries.
-
- Juny de 1793, els jacobins amb suport dels sans-culottes, assalten la Convenció i executen els principals girondins, assumint el poder. La Constitució de 1793 establia sobirania popular i sufragi universal masculí, eliminava els drets feudals i defensava el dret a l’existència. Es van aplicar reformes socials (redistribució de terres, preus màxims, educació gratuïta, assistència social), el calendari revolucionari i la descristianització, així com una lleva en massa i un exèrcit democratitzat.
-
- Govern revolucionari dictatorial de Robespierre mitjançant el Comitè de Salvació Pública (1793-1794). Es van suspendre les garanties constitucionals i s’inicia el Terror, amb la Llei dels sospitosos, que permetia detenir i executar qualsevol acusat de contrarevolució. Hi va haver conflictes interns entre radicals i moderats. Davant les crítiques, Robespierre va augmentar la repressió fins que, el 28 de juliol de 1794, ell i els seus aliats van ser guillotinats, posant fi al Terror.
-
Context: Després de la caiguda de Robespierre i dels jacobins guillotinats. Nou govern conservador:
- Constitució: restabliment del sufragi censatari.
- Lleis econòmiques: restauració del lliure mercat.
- Protagonisme de l’exèrcit, especialment de militars joves. -
- Després del cop d’estat de Brumari (1799), es crea el Consolat, amb Napoleó com a primer cònsol. La Constitució de 1799 reforça el seu poder per fer lleis, dirigir política exterior i nomenar càrrecs. Va ser cònsol vitalici (1802) i emperador (1804), eliminant la divisió de poders i limitant llibertats. Consolida conquestes revolucionàries moderades, reforma l’administració, el Codi Civil i l’educació nacional.