-
Vaig néixer per cesària el 20 de setembre de 2007 en la clínica de Barcelona del Pilar. El mateix dia, mes, any i lloc que la meva cosina. Encara que ella va néixer 45 minuts abans que jo. Cosa que m'estarà refregant durant la meva vida. -
Quan vaig complir un any ja vaig començar la guarderia. Com els meus pares treballaven en Mercabarna em portaven a una guarderia a prop d'allà. On vaig conèixer el meu primer amic, amb el qual encara tinc relació. -
Nova etapa, nou col·legi. Vaig entrar en P3 a l'escola Sant Gabriel, i des d'aquell dia no m'he mogut d'aquí. -
El 16 de juny de 2011 em converteixo en germana gran. -
En P4 entra una nova nena anomenada Irene, la qual es convertirà en la meva millor amiga. -
La meva mare va decidir apuntar-me a ball, en l'edifici del costat de l'escola. Que en aquell moment s'anomenava Accura. -
Si pogués definir la meva infància amb una paraula aquesta seria PRIMÀRIA. Un passadís on vaig viure molts moments, vaig conèixer nous professors, vaig plorar, vaig riure... -
Començo a ballar en una nova escola de Dansa de Gavà, anomenada "Leonor Vives". -
El meu primer grup d'amics amb el qual vaig viure moltes aventures. -
La meva millor amiga em va regalar una tortuga de peluix amb uns ulls verds plens de purpurina. -
Vaig realitzar el meu primer exàmen de la Royal Academy of Dance. -
Aquella nit, després d'una discussió amb el meu germà vaig acabar a l'hospital per curar-me una ferida que m'havia fet a la cella amb la seva tablet. Com jo no volia que em posessin punts perquè era una cagada, finalment em van posar una espècie pega per a pell. I independentment que em vaig quedar sense cabell en la cella esquerra vaig perdonar al meu germà. -
Va ser un dia ple de sorpreses. Els meus pares ens van enganyar al meu germà i a mi dient-nos que anàvem a la boda d'uns amics seus. Però quan vaig arribar al jutjat on es casarien els "amics dels meus pares" em vaig adonar que estava tota la meva família, encara que vaig sospitar que estava passant alguna cosa estranya no vaig pensar que les persones que s'anaven a casar serien els meus pares! -
Aquest viatge va ser molt important per a mi pel fet que va ser la primera vegada que volava! Encara que al principi tenia molta por, va valer la pena. -
Va ser la primera vegada que passava tants dies fora de casa i sense els meus pares. Els primers dies van ser molt durs, però les anècdotes que podré explicar durant la meva vida els recompensen. -
Va ser un viatge significant per mi pel fet que va ser l'últim que vaig fer amb els meus pares junts, com una família. -
Faig un gran salt en passar de Primària a l'ESO. -
Entrem en confinament per culpa del COVID-19. -
Encara que va ser el dia en què es van separar oficialment, ja semblava que estiguessin separats des de molt abans. -
Després de tota la meva dedicació durant dos anys vaig aconseguir treure una medalla d'or en un dels exàmens de la Royal Academy of Dance. -
Encara que feia temps que estàvem distanciades i no parlàvem tant, en l'estiu de 2021 la Martina va passar de ser una amiga més a formar part de la meva família d'alguna manera. -
Amb un obrir i tancar d'ulls l'ànima d'una de les persones que més sentiments hem despertat ballant i feia que em valores més es mor el 16 d'octubre de 2021. -
El meu somni frustrat sempre va ser tenir un gat. Però durant la meva infància no vaig poder perquè era al·lèrgica. Després de bastant temps i moltes anàlisis de sang vam descobrir que ja no ho era. I per sorpresa la meva mare va adoptar una gata, exactament de la raça que volia. Desgraciadament, no va durar molt amb nosaltres perquè tenia una malaltia mortal i llavors la vam haver de sacrificar. -
Aquest viatge va ser molt important per la meva vida. Vaig aprendre a ser independent i espavilar-me si volia alguna cosa. A més a més, m'ho vaig passar superbé amb els meus companys. Vam estar entre rialles durant tot el viatge. -
Mai em va agradar la idea d'anar de creuer, pel simple fet que pensava que s'enfonsaria com el Titanic. Però, finalment la meva mare em va convèncer d'anar-hi i fer el meu primer viatge en un vaixell. A més de visitar molts llocs, vaig fer noves amigues de diferents parts d'Espanya. Les trobo molt a faltar. -
Després de la mort de la meva antiga gata no volia més animals. Fins a un dia que el pare del meu amic de la infància quasi atropella a un gat a la carretera. La meva mare no es va poder resistir i ens va fer una sorpresa. El seu nom cal destacar que el va escollir la meva mare per una obsessió que té amb un personatge fictici de la sèrie "café con aroma a mujer"