-
A partir de l'any 1031, després de la fi del califat de Còrdova, al-Àndalus va iniciar una decadència política i territorial progressiva Els àrabs, a Còrdova, Sevilla, Badajoz, Toledo, Saragossa i Múrcia.
Els musulmans d'origen eslau, a l'est peninsular.
Els berbers, a Màlaga i Sevilla.
Els estats cristians del nord van aprofitar-ne la debilitat, primer, per cobrar-los tributs o paries a canvi de la pau; i, després, per atacar-los. Així, Alfons VI de Lleó va conquerir Toledo . -
-
-
-
Després de la conquesta de Toledo, per por de desaparèixer, els regnes de taifes van demanar ajuda als almoràvits, berbers nòmades que a principi del segle xi havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix.
Els almoràvits van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó a la batalla de Sagrajas. Després, van imposar el seu domini a al-Àndalus, que van incorporar a l'imperi africà van implantar un fort radicalisme religiós -
Els almoràvits van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó a la batalla de Sagrajas. -
-
-
-
-
-
El 1145 els almoràvits es van disgregar i es van crear els anomenats segons regnes de taifes.
-
-
-
-
-
-
-
Després de conquerir Marràqueix el 1147, van substituir els almoràvits al nord d'Àfrica i van penetrar a la Península aquell mateix any, encara que no van aconseguir dominar tot el territori andalusí fins al 1172, en què van implantar un radicalisme religiós més gran.
En un principi, van paralitzar les conquestes cristianes quan van derrotar Alfons VIII de Castella, però després, van ser derrotats a la batalla de Les Navas de Tolosa, que va permetre l'avanç cristià per la vall del Guadalquivir. -
-
