-
L'any anterior la Societat de Nacions havia iniciat a Ginebra una Conferència Mundial per al Desarmament, en la qual les potències europees, especialment França, van tractar d'exigir a Alemanya que mantingués el seu exèrcit sota mínims, però Hitler va respondre abandonant la conferència i el 19 d'octubre de 1933 va anunciar també que Alemanya es retirava de la Societat de Nacions. Va acabar també llavors la cooperació militar entre Alemanya i la Unió Soviètica. -
Es va celebrar un un referèndum per preguntar als ciutadans del Sarre si volien pertànyer a França o a Alemanya. Els habitants no havien desitjat mai la separació i gairebé el 91% votà a favor de l'annexió al Tercer Reich, que es produí I'1 de març de 1935. Tot, amb una agresiva campanya de propaganda i amb la intimidació a algunes parts de la regió nazi. -
Quinze dies més tard de l'annexió del Sarre (al voltant del 16 de març de 1935), Alemana introduí el servei militar obligatori i anuncià públicament l'existència de la Luftwaffe, la força aèria. El juny de 1935, la Gran Bretanya, veient que Alemana no tornaria mai a la Societat de Nacions, signà un acord naval que permetia als alemanys construir una armada equivalent al 35% de la seva i el mateix nombre de submarins. -
El març de 1936, les tropes alemanyes entraren a la Renània, violant els tractats de Versalles i Locarno. Pensant que la presència alemanya a la regió era deu vegades superior a la real i sabent el temor de la població de l'esclat d'una nova guerra en un moment d'eleccions, França decidí no intervenir-hi. -
Després de forçar la dimissió del canceller austríac, el 12 de març de 1938 les tropes alemanyes entraren a Àustria sense trobar resistència. Els excessos antijueus no es feren esperar, s'aboliren les assemblees regionals i l'economia austríaca s'inclogué en el pla quadriennal. Alemanya aconseguia, així, unes matèries primeres i una mà d'obra industrial especialitzada que necessitava per al rearmament. -
Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya signen l'acord de Munic. Amb el pacte, aquests dos últims països feien una gran concessió a Hitler: establir el procediment per a l'annexió de la regió txeca dels Sudets i legitimar la incorporació al Tercer Reich de totes les zones txeques poblades amb un mínim del 50% d'alemanys, a canvi d'oferir garanties internacionals a les noves fronteres. -
El pas següent cap a la guerra fou l'entrada acordada de les tropes hitlerianes a la regió txeca dels Sudets. Als Sudets, hi vivia una important minoria alemanya, fet que encara podia encabir l'annexió dins del concepte de sobirania nacional, un raonament invàlid per justificar la posterior ocupació de Bohèmia. -
El 24 d'agost se signà un acord de no-agressió entre Alemanya i l'URSS, que els primers necessitaven per assegurar-se que la invasió polonesa no obriria una guerra amb dos fronts, i que els segons acceptaren conscients de la intenció de Hitler d'envair el país i del fet que el seu exèrcit, que havia patit les dures purgues de Stalin, no estava preparat per lluitar contra Alemanya. -
La invasió de Polònia va ser la primera invasió que faria l'Alemanya d'Hitler. L'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat i no va poder enfrontar-se al superior exèrcit alemany utilitzant la seva famosa tècnica *blitzkrieg ('Guerra llampec') , basada en el moviment ràpid dels blindats i l'aplicació brutal de la màxima potència de foc. La seva caiguda va ser ràpida i dura, significaria la ruptura dels estàndards de vida dels seus ciutadans, morint un 20% de la població a Polònia -
No sols Gran Bretanya, sinó el món sencer donava per descomptat que tard o d'hora Alemanya es traslladaria a les Illes Britàniques, ja que res podia detenir a la poderosa maquinària bèl·lica alemanya, que va aniquilar a totes les potències continentals en tot just unes setmanes.